El museu de Llaudet, a Sant Joan, omplirà un buit en la difusió del patrimoni industrial del Ripollès

Fa gairebé vint anys, l’abril de 2006, que Hilaturas Llaudet va cessar la seva activitat a Sant Joan. Es posava així el punt final a més d’un segle de vinculació d’aquest nom al tèxtil del Ripollès, des que l’any 1901 Josep Maria Llaudet i Bou va arrendar juntament amb un soci una fàbrica amb salt d’aigua i colònia que Thomas Alexandre havia aixecat uns anys abans. La història d’aquesta llarga activitat s’explica al nou Museu de la Colònia Llaudet, que dissabte s’inaugurava en una de les antigues naus de la fàbrica. L’acte, presidit per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i obert al públic, va reunir nombroses persones que havien viscut o treballat a la colònia i els seus descendents. El museu s’ubica en la part inferior d’una de les naus més antigues de Can Llaudet. La superior va patir un incendi i s’ha convertit en un pati en què la intervenció arquitectònica ha transformat les restes de parets en un marc per al paisatge. Des d’aquest pati, on van tenir lloc els parlaments inaugurals, s’accedeix amb escales o ascensor al nivell inferior de la nau, antic magatzem, que acull el museu i un espai de cotreball, la Colònia Creativa, que gestionarà la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER). Construït amb una estructura de voltes apuntades de maons, el projecte n’ha respectat l’essència. El contingut del museu és, en bona part, digital. A través d’una pantalla tàctil, el visitant pot accedir a informació sobre les colònies, la història de Llaudet o el testimoni de persones que hi havien treballat. També hi ha un espai immersiu en què es pot assistir al procés de la filatura, i un fris de plafons que explica amb detall l’evolució de la Colònia Llaudet, lligada a la de la família d’empresaris. La museïtzació deixa la possibilitat d’incorporar alguna maquinària tèxtil d’iguals característiques de les que havien estat a la fàbrica. El museu no es pot destriar del conjunt de la Colònia Llaudet, on s’està desenvolupant un polígon industrial i ja hi ha empreses que treballen en les naus de la filatura. Un complex trencaclosques institucional que va fer un pas transcendental quan el mateix any 2006 l’Institut Català del Sòl (Incasòl) va adquirir tot el conjunt. L’Ajuntament de Sant Joan, que ha anat fent encaixar totes les peces, veu la Colònia Llaudet com un projecte estratègic: “Tenim el compromís de preservar la memòria, però també de donar-li un nou sentit i posar-la al servei del present i el futur”, va dir l’alcalde, Ramon Roqué. I també va destacar que avui “tots els espais disponibles del polígon estan venuts”. Tant ell com la consellera Paneque van confirmar també que s’ha encarregat a l’empresa pública L’Energètica un estudi –que estarà acabat aquest mateix any– sobre la recuperació de l’antic canal i turbina per tornar a produir electricitat amb la força del riu Ter, un element que era en el mateix origen històric de la fàbrica. Paneque va destacar “la concertació entre administracions i privats” com una de les claus de l’èxit de l’operació de la Colònia Llaudet. La consellera va remarcar que les colònies “van ser no només un model de producció sinó un model de vida”, alimentat en bona part gràcies a la migració de la muntanya, “el primer gran moviment de població a Catalunya”. El subdelegat del govern espanyol a Girona, Pere Parramon; el president del Consell Comarcal del Ripollès, Amadeu Rosell, i el diputat Alfons Casamajó, de la Diputació de Girona, també van intervenir com a representants d’institucions que han fet aportacions econòmiques al projecte. I el discurs més personal el va posar Laia Llaudet, en representació de la família d’antics propietaris, quan va recordar la tristesa que li produïa en els últims anys passar per la colònia i veure el seu estat de degradació. “Ens van educar en l’esforç”, va dir en referència a la família. Potser per això van ser dels últims resistents del tèxtil que van plegar quan ja no va haver-hi més remei. Un model de colònia 'total' La Colònia Llaudet va ser una de les del Ripollès que més s’aproximava al model integral, que reunia tots els serveis, tot i que no va arribar a tenir mai el volum de residents de la Farga de Bebié. A banda dels habitatges, va disposar d’economat, fonda, escola per a nois i noies fins a l’any 1973, església amb capellà propi i, en les últimes dècades, pistes de tennis i camp de futbol amb equip, el Club Esportiu Llaudet. No debades Enric Llaudet i Ponsa (1917-2003), tercera generació de la família, va ser president del Barça entre els anys 1961 i 1968. L’any 1997 va ser objecte d’un gran homenatge organitzat per l’Ajuntament de Sant Joan al qual va assistir Josep Lluís Núñez. Hilaturas Llaudet va ser una de les empreses del tèxtil més arrelades al Ripollès i Osona. A banda de la fàbrica matriu, i una nova nau que va construir als anys 80 a la colònia, tenia factories a Sant Pau de Segúries, Santa Eulàlia de Riuprimer i Aiguafreda.St. Joan de les Abadesses.

El museu de Llaudet, a Sant Joan, omplirà un buit en la difusió del patrimoni industrial del Ripollès

El president Illa visita a Mèxic la tomba del santjoaní Jaume Nunó

La mirada d’una ginesta

Més obra de Vernis, al Col·legi d’Aparelladors

Nou propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic