L’òpera infantil El petit escura-xemeneies, de Benjamin Britten, es posa en escena aquest divendres a L’Atlàntida de Vic en una representació en principi única que compta amb la participació d’unes 90 persones a l’escenari, entre veus de cantaires de diferents edats i els músics. La producció de L’Atlàntida, amb el suport de la Fundació Girbau, implica alumnes i professors de l’Escola de Música i Conservatori de Vic i també del centre d’arts visuals La Farinera, que ha intervingut en l’escenografia. Un ampli equip que ha treballat sota la direcció artística de Toni Font i la musical de Raül Patiño.
La iniciativa sorgeix amb la intenció d’integrar diferents disciplines en un sol projecte que té finalitats educatives, més enllà de l’espectacle. La mateixa estructura de l’obra, concebuda per Britten amb papers per a edats diverses, facilita la confluència de generacions a l’escenari. Hi ha un protagonista infantil, l’escura-xemeneies encarnat per Aina Font, una alumna de l’Escola de Música, envoltada d’altres solistes adolescents (Ivet Macià, Clàudia Andreu, Lluc Bertran, Núria Vilanova, Laia Castany, Paula Font i Guillem Mas), que han treballat sota la direcció de la professora i soprano Anna Casadevall. Ella mateixa és una de les solistes adultes, al costat de Judith Muñoz, Joan Mas i Oriol Roca. La part vocal es completa amb la participació de més de 40 veus de l’Escola Coral de l’Emvic, sota la batuta de Sebastià Bardolet, i la musical és a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic.
Toni Font defineix l’obra com a “teatre cantat o òpera ampliada”, amb un guió on predomina la part musical però que també inclou text recitat. “L’important és que els estudiants sàpiguen que estem oferint una història al públic, a través de la paraula parlada i la paraula cantada”.
La història d’El petit escura-xemeneies, amb un toc dickensià i ambientada a l’Anglaterra victoriana, és senzilla en el seu argument: en Sam, un nen de 9 anys, és pràcticament venut a uns escura-xemeneies sense escrúpols. Un dia, queda atrapat en la xemeneia d’una casa, i els nens que hi viuen l’ajuden a alliberar-se amb la complicitat d’una institutriu. Al final, fugirà amagat en un bagul d’un destí cruel, ja que molts nens que treballaven en aquest ofici per la seva lleugeresa morien ofegats pel sutge. Benjamin Britten (1913-1976) va partir d’un llibret d’Eric Crozier per crear aquesta obra, que tenia com a objectiu acostar l’òpera als més petits. Es va estrenar l’any 1949 com a part de l’espectacle Let’s make an opera!.
