Fer una feina amb passió, ni que sigui tan senzilla com portar un bar, pot ser la taula de salvació d’una vida. Si més no això és el que li passa al protagonista de ‘L’entrepà’ (LaBreu Edicions), la primera novel·la de Salvador Giralt. Aquest debut en la narrativa de l’escriptor de Sant Hipòlit, conegut fins ara per la seva obra poètica, és una novel·la escrita en primera persona pel propietari d’un petit bar de Manresa que, als anys 80, té la fama de fer els millors entrepans de la ciutat. L’autor, que també hi va viure, s’inspira en un bar que va existir realment i en aquest escenari hi situa el seu protagonista. Un home senzill que viurà una gran història d’amor amb una dona, l’Elionor. “L’enamorament intens sol acabar fatal”, diu Salvador Giralt, i, efectivament, això és el que li passa. Després del desengany, “la seva forma de tornar a viure és abocar-se a la feina i fer uns entrepans fantàstics”. L’arribada d’una cambrera el posarà en perill de tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, “però aquesta vegada podrà mirar-s’ho des de fora, com un espectador”, diu Giralt. I al mateix temps intenta aconsellar els clients del seu bar que es troben en situacions semblants… tot i que els consells “solen ser inútils”.
‘L’entrepà’ és, també, una novel·la amb un notable component romàntic, “però a la vegada irònica” i també amb un cert component fatalista. La ironia, exhibida ja per l’autor en algunes de les seves obres poètiques com el ‘Romanço de l’Ambròs i el seu tros’ (Emboscall, Editorial, 2004), és al capdavall “una forma de sobreviure a la tragèdia de les coses, a la seva caducitat”.
