Desenes de persones van pujar diumenge al matí al Castell de Besora per veure els treballs arqueològics en el marc de les activitats de primavera del Castell de Montesquiu. Els últims mesos s’ha consolidat la part d’excavacions a la zona de castell. Paral·lelament, en els treballs de laboratori han comprovat que algunes restes òssies de la necròpolis, que daten del període de la pesta del segle XIV.
Les darreres intervencions arqueològiques al conjunt monumental del Castell de Besora han aportat una evidència científica que permet connectar directament el territori amb la gran pandèmia del segle XIV. Segons han confirmat les anàlisis de laboratori, s’ha detectat el rastre genètic de la pesta bubònica en les restes humanes exhumades a la necròpolis situada al costat de l’antiga església.
Cesc Busquets, codirector de les excavacions, destaca la transcendència d’haver localitzat el material biològic de la Yersinia pestis en els individus enterrats en aquest cementiri medieval. “Hem trobat pràcticament l’ADN en els ossos d’algunes de les restes; hem trobat les cèl·lules del ‘bitxo’ aquest que va atacar”, explica gràficament l’arqueòleg, referint-se a l’impacte de la pesta del segle XIV en la població local.
Aquesta troballa s’emmarca en un projecte més ampli que també ha permès documentar l’evolució arquitectònica del recinte. Tot i que els orígens del castell es remunten al segle IX, les estructures conservades més antigues daten del segle X. Tanmateix, el conjunt va viure una metamorfosi radical durant els segles XV i XVI, quan la zona habitada es va transformar en una tipologia d’edificació més propera a una masia.
Aquest canvi funcional té una explicació històrica clara: a partir del segle XIV, els senyors de Besora van abandonar el cim per traslladar la seva residència al castell de Montesquiu. Aquest abandonament de l’elit va fer que l’antiga fortalesa militar perdés el seu sentit original i s’adaptés a necessitats més vinculades a l’explotació del territori.
En paral·lel a la recerca històrica, s’han dut a terme treballs per fer el recinte més accessible i segur per als visitants. Una de les actuacions més visibles ha estat la neteja de la muralla nord, que ha revelat la magnitud real de la fortificació. “Hem guanyat visibilitat d’aquesta gran muralla, que arriba inclús als quasi bé 7 metres d’alçada des de la roca natural on està fonamentada”, assenyala Busquets.
Per tal de garantir la seguretat del públic, s’han instal·lat noves baranes i elements de protecció. Així mateix, aquesta setmana ha arrencat una nova campanya d’excavacions que compta amb la participació d’estudiants d’arqueologia i antropologia forense de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de seguir recuperant les estructures soterrades i aprofundir en el coneixement d’aquest jaciment clau de la comarca d’Osona.
