El Seminari de Vic, immers en la celebració del seu triple aniversari

Nascut fa 275 anys, quan Felip V havia suprimit la Universitat de Vic, el Seminari ha representat el fil de continuïtat de l’educació superior a la ciutat. L’aniversari coincideix amb els 75 anys de la construcció de l’actual edifici i els 25 de l’Institut de Ciències Religioses. L’any 1749, el bisbe de Vic Manuel Muñoz i Gil pren el compromís definitiu de crear un seminari perquè s’hi formessin els futurs sacerdots. “No havia estudio alguno de Philsophi ani Theologia donde se cultivassen los floridos ingenios de la Juventud”, diu un document en el florit castellà de l’època. En efecte, l’any 1717, amb el Decret de Nova Planta, el rei Felip V havia suprimit la Universitat Literària de Vic, igual que les altres que hi havia a Catalunya. Un fet no va deslligat de l’altre: “Era una manera de poder continuar tenint estudis superiors a Vic”, explica Ramon Rial, comissari dels actes que s’han organitzat aquesta setmana per commemorar els 275 anys de la fundació del Seminari. Aniversari que s’escau amb dos altres de destacats: els 75 anys de la construcció de l’edifici actual i els 25 anys de la creació de l’Institut Superior de Ciènci·es Religioses (ISCR) de Vic. El primer Seminari es va ubicar al lloc on ara hi ha l’edifici de Correus. Que la institució se sentia hereva de la Universitat ho demostra el fet que percebia unes rendes de 400 lliures que venien encara d’aquella institució. I les va cobrar com a mínim fins a mitjan segle XIX. I una altra prova encara: el bisbat de Vic hauria pogut crear molt abans un Seminari (des del Concili de Trento, a finals del segle XVI). I mai havia prosperat cap intent, perquè ja hi havia la Universitat. “Però ve un moment que amb l’excusa d’aplicar el concili i que els estudiants no hagin d’anar a Cervera (la universitat única creada pels Borbons) van trobar en el Seminari un bon substitutiu dels estudis superiors.” Es comença a teixir un fil de continuïtat que arribarà fins als nostres dies. Durant dos segles, el Seminari de Vic farà “el que no podia fer una universitat”. Rial en reivindica la “potència pedagògica” que va tenir, i que va ser clau en moments com el de la Renaixença. Alguns dels seus noms més importants, des del canonge Jaume Collell al mateix poeta Jacint Verdaguer, eren producte del Seminari. Els seminaristes, a més, solien estar a dispesa en algunes cases de Vic i l’entorn, a canvi de fer classes als infants. “I això va contribuir a aixecar la taxa general d’alfabetització.” Un exemple era el del mateix Verdaguer a Can Tona de Calldetenes. No havien de ser necessàriament cases importants, o de terratinents. I es donava tant de valor a aquesta tasca “que el calendari del Seminari s’ajustava al de la sega”. Des del punt de vista cultural, també va ser important que el Seminari hagués de crear a mitjan segle XIX un Col·legi de Segon Ensenyament, pas previ a decidir si els joves continuaven després els estudis eclesiàstics. “Uns acabaven estudiant teologia, però altres no.” Entre tots, va arribar a haver·hi uns 1.200 estudiants, sobre una població de Vic que no passava gaire dels 10.000 habitants. Era el moment en què la figura de l’estudiant de Vic, amb capa i barret de copa, resultava tan habitual en el paisatge de la ciutat que es va convertir en una de les seves icones. El Seminari va anar canviant de lloc i buscant espais per cobrir aquestes necessitats. De la rambla de l’Hospital se’n va anar al carrer de Sant Just, ocupant l’espai d’un antic convent dels jesuïtes quan aquests van ser expulsats de l’Estat espanyol l’any 1767. Aquí és on va estar·hi més anys, fins al 1947, i on va deixar petjada en el nom: encara avui és el Seminari Vell. En paral·lel, el Seminari Menor, per als estudiants més joves, estava a l’antic col·legi de Sant Josep, conegut popularment com La Panissa (on després va haver·hi el Museu Episcopal). I durant uns anys, després de la Guerra Civil, es va traslladar a la Gleva. És per tot això que es va decidir aixecar un edifici nou que substituís aquell “anticuado y falto de unidad (...) instalado además en las callejuelas antiguas”. El nou i majestuós edifici, projectat per l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, es va aixecar al Puig dels Jueus i es va inaugurar l’any 1949, tot i que l’església no s’acabaria fins al 1963. El que semblava ara fa 75 anys adequat per a un flux constant de vocacions no va trigar gaire a quedar massa gran quan aquestes van començar a minvar: l’any 1968 es posava punt final a la trajectòria del Seminari Major, i l’any 1985, al Seminari Menor. Els futurs (i escassos) estudiants per capellà anirien a partir d’aquell moment al Seminari Interdiocesà, compartit per tots els bisbats catalans, a Barcelona. Abans, però, havia deixat llavor: aquí s’hi va formar i va ensenyar després una generació d’intel·lectuals brillants d’on sortirien alguns dels impulsors de l’Escola de Mestres Jaume Balmes, embrió de la futura Universitat de Vic: des de Ricard Torrents fins a Ramon Cotrina, Segimon Serrallonga i d’altres de la seva generació. Era l’embrió de la futura Universitat de Vic. El cercle es tancava: el Seminari havia fet el seu paper de mantenir viu el fil de comntinuïtat dels estudis superiors a la ciutat. Raimon Casals: “Ara ja està en ús el cent per cent de l’edifici” La decisió del Bisbat de Vic de recuperar el Seminari a poc a poc i donar·li nous usos ha donat fruit al llarg de gairebé tres dècades en què s’han anat reformant els aproximadament 8.000 metres quadrats de l’immoble del qual ara se celebren els 75 anys. “Ara ja està en ús el cent per cent ”, explica Raimon Casals, gerent del Seminari. Tot el que s’ha anat fent al Seminari ha estat “per posar-lo al servei de la formació i de l’allotjament”, diu Casals. Activitats que, en el fons, són per a les que havia estat pensat. Fins i tot el servei de restauració està adreçat sobretot a la mateixa gent que s’hi allotja. L’activitat formativa inclou, entre d’altres, dos cicles formatius de grau superior i un de grau mitjà propis, i la joia de la corona: l’Institut Superior de Ciències Religioses, que en aquest cas celebra el 25è aniversari aquest curs. Són estudis de rang universitari, de filosofia i teologia, lligats a la Facultat de Teologia de Catalunya. Recupera, en cer·ta forma, la mateixa funció per a la qual va ser creat el Seminari, encara que els seus alumnes no siguin futurs sacerdots. Hi abunden els que fan una segona carrera per inquietud intel·lectual, o els professors que busquen qualificar·se per poder impartir classes de religió catòlica a l’ensenyament reglat. A banda de polèmiques com la que sorgeix periòdicament sobre si el Seminari hauria de pagar l’impost de béns immobles a l’Ajuntament de Vic, els responsables de gestionar-lo diuen que ara s’autofinança. El proper repte serà el d’adequar l’exterior a una ciutat que l’ha absorbit. “Es va fer quan això eren els afores, i ara s’ha de redefinir.” Dos dies d’actes commemoratius, al mateix edifici Els actes de commemoraciós'estan fent aquesta setmana al mateix Seminari de Vic. Els obria el bisbe Romà Casanova dimarts a les 6 de la tarda, amb dues sessions dues sessions. La primera sobre la formació intel·lectual i espiritual als seminaris, a càrrec de Joan Torra, nomenat recentment rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. I l’altra, una taula rodona amb la participació dels sacerdots Joan Mir i Salvador Mundó i els seglars Francesc Codina, president del Patronat d’Estudis Osonencs, i Joan Mercader, professor del col·legi Esco-rial. Dimecres, també a partir de les 6 de la tarda, hi haurà tres conferències: una de Ramon Rial sobre la història del Seminari, una altra d’Ignasi Roviró sobre els seus estudiants i professors il·lustres i la darrera, sobre l’edifici actual amb l’arquitecte Albert Colomer. Tots els actes es porten a terme sota el lema de “Sembrar la bona llavor”.

El Seminari de Vic, immers en la celebració del seu triple aniversari

El president Illa visita a Mèxic la tomba del santjoaní Jaume Nunó

La mirada d’una ginesta

Més obra de Vernis, al Col·legi d’Aparelladors

Nou propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic