“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

Una adolescent amb una màquina de tatuatge, i molts amics disposats a deixar-se tatuar per algú sense experiència. Coneguda com a @medeatattoo a Instagram, Laura Gómez s’ha consolidat en el món del tatuatge amb un estil diferenciat. Traductora de formació, n’ha après per compte propi i ara viatja per tot l’Estat.Una adolescent amb una màquina de tatuatge, i molts amics disposats a deixar-se tatuar per algú sense experiència. Hi ha històries amb un principi rocambolesc, però amb un final feliç. Aquesta és la de la moianesa Laura Gómez, coneguda també com a Medea pel seu nom artístic. Ha aconseguit consolidar-se com a tatuadora professional amb un estil propi i diferenciat, en un ofici que li permet expressar les seves inquietuds a través de la pell dels altres. Amb formació universitària com a traductora, una etapa infructuosa de cerca de feina la va portar a treballar en una botiga de material de tatuatge. Lluny d’utilitzar les agulles, la seva feina era gestionar-ne la venda. Allà, les ensenyances del seu cap, un erudit del món del tatuatge, van despertar en Gómez un interès més profund per l’ofici. Amb poca experiència i amb mals hàbits adquirits de l’aprenentatge autodidàctic, va començar a tatuar i a formar-se. En la majoria dels oficis artesans, un professional es forma a base de prova i error. El tatuatge segueix els mateixos postulats, amb la peculiaritat que aquests errors queden plasmats per sempre en alguna part del cos d’algú. Lluny de practicar en pell de porc o sintètiques, Gómez va tenir la sort de comptar amb molts amics amb ganes de tatuar-se, però sense diners per fer-ho; el blanc perfecte per a una tatuadora novell. Somriu quan explica que els prometia arreglar-los-els quan n’hagués après, però admet que, per ara, ningú li ho ha reclamat. El seu estil actual es basa en el tradicional americà, també anomenat Old School, que prové dels tatuatges que es van fer els mariners americans dels anys cinquanta en entrar en contacte amb la cultura japonesa. Tot i ser un estil molt purista i que ha evolucionat poc, Medea s’esforça a reinterpretar-lo. Hi afegeix nous elements per buscar diferents significats i representacions. També utilitza colors fúcsies, turqueses i liles que surten de la paleta tradicional i doten els dissenys de vitalitat. La inspiració pels seus dibuixos, i posteriors tatuatges, neix de les altres passions de Gómez: la lectura, la música, el cinema i altres disciplines artístiques. “Descobrir un grup de música que m’agradi em pot fer entrar en una zona inspirativa molt potent”, comenta. La tatuadora considera “un regal” dedicar-se plenament al tatuatge i poder conciliar la feina amb temps per dedicar a activitats que la fan feliç i evolucionar com a persona i professional. Quant a la relació amb els clients, Medea advoca per una gran responsabilitat del tatuador a l’hora d’explicar tot el que comporta un tatuatge. Tatuador i client han de posar-se d’acord en el disseny, la dimensió i la zona del cos on es farà el tatuatge. En aquest procés, el professional ha d’assessorar i guiar, ja que qui es posa a les seves mans pot tenir idees difícils de materialitzar. “El tatuatge és dels pocs oficis on el client no té sempre la raó”, comenta Gómez. La moianesa s’enorgulleix d’aconseguir teixir una gran connexió amb la majoria de tatuats, amb què crea un moment únic que la persona recordarà tota la seva vida. Somnia a poder viure únicament dels seus dissenys, però no tindria cap problema a continuar tatuant tota la seva vida, tot i que és una feina més física del que pot arribar a semblar. “No hi ha hagut mai un cap de setmana en què no volgués que arribés el dilluns per anar a treballar. Al revés, molts dies espero els dilluns amb ganes”, sentencia Gómez conscient de la seva sort.

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

El Consorci del Moianès adjudica la gestió de l’escorxador de baixa capacitat

Rodatges sota l’aigua amb estrelles del cine i la publicitat: la feina d’Eva Ponce, de Moià

Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

Xavier Baraut: “Costa d’entendre que la depuradora, que ens fa molta falta, ens l’hagi aturat una entitat ecologista”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament