“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

Una adolescent amb una màquina de tatuatge, i molts amics disposats a deixar-se tatuar per algú sense experiència. Coneguda com a @medeatattoo a Instagram, Laura Gómez s’ha consolidat en el món del tatuatge amb un estil diferenciat. Traductora de formació, n’ha après per compte propi i ara viatja per tot l’Estat.Una adolescent amb una màquina de tatuatge, i molts amics disposats a deixar-se tatuar per algú sense experiència. Hi ha històries amb un principi rocambolesc, però amb un final feliç. Aquesta és la de la moianesa Laura Gómez, coneguda també com a Medea pel seu nom artístic. Ha aconseguit consolidar-se com a tatuadora professional amb un estil propi i diferenciat, en un ofici que li permet expressar les seves inquietuds a través de la pell dels altres. Amb formació universitària com a traductora, una etapa infructuosa de cerca de feina la va portar a treballar en una botiga de material de tatuatge. Lluny d’utilitzar les agulles, la seva feina era gestionar-ne la venda. Allà, les ensenyances del seu cap, un erudit del món del tatuatge, van despertar en Gómez un interès més profund per l’ofici. Amb poca experiència i amb mals hàbits adquirits de l’aprenentatge autodidàctic, va començar a tatuar i a formar-se. En la majoria dels oficis artesans, un professional es forma a base de prova i error. El tatuatge segueix els mateixos postulats, amb la peculiaritat que aquests errors queden plasmats per sempre en alguna part del cos d’algú. Lluny de practicar en pell de porc o sintètiques, Gómez va tenir la sort de comptar amb molts amics amb ganes de tatuar-se, però sense diners per fer-ho; el blanc perfecte per a una tatuadora novell. Somriu quan explica que els prometia arreglar-los-els quan n’hagués après, però admet que, per ara, ningú li ho ha reclamat. El seu estil actual es basa en el tradicional americà, també anomenat Old School, que prové dels tatuatges que es van fer els mariners americans dels anys cinquanta en entrar en contacte amb la cultura japonesa. Tot i ser un estil molt purista i que ha evolucionat poc, Medea s’esforça a reinterpretar-lo. Hi afegeix nous elements per buscar diferents significats i representacions. També utilitza colors fúcsies, turqueses i liles que surten de la paleta tradicional i doten els dissenys de vitalitat. La inspiració pels seus dibuixos, i posteriors tatuatges, neix de les altres passions de Gómez: la lectura, la música, el cinema i altres disciplines artístiques. “Descobrir un grup de música que m’agradi em pot fer entrar en una zona inspirativa molt potent”, comenta. La tatuadora considera “un regal” dedicar-se plenament al tatuatge i poder conciliar la feina amb temps per dedicar a activitats que la fan feliç i evolucionar com a persona i professional. Quant a la relació amb els clients, Medea advoca per una gran responsabilitat del tatuador a l’hora d’explicar tot el que comporta un tatuatge. Tatuador i client han de posar-se d’acord en el disseny, la dimensió i la zona del cos on es farà el tatuatge. En aquest procés, el professional ha d’assessorar i guiar, ja que qui es posa a les seves mans pot tenir idees difícils de materialitzar. “El tatuatge és dels pocs oficis on el client no té sempre la raó”, comenta Gómez. La moianesa s’enorgulleix d’aconseguir teixir una gran connexió amb la majoria de tatuats, amb què crea un moment únic que la persona recordarà tota la seva vida. Somnia a poder viure únicament dels seus dissenys, però no tindria cap problema a continuar tatuant tota la seva vida, tot i que és una feina més física del que pot arribar a semblar. “No hi ha hagut mai un cap de setmana en què no volgués que arribés el dilluns per anar a treballar. Al revés, molts dies espero els dilluns amb ganes”, sentencia Gómez conscient de la seva sort.

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

Vins que fan història: verema amb la parella que ha rehabilitat Sant Miquel, a Oló, i en treballa les vinyes

“El problema és que per a la societat els nostres infants no són mai víctimes, sinó estigmatitzats”

El futur dels drons es debat al Moianès

Collsuspina estrena el primer gronxador inclusiu del Moianès

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província