Han hagut de passar gairebé 10 anys perquè l’empresari Brad Call, un emprenedor de Utah especialitzat en el món del màrqueting, hagi fet realitat el seu somni: el d’elaborar els seus propis vins. L’any 2013 va comprar l’històric Mas Clarella, a Santa Maria de Besora, i de seguida es va marcar l’objectiu, entre agosarat i romàntic, de convertir-ho en unes vinyes i un celler. Aquest dijous despertava del somni presentant, als mitjans especialitzats, els quatre primers vins Clarella.
Quan Brad Call va visitar per primera vegada aquesta finca –tot buscant una casa boscosa a l’entorn de Barcelona– en va quedar “enamorat”, recordava aquest dijous. Un cop restaurat el mas, va posar fil a l’agulla a la seva quimera. Va contractar els serveis de Goyo Gordaliza, enòleg i enginyer agrònom de La Rioja, perquè dirigís el projecte. “Quan vaig arribar, el 2014, aquí no hi havia res i vaig pensar, on m’he ficat”, se sincerava aquest dijous. “Encara que sembli impossible, ho hem de fer viable”, es va conjurar. I és que les condicions de la finca, a 900 metres d’altitud, amb una elevada pluviometria i un clima prepirinenc, no semblaven, d’entrada, les més idònies per a un projecte vitivinícola. Després d’estudiar les possibilitats del sòl –i atenent també als gustos del mateix propietari–, l’any 2015 van plantar 15.000 ceps de les varietats ull de llebre (el clàssic tempranillo riojà), per fer vi negre; i macabeu i riesling, per al blanc. Recentment també hi han sumat una feixa de pinot noir, propi de la Borgonya, per a futures vinificacions. La vinya ocupa 5 de les 25 hectàrees que té la finca.
Després de tres veremes i tres vinificacions de prova, aquest setembre han pogut embotellar, etiquetar i posar al mercat els quatre primers vins Clarella. “Volíem aconseguir uns vins de muntanya que representessin aquesta zona”, destacava Gordaliza. I el resultat ha estat “més satisfactori del que podíem esperar en tan poc temps”, remarcava l’enòleg, conscients que un projecte “complex” com aquest encara té “molt recorregut per davant”. De fet, des del flamant celler continuaran treballant a la recerca de “noves tipologies de vins”, amb identitat pròpia, per fugir d’un mercat sovint massa “saturat” amb uns mateixos estils. Paral·lelament també tenen la intenció d’estudiar la recuperació d’algunes varietats antigues, pròpies del mateix Bisaura, d’abans que la fil·loxera n’esborrés el rastre a finals del segle XIX.
Si fins no fa massa temps elaborar vins de vinyes cultivades a més de 700 metres d’altitud semblava inabastable, últimament, en part provocat pel mateix canvi climàtic, s’ha constatat una tendència d’alguns cellers a buscar terrenys en ple Pirineu i Prepirineu. “Abans de 10 anys estarem rodejats d’altres vinyes”, apuntava Gordaliza, que s’hi ha jugat un sopar i tot amb el mateix Call. El que no ha transcendit és la inversió que hi ha al darrere de tot plegat. “Molt”, es va limitar a dir Call, que va voler il·lustrar la resposta amb una dita: “Si desitges guanyar una petita fortuna en el món de la vinya, s’ha de començar per un gran projecte”. De singular ho és, segur.
Dos negres i dos blancs per començar
Santa Maria de Besora Una expedició de periodistes especialitzats van ser convidats aquest dijous al tast inaugural dels quatre primers vins Clarella, que Goyo Gordaliza va descriure com uns vins “molt frescos i aromàtics, amb una acidesa molt marcada, relativa poca graduació i molt longeus”. Es tracta de dos blancs: un reserva 2019 elaborat amb les varietats de riesling i macabeu al 50%, i un blanc fresc 2020 elaborat només amb macabeu. I dos negres: un criança i un reserva, tots dos del 2019 i de la varietat ull de llebre. A la foto de l’esquerra es pot veure l’etiqueta dels nous vins i a l’esquerra, l’aspecte del celler. A banda de l’històric Mas Vila-rasa de Taradell, actualment hi ha altres petits projectes d’elaboració de vins en marxa a Osona, com el que impulsa Eloi Crusats a Muntanyola o el dels propietaris del mas Lleopart, la família De Soto, a Vilalleons. En vindran més.Santa Maria de Besora
{{ comment.text }}