Els autors estimats del filòleg

El títol del llibre més recent de Narcís Garolera, Al peu de la lletra (Viena Edicions), té dues lectures possibles. El filòleg és qui ha d’estar en aquest lloc, “servint el text, editant-lo bé gairebé com els que restauren un moble de valor”. I posant a l’abast dels lectors les obres tal com els seus autors les van escriure. Per altra banda, hi ha el sentit figurat: com aquell qui està al peu del canó, es tracta de “mantenir les humanitats, les lletres”. Garolera ho fa ara recollint estudis sobre els autors que ha fet al llarg de la seva trajectòria, publicats en diferents llocs i que revelen en alguns casos aspectes desconeguts dels seus autors. Com per exemple uns dietaris de Jacint Verdaguer inèdits, escrits en quaderns pel poeta de Folgueroles. Contenen anotacions personals, que revelen el dolor que provocava en Verdaguer el patiment dels més febles: “La pobra velleta Maria Fabra me diu que anava aquest matí a tirarse á mar”, escriu Verdaguer a Barcelona el desembre de 1890. Garolera admet que en alguns casos “hi ha notes que fan una mica d’angúnia, però s’ha d’entendre que tenia problemes econòmics i de tot tipus”. I la gent que estava deixada de la mà de déu el corprenia: “Llegia Víctor Hugo, que té observacions semblants sobre la pobresa, i no podem oblidar que va deixar pòstum un llibre que es titulava Els pobres. Els sants.” Hi ha en el llibre altres inèdits de Verdaguer, des d’un poema de l’any 1896 fins a les cartes que va adreçar a l’arxiduc Lluís Salvador, el príncep austríac que es va enamorar de Mallorca i que també li va fer de mecenes. Verdaguer “és objecte de debat” encara avui, diu Garolera. I per això ha vist llibretes amb anotacions a la coberta com ojo!: els seus propietaris consideraven que era millor que alguna cosa no se sabés: “De Verdaguer no es destrueix res, s’amaga per mantenir la seva figura idealitzada.” I per això creu que sempre hi haurà coses noves de Verdaguer per trobar. Però no només de Verdaguer viu el filòleg. Garolera també exhuma poemes i cartes inèdites d’una autora fonamental en la literatura catalana moderna com Víctor Català, Caterina Albert. En les cartes es mostra en la seva intimitat: “No visch per escriure, no es l’escriure la meva vida, sinó que escrich quan visch, com una manera de viure”, diu en una de les cartes. És a dir, que quan escrivia ho tenia “molt a dins”, diu Garolera. No necessitava fer-ho per subsistir, era una necessitat íntima. I en la tria personal de Garolera no hi podia faltar Josep Maria de Sagarra, de qui ell ha editat l’obra completa: el Sagarra bandejat per l’acadèmia però de qui Josep Pla diu que “pot fer el que vulgui amb una ploma a la mà”. El filòleg vigatà s’ha atipat de reivindicar-lo com “potser l’escriptor més important en català del segle XX”. L’escriptor és conscient que un dels seus problemes és ser “massa popular”. I li posa un nom: “El llepafilisme de l’enveja.” Garolera va trobar aquest fragment de les Memòries que Sagarra va escriure però que no va acabar publicant. La imatge d’un Sagarra connivent amb el franquisme la rebutja: “Durant la Segona Guerra Mundial havia passat, personalment, gent que fugia dels nazis.” Però tenia èxit i, al capdavall, quan se sincerava en l’esborrany de les Memòries sobre aquells que el rebutjaven, Sagarra deia que “m’ha fet sempre una certa gràcia, i he pensat que quan la guineu no les pot haver diu que són verdes”.

Els autors estimats del filòleg

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

L’alcalde Satanàs

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents