“Els cicles polítics marquen un principi i un final d’etapa”

Maria Àngels Blasco (Vic, 1971), ha tancat una doble etapa política de 10 anys, primer com a directora dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i els últims quatre com a directora general de Cultura i Associacionisme Cultural. Tanca una etapa de més de tres anys al capdavant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Malauradament ha estat una etapa marcada per la pandèmia, en un sector que ho ha patit especialment.Sí, tanco una etapa de gairebé quatre anys que va començar amb l’atemptat de l’agost del 2017 a Barcelona, seguit pels fets de l’1 d’Octubre, per l’aplicació del 155 i pel canvi de quatre consellers. La pandèmia ha estat només l’afegit final a tot aquest convuls període. I és evident que aquest darrer any la societat, en el seu conjunt, ha patit molt. I la cultura, també. Però és que la cultura popular ha patit de manera molt especial i la seva recuperació no serà ràpida ni senzilla. La pandèmia ens obliga al distanciament social i a l’aïllament, un fet totalment contrari a l’esperit associatiu. Surt molt afeblit l’associacionisme cultural d’aquesta crisi?En absolut. Abans us parlava de patiment, no pas d’afebliment. Tot el sector associatiu ha reinventat la seva manera de funcionar. Ha mirat endavant i ha sabut aplicar noves metodologies de treball per continuar l’activitat. Durant la pandèmia, i només per posar-te algun exemple, s’han creat noves colles sardanistes i bastoneres, i la federació de passions ha augmentat de 10 a 17 el nombre d’entitats federades. En pandèmia s’han elaborat plans de recerca, d’impuls, de digitalització, de comunicació. Les entitats han canviat les activitats, però el seu cor no ha parat de bategar. No tots els sectors han estat capaços de fer-ho…Òbviament no tots els sectors de la cultura popular tenen la mateixa fortalesa ni la mateixa implantació. Potser aquest, i alguns sectors que ja abans de la pandèmia tenien problemes de relleu generacional, s’hauran vist més afectats; i no nego que possiblement hi haurà entitats que els costarà més remuntar. Però aquesta represa col·lectiva ja s’està notant de manera molt evident. I el nombre de projectes culturals que enguany s’han presentat a les línies de subvenció de cultura popular així ho demostren. S’ha aprovat un pla de reactivació específic de la cultura popular. Què es proposa, exactament?En primer lloc donar visibilitat al món associatiu, a través de la represa efectiva de l’activitat. Els plans sectorials, just ara acabats de revisar i publicar fa pocs dies, ja permeten realitzar pràcticament tot tipus d’activitats. En segon lloc, donar suport econòmic al teixit associatiu perquè, com ja he explicat abans, la pandèmia va aturar forçosament l’activitat i amb això va decaure la font d’ingressos per a la majoria de les entitats. Hem aportat al món associatiu 2,5 milions en ajudes extraordinàries, i hem dissenyat plans i iniciatives específics per diversos sectors que han d’ajudar a avançar en l’excel·lència. El pla preveu també una campanya de comunicació i estima envers la cultura popular, que encara no s’ha pogut iniciar, i proposa realitzar una recerca acadèmica sobre l’aportació de l’associacionisme cultural a la salut i benestar a les persones. Quin missatge enviaria a les persones que formen part d’aquest teixit per afrontar la postpandèmia amb garanties de futur?Que a data d’avui ja podem fer activitats. Això sí: respectant les restriccions a què ens obliga el Procicat. Però fins i tot així ja podem ballar sardanes, bastons, encendre el foc dels diables, ballar en esbarts, fer pastorets i pessebres vivents, festivals… Les activitats canvien de forma, sovint han de ser perimetrades, etcètera, però es poden fer. Els recordaria que les nostres tradicions, però també la voluntat d’associar-se dels nostres avantpassats, són un gran llegat. I a nosaltres ens toca cuidar-lo i fer-lo créixer, com a dipositaris naturals que som d’aquest patrimoni. Parlem d’una herència que ens dona un dels segells identitaris amb més arrelament social, i que assegura la continuïtat i la fortalesa de la nostra catalanitat i els nostres valors. L’associacionisme ha permès crear les estructures d’estat que no teníem, i ens ha permès organitzar la societat per avançar. El teixit associatiu cultural català representa infinitat d’entitats i persones que ens ajuden a ser més lliures. Perquè no és cap secret que un poble més culte és un poble més lliure i més democràtic. I més cohesionat. I per un futur així val la pena treballar i continuar. Els castellers seran els últims de tornar?Malauradament és una activitat cultural de contacte i intergeneracional, dos factors decisius i sensibles per la represa. Tenim en marxa un estudi clínic liderat per la Universitat Rovira i Virgili i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que quan es pugui activar ens hauria de donar pistes i pautes al respecte. I com imagina les festes majors d’aquest estiu?No seran iguals que les del 2019 però seran millors que les del 2020. Tota activitat a l’aire lliure serà permesa seguint les indicacions del pla sectorial, que ara ja dona més oportunitats. Concerts, ballades de gegants, bastoners, sardanes, puntaires, esbarts… tot pot reprendre l’activitat.Vic reclama l’etiqueta de Festa Tradicional d’Interès Nacional pel seu històric seguici. Sap com està el procés?En aquests moments s’ha iniciat el seu expedient però encara tardarà uns mesos. Ara s’està redactant la part de recerca històrica i a poc a poc va avançant. No són processos ràpids i en aquests moments la llista per catalogar i declarar festes a Catalunya és molt llarga, i el necessari rigor i complexitat en la seva tramitació fa que no es pugui avançar tan ràpid com voldríem. Vostè va accedir al càrrec arran de l’exili del conseller Lluís Puig, que avui continua a l’exili. Les represàlies judicials no s’aturen, tres anys després…Confio que la ciutadania no desconnecti, que no oblidem com ha patit el país en aquests quatre anys. Cal continuar fent costat a tots els represaliats, a l’exili i a la presó. La situació continua essent molt crítica per Catalunya. No es pot viure en un país oprimit, sense llibertat, on no es respecta la llengua, la cultura i la democràcia que hauria de guiar qualsevol país civilitzat. Però s’han fet passos gegants en la denúncia de la no justícia i s’ha anat guanyant terreny a Europa en termes judicials i, també a escala internacional, en el reconeixement d’aquestes injustícies. Però queda molt camí per recórrer, i una gran majoria social del nostre país no pensa aturar-se ni fer marxa enrere. Abans d’aquesta direcció general vostè ja va ser directora dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, des del 2011. En total, una etapa de 10 anys de servei públic. Quina valoració en fa, en conjunt?Conèixer de forma global i nacional la cultura del teu país és un privilegi. La riquesa cultural, social i personal de la ciutadania i el seu potencial és enorme. I “trepitjar territori”, tal com m’han permès les meves responsabilitats durant aquests darrers 10 anys, és una manera excel·lent de confirmar-ho. Podríem ser la referència europea de país culte, civilitzat; amb un gran talent i creativitat; un poble amb una cultura cohesionadora i un patrimoni material i immaterial envejables, segons els estàndards europeus. I és evident que la principal clau per assolir aquests objectius és disposar d’un major finançament. I amb això, i potser també recollint el testimoni de la pregunta anterior, hauríem de parlar de justícia. Però en aquest cas de justícia distributiva, del dèficit fiscal que ofega la nostra cultura, igual que ho fa amb altres àmbits i sectors socials i productius del país. És optimista?Ens calen més recursos per desplegar tot el que podríem ser, però no hem de dubtar que estem en el bon camí. Al llarg d’aquests 10 anys he desenvolupat molts projectes amb la col·laboració de moltíssima gent d’arreu i que tenen un denominador comú: l’estima pel país. Persones que el fan créixer dia rere dia, i amb les quals també he deixat dibuixats alguns altres projectes que es materialitzaran en els propers mesos. Marxo contenta de la molta feina feta. Per mi són 10 anys dedicats, íntegrament, a donar suport a la cultura en general, i a l’associacionisme cultural i al patrimoni immaterial en particular; i sempre buscant la manera de posicionar-lo i millorar-ne la gestió. Li hauria agradat continuar?Els cicles polítics marquen molt clarament un inici i un final d’etapa. Tinc la sensació que he tancat aquesta etapa i ara li correspon a altres d’aportar noves idees en matèria de cultura i assumir nous compromisos. Sé que al lloc de treball que he ocupat fins ara se li associa la paraula càrrec, sovint utilitzada de forma pejorativa. Etimològicament un càrrec és una tasca, però també pot ser una càrrega. Doncs ha estat un orgull entomar la càrrega, la tasca i la confiança dipositades en mi pel conseller Puig, i després per les conselleres Borràs, Vilallonga i Ponsa. I no oblido que això ha estat possible gràcies als equips de professionals de l’administració que sempre m’han donat suport. On veu el seu futur professional?El meu futur, ara mateix, és la música i l’ensenyament. Ja he fet la reincorporació al Departament d’Educació, que és d’on partia i on també vaig dedicar part de la meva vida a millorar la formació dels joves en el seu creixement educatiu per fer-los més competents i, en el meu cas particular, fer-ho a través de la música. Personalment la recuperació d’aquesta etapa professional també em complau, perquè l’ensenyament musical continua sent una aportació molt positiva a la nostra societat. A més, treballar per una nació millor i més lliure no requereix d’un càrrec. És qüestió de voluntat i determinació.

“Els cicles polítics marquen un principi i un final d’etapa”

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic