Com si estigués tancant un cercle que va obrir fa 15 anys, Dolors Collell dirigeix aquests dies els assajos de l’obra Enxampats, amb la qual el grup del Teatre Centre torna a casa en dues sessions d’estrena, divendres i diumenge. L’any 2006, coincidint també amb la festa major de Manlleu, ella era l’actriu protagonista del vodevil El més feliç dels tres, darrera obra que es va representar a l’històric local del carrer del Pont abans que tanqués per fer-hi obres de reforma. De fet, una reforma tan a fons que només va quedar dempeus la façana.
“És un dia important perquè hem tornat a casa i això vol dir que l’entitat és viva”, explica Collell, que també ha estat presidenta de l’Associació Teatre Centre. Tot i que el nou espai escènic ha funcionat ja amb una certa regularitat aquesta temporada, és la primera vegada que el grup de teatre de l’entitat hi fa una obra. Aquest dijous al matí ja han fet un assaig general amb públic convidat, socis tots ells de l’entitat, i l’emoció ha estat considerable. Els 15 anys d’exili, primer al Teatre de Gràcia i després a l’Espai Rusiñol, que ara ja senten també com a propi, s’han fet molt llargs.
L’obra que posaran en escena és també un vodevil, gènere de festa major. Enxampats, la clàssica comèdia d’embolics, és una adaptació molt lliure de Caught In The Net de Ray Cooney i té com a protagonistes dos enamorats joves que no s’acaben de trobar. Els seus papers, els de Biel i Vicky, els interpreten Abel Cobos i Neus Colomer. En el repartiment els acompanyen Susagna Tubau, Rosa Baulenas, Pep Jané, Pep Colomer i Pere Riera. “Ens hauria agradat fer una obra de format més gran però la situació actual no ens ho permet”, diu Colell. Però sí que amb els set actors del repartiment actual poden donar joc a diferents generacions, des del més jove amb poc més vint fins als que en tenen més de seixanta, entre ells el veterà Pere Riera Petrus. Alguns dels mateixos actors han participat en la construcció de l’espai escènic, que es tornarà a utilitzar en noves representacions que tenen pensades per a aquesta tardor a l’Espai Rusiñol.
La tornada es produeix, però, en unes circumstàncies diferents. El Teatre Centre ja no és el propietari, perquè la finca es va cedir a l’Ajuntament, que ara utilitza el nom de Teatre Municipal. Irene Gutiérrez, actual presidenta de l’entitat, Emili Jané, que ho ha estat durant els últims vuit anys i la mateixa Dolors Collell van aprofitar la presentació d’Enxampat per reivindicar el paper que l’Associació Teatre Centre pot tenir en la gestió futura. “Hi volem ser, aquest teatre està molt bé i ben equipat però són les parets, ara hi falta el caliu de les persones”, va dir Collell. Gutiérrez va dir que estarien disposats a portar la programació de la sala.
UNES ENTRADES ‘GUARDADES’ DES DE FA 15 ANYS
Teresa Saborit porta tota una vida de vinculació sentimental amb el Teatre Centre, un lligam que ja li ve de tradició familiar perquè el seu pare n’havia estat tramoista i el seu avi ja formava part de l’entitat. Ella va ser una de les persones que el dia de recollir les entrades per a la representació d’Enxampats es va presentar a la taquilla amb un fragment de decorat, prova de què fa 15 anys havia estat en la darrera funció abans de tancar per obres. Aquell dia, els responsables de l’entitat van donar a cada persona del públic un fragment de decorat que podrien bescanviar per una entrada el dia que es fes la primera funció en el nou teatre. Però allò que havia de ser un breu parèntesi de dos o tres anys, s’ha allargat fins als 15 anys, amb una crisi pel mig, canvia de propietat del local, fallides d’empreses que feien les obres i mil dificultats més. “En 15 anys és fàcil que fent neteja s’haguessin perdut aquests trossos de decorats, però cada vegada que tornaven a sortir els guardava”, diu Saborit. Un petit acte de nostàlgia i amor al Centre que ara li va permetre, finalment, anar a taquilla amb els retalls d’història i fer-lo valer per quatre entrades. “Han passat moltes coses, en aquest temps!”.
{{ comment.text }}