Els millors minuts de la nostra vida | Dissabtes, macarrons i Superlópez

Els dissabtes sempre han estat el meu dia preferit. A més de no haver-me de llevar d’hora com la resta de la setmana –excepte dos anys que em vaig apuntar a natació i havia d’agafar l’autobús a les 9 del matí per baixar a la piscina del Club Patí Vic– a Ripoll era matinal de mercat setmanal. Encara s’hi fa, però el meu mercat dels dissabtes era el de finals dels setanta i principis dels vuitanta, amb la fruita a la plaça dels Porcs, els conills i gallines a la Gran, i roba, ferreteria i sobretot joguines repartides entre la de Sant Eudald i al costat de les Voltes. Quan la meva tia em venia a buscar a casa abans de fer-me els millors macarrons del món –perquè el dissabte hauria de ser sinònim de macarrons a Ripoll i a la resta del planeta– aprofitàvem per sortir a mercat, anar a comprar el que ella necessitava, i de pas li demanava un globus que inevitablement es rebentava aquell mateix matí, uns pistoleros emmotllats en plàstic, o preferiblement un còmic nou o de segona mà. I així funciona la vida, sense saber que la felicitat existeix, fins que la trobes a faltar moltíssim. Els còmics, encara que molts ni ho sàpiguen, és literatura. El novè art és una forma tan bona com qualsevol altra d’endinsar-te en la lectura, igual com els The Buggles i Rod Stewart m’ho van significar per la música, i Louis de Funès, Bud Spencer i Terence Hill al cinema. Cada dia, a una hora o altra, i sovint diverses vegades, passo pel davant del mural de Superlópez que hi ha a la paret d’un edifici entre els carrers Pirineus i dels Valls. A Ripoll, enmig de les desgràcies còsmiques que ens han passat aquest segle, també hem tingut la fortuna de comptar entre els nostres convilatans, amb Juan López Fernández, més conegut com a Jan. Els còmics de Jan, sobretot els Pulgarcito i els Superlópez, són d’aquells que encara guardo a casa, i que van ocupar moltes hores de lectura de la meva infantesa i preadolescència. Són joies que conservo, aquelles que rarament torno a revisitar, però sense les quals em faltaria una part important d’allò que soc. El seu Superlópez va servir perquè aquest dibuixant i guionista nascut a la província castellana de Lleó, expressés sobre paper el producte d’una desbordant imaginació esperonada per la migració a Barcelona i posteriorment a Cuba. Però també d’una vida marcada per la sordesa, que no li ha impedit ser un dels grans del còmic ibèric, tot i no haver format part de l’Escola Bruguera, per la qual, això sí, va acabar treballant. A més de passar per davant del mural de l’edifici, alguns dies veig Jan passejar pel carrer Sant Pere o per la plaça Sant Eudald, o comprant com jo mateix a les poques botigues que queden al poble. I sovint l’abraçaria. Però dissimulo, saludo la seva parella actual, i me’n torno a casa, on estic a prop de les obres (literàries) que va crear, i que de retruc van fer de mi el nen inquiet que pretenc continuar sent.

Els millors minuts de la nostra vida | Dissabtes, macarrons i Superlópez

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?