La relativa covardia que habitualment exhibeixo com a protecció per no ser agredit per alguns membres d’una comunitat que periòdicament esdevé poc acollidora, me la vaig saltar un dissabte a la nit en veure com dues persones intentaven posar fi a la vida d’un rosegador en una plaça de Ripoll. La meva absurda heroïcitat va consistir a interposar-me entre el petit mamífer i els dos homes, que armats amb unes llaunes de cervesa, volien estampar-les sobre el cap de l’animal, que se’n sortia com podia amagant-se sota les taules d’un bar que a aquelles hores ja era tancat. Quan la ratassa va aconseguir escapar-se en direcció al riu Ter, els homes van justificar l’agressivitat de la seva acció per evitar que entrés en una escala on sembla que no era la primera vegada que tenien visites no desitjades. Me’n vaig sortir com vaig poder, esperant que en el moment de donar-los l’esquena no aprofitessin per estavellar-me l’Estrella Dorada al clatell. I no, no va passar.
Malgrat ser personatges que habitualment repudiem en tant que els associem a brutícia, infeccions i malalties –com si els humans no transmetessin tots aquests i molts altres aspectes més nocius encara– la iconografia popular els ha tractat amablement, des de la Rateta que escombrava l’escaleta fins a Ratatouille. Precisament els còmics i dibuixos animats han tingut ratolins protagonistes des de fa més d’un segle, com ara el malhumorat Ignacio (Ignatz) com a antagonista de la Gata Loca (Krazy Kat). Més contemporanis són el disneyà Mickey Mouse, el Jerry que amargava la vida al gat Tom, el rapidíssim Speedy Gonzales, el superheroi Super Ratón (Mighty Mouse), o la parella de malxinats Pixie i Dixie.
La sublimació del ratolí violent i sanguinari televisiu ni tan sols ha tingut programa propi. Formava part d’un programa televisiu, el del pallasso Krusty, que alhora apareixia a la sèrie The Simpsons. Rasca i Pica –coneguts originalment com a Itchy and Scratchy– ironitzen la violència dels dibuixos animats, basant-se presumptament en Tom i Jerry.
Els arguments de les microhistòries de Rasca i Pica tenen sovint una víctima, el gat, i un botxí, el ratolí. Unes imatges explícites que destremparien a alguns pudorosos realitzadors de cinema gore o splatter, s’han convertit en marca de la casa, per hilaritat de Bart i Lisa, els dos fills més grans de la nissaga Simpson. De fet el govern de Vladímir Putin, va aprofitar el salvatgisme d’algunes imatges per censurar-ne l’emissió en aquell país el 2012, com si uns ninots en moviment poguessin ser més perillosos que les accions militars que ha protagonitzat a Ucraïna i altres territoris veïns de Rússia.
