El so de caminar | Humils pastors

“Ai! Quina por que tinc! Jo vull tornar a casa!”, diu en Rovelló espantat, perquè fa just un instant estava dormint a la vora del foc mentre l’àvia explicava una història. “No siguis gripau, home! Al primer pagès que passi li demanarem el camí i estem llestos”, respon en Lluquet intentant aparentar normalitat. Llavors es troben un banyut que es fa passar pel propietari del tros i els demana qui són i on van. “Venim a veure la meravella més gran que mai s’hagi vist damunt la terra!”, diuen. Així pot començar els Pastorets, la representació teatral de les festes de Nadal a molts indrets de les nostres contrades. Una tradició arrelada que tothom sap com acaba, però no per això deixen cada any d’anar-la a veure. De motius n’hi ha uns quants. Un, perquè darrere d’aquestes representacions hi participen actors amateurs, que per a molts és una de les primeres obres que fan, i així també sigui un planter de futurs actors professionals. Un altre motiu, la simple història que s’explica, la bondat d’uns humils pastors, amb les seves entremaliadures i innocència, que es troben sense voler al mig d’un conflicte entre dos oposats. Els espectadors sempre passen una bona estona, els grans perquè recorden quan la van veure d’infants i els petits gaudeixen d’una història que avui potser s’ha oblidat. I en definitiva, el públic durant uns instants reconeixerà el goig de la humilitat. Per assolir un estat humil permanent, aquell que viu en harmonia de tot allò que l’envolta, necessita una ascensió progressiva de voluntat i despreniment egoista. Com tota estructura que ens ajudi a ascendir és necessari uns bons fonaments, uns sòlids peus que aguantin els balancejos de dubtes i temptacions. A través de dos punts imprescindibles per fer-ho possible i sobretot ajudin a creure-hi. El primer punt és desprendre’s de la por de ser part del tot. Minimitzar els dubtes de la mateixa existència, entendre el ser una peça de tot el funcionament, acceptar i confiar en els altres, ara que precisament de bona voluntat no és del que més hi ha. El segon, molt lligat al primer, per no dir que van alhora, és el despreniment afectiu de l’error permanent que sotmet els pensaments lligats a una cultura o manera de fer adquirits al llarg del temps. Allò que alguns en diuen pecat o que es fa amb remordiments. No cal la mortificació de cada cosa que passa per la ment o de la que s’executa tinguin conseqüències perjudicials per a l’entorn. Cal viure el que a priori és un error, acceptar les seves conseqüències. Llavors sent partícip del resultat de cada moment per acceptar el que un és i el que un ha de fer i segurament serveixi per fer més senzilla l’existència. Un cop es tenen els fonaments, es pot construir l’ascensió cap a l’estat humil. Cadascú pel seu camí, només, simbòlicament, caldrà l’escolta activa del guia interior, aquell que humilment parla amb claredat i senzillesa. Perquè es necessita la fortalesa interior per les temptacions que aniran sorgint pel camí.

El so de caminar | Humils pastors

El consell de l’expert | Plantes d’interior: benestar i frescor per a la tornada de vacances

Els millors minuts… | El nexe d’unió entre ‘splatter’ i dibuixos animats

Un dolç italià tradicional: la ‘colomba’

Els millors minuts… | Trigonometria de fressa i hipotenuses melòdiques

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?