Els millors minuts… | L’estimat Urruti

Jorge Alberto González Barillas, conegut amb el sobrenom de Mágico González, és a Cadis el que Maradona a Nàpols. El futbolista salvadoreny tenia un talent descomunal, gairebé a la mateixa altura que la seva capacitat per gaudir de la nit, que li va servir perquè el consideressin millor jugador centreamericà del segle XX. Després del pas de la selecció del seu país pel Mundial 82, diferents clubs de primer nivell van fixar-se en Mágico, però va ser el Cadis qui el va acabar convencent i convertint-lo en el seu referent més etern. A cinc jornades per al final de la Lliga 1984-85 Mágico González va plantar la pilota al punt de penal de l’estadi José Zorrilla de Valladolid. Feia només uns mesos havia participat en una gira americana amb el FC Barcelona, compartint precisament vestidor amb Maradona. A l’hotel de concentració de l’equip, Diego va fer sonar l’alarma d’incendis per gastar una broma, i tots els jugadors van sortir de les seves habitacions. Tots, excepte González, que va preferir acabar el que estigués fent amb una senyora que l’acompanyava. S’explica que aquell va ser el motiu perquè Núñez no l’acabés incorporant a la disciplina blaugrana: la indisciplina. Tampoc n’estava massa, de content, el tècnic català del Cadis Benet Joanet –exporter periquito–, que a mitja temporada l’havia enviat a Valladolid, fart de comportaments excèntrics. Per això, en aquest parèntesi castellà de la seva carrera, va agafar impuls i es va disposar a xutar el cop franc. Sota els pals Urrutikoetxea esperava per esdevenir protagonista del dia, de la temporada, de la dècada. El jugador local Aracil s’havia llançat uns moments abans a la piscina dins l’àrea blaugrana, i amb la complicitat habitual de Sánchez Arminio, que representava els valors de l’arbitratge d’un país abonat a l’anticatalanisme i antibarcelonisme, va aconseguir que li xiulessin un penal més fals que la democràcia espanyola. Mágico González va xutar ajustat al pal dret de la porteria d’Urruti, però el porter guipuscoà va endevinar-li la intenció. El donostiarra complia la seva quarta temporada al club –on havia arribat des de l’Espanyol, quan la gent encara no enfollia si s’anava de Sarrià a Les Corts i viceversa–. Tenia 33 anys. La narració de Joaquim Maria Puyal per Ràdio Barcelona va deixar un dels moments més icònics del mitjà, amb aquell cèlebre “Urruti, t’estimo” que ha perdurat fins als nostres dies. La seva aturada va servir per acabar amb 11 anys de sequera a la competició, després de les 14 anteriors a la lliga de Cruyff jugador, i iniciant una etapa de cinc més abans de la primera del Cruyff entrenador. Certament, la gent estimava Urruti, no tant per aquell penal aturat (que també) com pel seu tarannà i bonhomia. Si la pilota hagués entrat encara quedaven quatre partits més per certificar un campionat que ja estava a la butxaca. I el va seguir estimant i preferint que no pas el titular Zubizarreta, que es va incorporar a final de la següent temporada. I fins i tot diria que després que el 24 de maig de 2001 morís decapitat en un accident de trànsit a la ronda de Dalt, els catalans, culers o no, el seguim estimant igual o més, tant com els gaditans poden fer-ho amb Mágico, o els napolitans amb Diego.

Els millors minuts… | L’estimat Urruti

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll