Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

L’experiència els havia ensenyat. Els pastors que en l’època del neolític, ara fa uns sis mil anys, es movien pel Cabrerès tenien un coneixement precís de com havien de gestionar els seus ramats de bous i vaques per millorar-ne el rendiment. Així ho revela un estudi que s’ha dut a terme conjuntament entre investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les, a partir de restes trobades a la cova de les Pixarelles, al terme de Tavertet. Els investigadors, encapçalats en la part catalana per Roger Alcántara, conclouen que els pastors sabien moure els ramats entre les zones de muntanya baixa i mitjana segons l’època, per modificar-ne el cicle reproductiu. La mobilitat vertical dels grups humans que feien servir la cova de les Pixarelles es combinava amb una divisió del ramat: alguns animals continuaven a prop de la cova per assegurar que el grup tingués llet i el ramat es reproduís mentre que altres anaven a pastures més bones. La dieta, però, no es basava en conreus sinó en el que hi havia disponible al Cabrerès, plantes pròpies de zones obertes i prats. “Aquest fet reforça la hipòtesi d’una gestió eficient, amb poca intervenció directa”, explica Alcántara. L’investigador forma part del Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i el Pròxim Orient que dirigeix l’arqueòleg manlleuenc Miquel Molist. La investigació ha permès determinar també que havien après a sincronitzar els naixements de vedells amb l’arribada als prats d’estiu, quan hi havia més abundància de menjar i no necessitaven guardar-ne tant per a l’hivern. Aquests resultats tenen un valor especial perquè són els únics que hi ha actualment disponibles a la península Ibèrica sobre el maneig de ramats bovins en el neolític. Les dades que s’han obtingut serviran per entendre com els ramats bovins van ser importants en els canvis econòmics del neolític mitjà, un moment clau per al desenvolupament de les societats humanes. I seran una base per continuar investigant “la resiliència humana als paisatges muntanyosos i les dinàmiques socioeconòmiques”. El finançament del projecte ha estat a càrrec del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Des de la UAB també hi ha participat Maria Saña, del grup de recerca Early Foods (UAB). Un jaciment únic amb restes de bòvids La cova de les Pixarelles (a la fotografia, la gran obertura d’entrada a la cavitat) és un jaciment únic al terme de Tavertet, situat a uns 670 metres d’alçada. Els arqueòlegs n’han destacat sempre l’interès per les restes de fauna que s’hi han trobat. Una gran majoria, fins a un 80% del total, són de bòvids. Això el converteix en un jaciment molt singular a la península Ibèrica i rellevant per a l’estudi del període neolític mitjà, entre 4.500 i 3.500 anys aC.

Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

Premis per a SP25 Arquitectura

L’art i la solidaritat, units en memòria de l’arquitecta i artista Anna Pont

L’artista, entre metges i pacients

Marc Berenguer, una nova veu

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?