Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

L’experiència els havia ensenyat. Els pastors que en l’època del neolític, ara fa uns sis mil anys, es movien pel Cabrerès tenien un coneixement precís de com havien de gestionar els seus ramats de bous i vaques per millorar-ne el rendiment. Així ho revela un estudi que s’ha dut a terme conjuntament entre investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les, a partir de restes trobades a la cova de les Pixarelles, al terme de Tavertet. Els investigadors, encapçalats en la part catalana per Roger Alcántara, conclouen que els pastors sabien moure els ramats entre les zones de muntanya baixa i mitjana segons l’època, per modificar-ne el cicle reproductiu. La mobilitat vertical dels grups humans que feien servir la cova de les Pixarelles es combinava amb una divisió del ramat: alguns animals continuaven a prop de la cova per assegurar que el grup tingués llet i el ramat es reproduís mentre que altres anaven a pastures més bones. La dieta, però, no es basava en conreus sinó en el que hi havia disponible al Cabrerès, plantes pròpies de zones obertes i prats. “Aquest fet reforça la hipòtesi d’una gestió eficient, amb poca intervenció directa”, explica Alcántara. L’investigador forma part del Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i el Pròxim Orient que dirigeix l’arqueòleg manlleuenc Miquel Molist. La investigació ha permès determinar també que havien après a sincronitzar els naixements de vedells amb l’arribada als prats d’estiu, quan hi havia més abundància de menjar i no necessitaven guardar-ne tant per a l’hivern. Aquests resultats tenen un valor especial perquè són els únics que hi ha actualment disponibles a la península Ibèrica sobre el maneig de ramats bovins en el neolític. Les dades que s’han obtingut serviran per entendre com els ramats bovins van ser importants en els canvis econòmics del neolític mitjà, un moment clau per al desenvolupament de les societats humanes. I seran una base per continuar investigant “la resiliència humana als paisatges muntanyosos i les dinàmiques socioeconòmiques”. El finançament del projecte ha estat a càrrec del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Des de la UAB també hi ha participat Maria Saña, del grup de recerca Early Foods (UAB). Un jaciment únic amb restes de bòvids La cova de les Pixarelles (a la fotografia, la gran obertura d’entrada a la cavitat) és un jaciment únic al terme de Tavertet, situat a uns 670 metres d’alçada. Els arqueòlegs n’han destacat sempre l’interès per les restes de fauna que s’hi han trobat. Una gran majoria, fins a un 80% del total, són de bòvids. Això el converteix en un jaciment molt singular a la península Ibèrica i rellevant per a l’estudi del període neolític mitjà, entre 4.500 i 3.500 anys aC.

Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

El president Illa visita a Mèxic la tomba del santjoaní Jaume Nunó

La mirada d’una ginesta

Més obra de Vernis, al Col·legi d’Aparelladors

Nou propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic