Marc Berenguer, una nova veu

Marc Berenguer, de Vic, és la nova veu que s’ha afegit al sempre ric panorama poètic d’Osona. Acaba de publicar el seu primer recull, Blau pàl·lid (Talón de Aquiles), un títol que d’entrada remet el lector a l’expressió amb què el científic Carl Sagan va definir la imatge de la Terra obtinguda des de la sonda espaial Voyager des de 6.000 milions de quilòmetres de distància. L’univers, el cosmos, té molt a veure amb aquesta obra que l’autor ha dividit en tres parts (Radiació còsmica de fons, El principi antròpic i Enfonsament i corvatura) que voldria que fossin llegides “com un cosmogonia, sense que això soni a tòpic”. L’inici van ser dos poemes aparentment amb poca cosa a veure. Un d’ells és “Lilith”, que utilitza un mite relacionat amb l’espiritualitat (en aquest cas, la que segons el judaisme antic havia estat la primera esposa d’Adam) per parlar d’allò més gran i inabastable. I l’altre és “Salt de fe”, que va just a l’altra banda: algú molt del nostre moment, cansat de la transcendència (“Vèiem com el cel s’enfonsava però seguíem avorrint-nos”). Tot Blau pàl·lid vol expressar aquesta contraposició entre el concepte còsmic i la vida quotidiana. “Les tres parts estan dividides perquè hi pugui haver un fil narratiu conductor.” A la primera, hi ha una visió de la creació del cosmos i el planeta des d’una mirada espiritual i a la segona, es baixa a la realitat més terrenal, on apareix també la ironia, com el poema “Jo, gossa”. La tercera part fa referència a les dues constants de l’univers, l’espai i el temps. “I què passaria si algun dia això canviés?”, es pregunta l’autor. Berenguer apunta cap a la qüestió de què podem acceptar com a veritat, un concepte que forma part de les religions i també de la ciència. Berenguer ve d’una família que qualifica com a “profundament religiosa”, i la seva mirada a l’espiritualitat l’ha volgut fer des del respecte. “Si no en tens formació, acabes en terrenys massa comuns, i si ho fas de manera lleugera, acaba essent malsonant o poc interessant.” La seva escriptura “neix del dubte”, com explica ell mateix. El primer llibre li ha fet canviar “la manera com concebo la imatge d’un Déu, ara em crea més por o incertesa de la imatge clàssica”. I dedicant-se a un sector professional allunyat de les humanitats –és graduat en Publicitat, màster en Estratègia Publicitària i treballa en l’àmbit del posicionament web– li serveix per sortir “de les rutines de pensament, de la normalitat aparent” i furgar des del dubte “en alguna cosa superior a nosaltres”. Fins ara, Marc Berenguer no havia publicat, tot i que escrivia. “Però quan comences a fer-ho sense metodologia i coneixement, ets molt previsible, acabes parlant d’amor i de mort.” La clau per a ell va ser la formació en llocs com l’Aula d’Escriptura i l’Escola Bloom. En el primer d’aquests llocs va ser decisiva la coneixença de la poeta Míriam Cano, “i vaig conèixer poetes citats al llibre”.

Marc Berenguer, una nova veu

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

L’accés al castell de Rupit obté el màxim premi d’arquitectura

Torelló activa la restauració de les façanes de Can Parrella

El festival d’humor Pixa’t de Riure d’Alpens arriba a la cinquena edició

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic