La Iaia fa aquest dissabte el segon dels quatre concerts en què el grup s’ha retrobat per celebrar el desè aniversari del disc On és la màgia?, que va marcar un dels seus moments àlgids. Serà en la segona jornada del festival Cantilafont, a Olost, que es porta a terme aquest cap de setmana. Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents s’han tornat a trobar a gust tocant junts, però no tenen previst res més a banda d’aquesta celebració.
En el primer dels concerts, a l’(a)phònica de Banyoles, va haver-hi emotivitat, connexió amb el públic i una sensació molt especial. Ho havíeu previst?
Va ser molt bonic, molt especial. El format era ideal per a nosaltres: una sala tancada, amb el públic que pagava entrada expressament per venir-nos a veure a nosaltres, gent entregadíssima des del minut zero. Quan et prepares per a un concert en tens una visió idealitzada, del moment que serà brutal, de quan el públic s’ho passarà més bé, del que podrem fer com a músics… I va ser tot el que havíem previst però, a més, van passar coses que van sumar. Vam sortir flotant.
També vàreu comprovar que el públic no s’ha oblidat de La Iaia i les seves cançons?
És sorprenent… com si fos ahir, fins i tot millor!. Es van cantar molt, els temes. De fet, ho veiem a Spotify, que la gent continua escoltant La Iaia. I no des del concert, de sempre. Ja sabem que fins a cert punt les plataformes son una realitat paralel·la, però quan es va fer pública la gira i es van posar les entrades a la venda, ja vam constatar que no s’havien oblidat de nosaltres.
Vàreu dir que els quatre concerts de la minigira els fèieu en llocs que han estat especials per a vosaltres. Per què al Cantilafont?
Primer, perquè els organitzadors son amics nostres, son família. En segon lloc perquè amb La Iaia no hi havíem tocat mai i ens havia quedat pendent. S’enfoca des d’una manera de fer amb què nosaltres ens hi trobem molt a gust. A part de què és l’únic concert dels quatre programats que farem a l’exterior i en un festival amb altres grups. Ara queden el de Ciutadella, a la sala Jazzbah, i el de la sala Apolo de Barcelona.
Diem que son de retrobament, aquests concerts, però el cert és que no hi havia hagut un comiat formal de La Iaia. No havíeu anunciat mai que us n’anàveu ni que el grup plegava.
Correcte. No hi va haver cap comunicat, el que solen fer molts grups, un anunci formal en públic. I tampoc prevèiem aquests quatre concerts: van sorgir de forma espontània, arran dels deu anys d’On és la màgia? Ens va agafar per celebrar-ho, ens venia de gust tornar-nos a ajuntar. Vam fer un sopar a Vic, i allà vam posar-ho sobre la taula i es va perfilar quin tipus de concerts podien ser i a quins llocs.
On és la màgia? el recordeu com el disc més rodó de La Iaia, el vostre moment àlgid?
Si que era un moment en què hi havia molt d’esperit de banda. Just després del primer, Les ratlles del banyador, que ens va obrir moltes portes. El vam treballar molt, conjuntament, al local i a l’estudi. Van ser moltes hores d’assaig, d’anar trobant sons i treballar en les cançons. Era un punt de gran energia del projecte, el recordem com a molt bonic. No passa sempre, que tinguis aquesta sensació de que tot rema en la mateixa direcció, una àurea de què les coses sortien bé. I això influeix en què tinguem ganes de celebrar els deu anys. No sé si On és la màgia? va ser el nostre disc més rodó, però sí que ens l’estimem i tots tres el sentim molt nostre.
Ara que us heu tornar a trobar i heu assajat per als concerts, ha canviat alguna cosa en les cançons?
No, la veritat. Les fem més o menys com les tocàvem en aquell moment. Crec que, si de cas, les hem perfeccionat una mica perquè tenim algun element una mica més sofisticat que en aquell moment no teníem. I amb aquests anys, hi ha una mica més d’ofici nostre, tinc la sensació que n’hem après respecte al que sabíem fa deu anys, som més bons músics i coneixem més trucs. Però per contra, hi ha un fet que existeix també en la música, i és que l’energia no és igual quan tens 28 anys que quan en tens 38, hi ha un punt de vitalitat i frescor que no és el mateix.
En el vinil hi ha cançons que eren inèdites i estan sonant en aquests concerts…
Sí, tres cançons inèdites, que hem afegit al vinil que s’acaba d’editar. Es van gravar igual que les altres, a la mateixa sessió amb el productor Paco Loco, al seu estudi d’El Puerto de Santa María. Van quedar fora del disc, però ara les vàrem recuperar i, un cop escoltades, ens van encantar! Tots tres vam estar d’acord que eren cançons que no podien quedar en un calaix i mereixien ser publicades.
Això que està passant amb La Iaia és un simple parèntesi? No va més enllà dels quatre concerts?
És això. Els quatre concerts dels deu anys, i no tenim previst res més… però ens ho pregunten. La realitat és que no tenim plans de futur, ni en el nostre full de ruta no hi ha un disc nou o més actuacions.
{{ comment.text }}