Roser Rovira ha tornat a Lexington, prop de Boston, on viu des de fa uns anys. Ha passat uns dies a Vic aprofitant la festa del Dia d’Acció de Gràcies i gairebé coincidint amb la sortida de dos dels últims llibres que ha escrit des de l’altra banda de l’Atlàntic, Tocades per la boira i Un dia de sol.
Escriure és com un cordó umbilical que ha mantingut aquesta vigatana unida amb la llengua i amb el país des que va marxar, primer a Polònia i després als Estats Units. La tecnologia li ha posat més fàcil, i de fet ha estat decisiva per a l’origen de Tocades per la boira, un llibre que ha escrit a quatre mans amb Neus Abella, de Sant Julià de Vilatorta. Des de casa seva i per via telemàtica, Rovira va impartir un taller d’escriptura als participants de l’Espai Activa’t, una iniciativa del Consorci d’Osona de Serveis Socials per fomentar l’envelliment actiu. En aquest curs hi va conèixer la que seria la seva companya de projecte literari, una barcelonina que fa anys va decidir canviar la ciutat per Osona i establir-se a Sant Julià. “Em va semblar que podríem escriure sobre un mateix tema, des de dues visions: una dona de Vic que se’n va a voltar pel món, i una que canvia la vida de ciutat per la d’un poble. Una va deixar enrere la boira (i l’enyora) i l’altra se la va trobar. “Vam trobar connexions.” L’Ajuntament de Sant Julià va editar el llibre, amb pròleg de l’alcalde, Joan Carles Rodríguez. Són les històries de dues dones que, a la seva manera, són migrants. “Hem sortit de la zona de confort, però per anar a llocs relativament semblants… ara imaginem els que venen d’Ucraïna o de Síria fugint de les guerres”, diu Rovira.
Que Rovira impartís un taller d’escriptura per a gent gran no és casual. Sempre han estat molt presents en les seves preocupacions, i fins i tot en l’inici de la seva activitat literària. Quan va marxar de Catalunya per primer cop per anar a viure a Polònia, va coincidir amb el moment en què la seva àvia va ser diagnosticada d’Alzheimer. “Vaig decidir que no oblidaria l’àvia, i que havia d’escriure tots els records que tenia d’ella”, diu Rovira. Des de llavors, diu que li agrada “parlar de la gent gran” i lluitar amb les paraules contra l’estigma de l’edatisme.Aquest tema apareix sovint a l’altre llibre que acaba de publicar, Un dia de sol. El fil conductor, en aquest cas, és una jornada de la vida de la mateixa Roser Rovira, “barrejant-hi experiències que tenen a veure amb l’edat”. Allò que l’autora anomena “les arrugues físiques i psicològiques”, assumides i convertides en bagatge vital. “És el llibre més personal que he escrit, i ho he fet perquè la gent que el llegeixi vegi que la vida pot donar moltes voltes.” Per a cada un dels capítols hi ha una il·lustració de Xevidom (Xevi Domínguez), i el pròleg és de Gemma Vilanova, l’autora d’1 fill inesperat i 1 sofà, a qui va conèixer quan va ser a Boston per participar en la coneguda marató d’aquesta ciutat. La mirada cap a ella mateixa que ha fet a Un dia de sol serveix a Roser Rovira per constatar fins a quin punt s’ha anat reinventant. I que el futur és una incògnita. Com diu al llibre: “Si ara em pregunten on seré d’aquí a deu anys, amb tota seguretat els diré la veritat. Que no ho sé. I que ja m’està bé no saber-ho”. Sigui on sigui, serà escrivint.
ROIG DE TARDOR, UN BLOC SOBRE LA VELLESA
Roser Rovira, a qui els lectors d’EL 9 NOU poden seguir regularment en la seva columna Des de Boston, ha engegat una nova iniciativa. Es tracta d’un blog (roigdetardor.com) per parlar sobre la vellesa “en positiu”. Ara que ha passat la cinquantena, l’autora creu fermament que “envellir és viure”, i ho vol mostrar amb reflexions personals i entrevistes a dones que, com ella, han passat aquesta frontera vital que és el mig segle. Mentrestant, continua escrivint i ja té projectes nous per al 2023, entre ells un relat infantil, un altre dels seus vessants creatius. Des dels Estats Units i amb el cor posat a Osona: “Soc d’aquí, i sempre hi he volgut tenir un peu”.
{{ comment.text }}