“Està més ben vist escoltar que no pas cantar”

Unes dues-centes cançons recollides a Alpens i moltes altres a diversos pobles del Lluçanès és un patrimoni del qual pot presumir l’alpensina Isabel Iborra, veïna de Sant Boi de Lluçanès. D’aquest repertori, una vuitantena les va aprendre de la seva mare, Josepa Plans Sayós, i aquesta de la seva, Caterina Sayós Arau, que havia estat una de les informants del folklorista Josep M. Vilarmau. Una afició, doncs, que ja li ve de família. Però a part del Lluçanès també n’ha recopilat a d’altres indrets de Catalunya i d’aquesta manera ha anat engrandint aquest interessant llegat de cultura popular. Quan va començar a cantar?Recordo les cançons de l’escola, on hi havia una monja que ens les ensenyava, que són les primeres que vaig aprendre. També cantàvem quan fèiem jocs i quan anava amb els germans a treballar al taller de torneria del meu pare. Igualment la mare ens cantava però jo no vaig aprendre les seves cançons fins que vaig ser gran, perquè n’hi havia algunes que em feien plorar. En quin moment es va interessar per aquest repertori familiar?Devia ser a inicis dels anys vuitanta que van venir els del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i van gravar la meva mare i altres dones del poble. Em vaig adonar que jo no sabia totes aquelles cançons i que les havia d’aprendre. En aquella època anava cada diumenge a casa i dedicàvem bona part de la tarda a cantar. Primer la mare m’ensenyava la cançó, i després la gravàvem totes dues. Durant anys va formar part del grup de Cantadores d’Alpens. Com va començar?Jo anava a cantar caramelles i a missa per la festa major, i quan sortíem d’assajar érem tres o quatre a qui se’ns feia curt. Va ser així que vam decidir trobar-nos al casal dels avis i cantar tanta estona com volguéssim. A partir d’aquí vam participar en trobades diverses com les que es feien al cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Va ser en aquest grup que es va adonar de la riquesa que tenia a l’abast?Sí, perquè a part de les que aprenia de la meva mare, cada una ensenyava a les altres les cançons que sabien de casa seva i les vaig anar recollint. I com que la gent ens sentien cantar passant pel carrer i coneixien el meu interès, venien i ens les cantaven i jo els gravava. Alguna vegada també anava a veure algú al seu domicili, o a la residència de Sant Boi, on durant un temps vaig fer animació a una colla d’avis. Ha cantat en altres grups?Depenent del moment, a vegades, amb uns quants alhora. A part de les Cantadores d’Alpens, amb la coral Adhara d’aquí al Lluçanès, els Lluçaveus, la Capella de Santa Maria de Ripoll, a Sant Boi de Lluçanès en diferents formacions, i actualment amb Les Veus de Voltregà de Sant Hipòlit i Els Cantadors del Dijous a Vic. Els darrers anys han proliferat les trobades de cantadors arreu del territori. Qui hi participa i quin és el funcionament habitual?Hi ha molta gent que conec a qui els agrada cantar. Ens reunim al voltant d’una taula per dinar o berenar i després es canta, sol o en grup. Un dels que n’impulsa moltes és Ramon Manent. Aquí a casa meva fa anys que ens trobem el primer diumenge de març. Són activitats obertes a tothom qui vulgui, per cantar o per escoltar. Creu que actualment cantem menys que abans?I tant! No està ben vist cantar tot sol si no és que ho facis dalt d’un escenari. A mi també em passava i quan cantava al taller les germanes m’avisaven que la gent del carrer em sentia, i més endavant ho feien les meves filles, perquè consideraven que quedava malament. Penso que avui s’escolta més música i està més ben vist escoltar que no pas cantar. Què es pot fer perquè les cançons no es perdin?Jo les he penjat a internet. Penso que és una manera d’evitar-ho. Els llibres no els he fet servir mai. Per a mi no són una bona eina, potser perquè tampoc sé llegir música. També em vaig acostumar a memoritzar-les d’un bon començament. Allà al taller hi havia tant soroll que no es podia escoltar res gravat, i tampoc podia endur-me un paper per llegir-les. Què suposa per a vostè el fet de cantar?Cantar és l’esperit que et fa sentir viu i content de viure i l’empenta que t’ajuda en els moments difícils. Les cançons són l’eina amb la qual es pot treballar la felicitat, la memòria de les nostres arrels, la comunicació i l’amistat, les emocions de la vida. Cantar et canvia l’estat d’ànim. Després de cantar estàs més bé.

“Està més ben vist escoltar que no pas cantar”

De Vic a rei dels ‘music hall’

Entre Santa Llúcia i Nadal

Els cent concerts del KOK

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Vic vol rehabilitar el pont de Queralt i el Gremi d’Adobers

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic