Estar per orgues

Una de les veus més personals dins del panorama organístic català i hispànic –amb tota probabilitat, la que més– és la de l’organista ripollès Modest Moreno i Morera. La marcada tendència del nostre temps a convertir-ho tot en un espectacle ha afavorit el predomini d’organistes (i, en general, de músics) que persegueixen per damunt de tot l’enlluernament, l’exhibicionisme tècnic, l’impacte fàcil. Enmig d’aquest context, on el centre de gravetat sembla haver-se desplaçat d’allò artístic a allò xocant o espectacular, sobresurt com una excepció la concepció poètica de la interpretació musical que representa Modest Moreno. En les seves interpretacions, el rigor musicològic i la claredat en l’articulació –que constitueixen, per dir-ho d’alguna manera, el seu principi material– se subordinen al principi generador de l’obra interpretada, a la inspiració originària del compositor, que Moreno, a través d’un aprofundiment en l’obra, cerca en la seva pròpia vida personal, d’on, de fet, l’havia extret el mateix autor. A finals de 2021, el segell discogràfic Edicions Albert Moraleda va llançar Estan per orgues, el setzè volum de la discografia de Modest Moreno. Segons el mateix organista, “el títol i la idea del disc van venir d’Albert Moraleda, li interessava que hi hagués obres per a orgue sol, per a orgue i soprano i per a orgue i tenora, i en funció d’això vam anar confeccionant el programa”. Una de les particularitats de l’enregistrament és que la totalitat dels compositors interpretats són catalans i la major part autors contemporanis que estan encara en actiu: hi ha obres de Moreno, de mossèn Antoni Monsó, d’Antoni Besses, de Salvador Pueyo, de Joan Lluís Moraleda i d’Albert Moraleda. L’última peça del disc és un Ave Maria per a orgue composta pel jove organista torellonenc Arol Garcia (2003). “Crec que és important donar marge a la gent jove; per això he volgut deixar pas a l’Arol, un exalumne meu del Conservatori de Música de Vic.” Aquest antic deixeble és qui enceta el disc amb dues peces de l’escola montserratina; en el fraseig i en la registració, es deixa sentir l’influx del qui havia estat el seu mestre. Els instruments escollits en aquesta ocasió han estat l’orgue de Gabriel Blancafort del monestir de Santa Maria de Ripoll i l’orgue de Silvio Puggina de Santa Maria de Moià; aquest darrer és la primera vegada que s’enregistra. L’orgue de Ripoll és ben conegut per Moreno, que és l’organista del monestir: “Es tracta d’un orgue notable, està pendent d’una restauració i d’una ampliació, que anirà a càrrec d’Albert Blancafort, el fill del constructor.” És una intervenció urgent: “Té un greu problema de corc, que se l’està menjant; per això, és convenient que es faci tan aviat com sigui possible.” El disc es pot comprar al monestir de Ripoll.

Estar per orgues

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?