La Fira d’en Rocaguinarda la formaven una vuitantena de parades d’artesans i productes alimentaris. Els visitants hi trobaven, per exemple, una tisana com la que hauria pogut prendre, a la seva època, el bandoler lluçanès.
Entre les parades, al carrer Berga i a la plaça Major s’hi van succeir al llarg de la jornada les escenes teatralitzades que parteixen de la relació sentimental que Perot Rocaguinarda, originari d’Oristà, va tenir amb una noia d’Olost, Mercè de Pecanins. Més de cent veïns del municipi hi participen donant vida a bandolers, soldats, barjaules o clergues.
La trama entre les escenes, que cada any varia, era una sèrie d’assassinats que havia de resoldre -tot i que no ho va aconseguir- l’inspector Clouseau. La vinculació amb l’actualitat també li va donar una serp de dos caps, els de les diputades de la CUP Anna Gabriel i Eulàlia Reguant, les referències a la recollida porta a porta, o la carta que l’organització va enviar a Fèlix Millet, convidant-lo a assistir a la fira com a “bandoler del segle XX”. Millet, però, no va aparèixer per Olost. El format de la mostra estrenat fa vuit anys està més que consolidat.
Ja en les últimes escenes, Perot Rocaguinarda va aconseguir l’indult, però també va ser obligat a exiliar-se a Nàpols. El final, aquesta vegada, no va tenir relació amb el moment polític que viu Catalunya: els personatges i el públic van optar per celebrar que estaven vius amb un brindis i un castell de focs.
{{ comment.text }}