Festa al menjador de casa amb la Dharma

El pas del temps és relatiu. Fa 31 anys el KOK dels Hostalets de Balenyà va començar a caminar i es va estrenar organitzant un concert amb Els Pets i la Companyia Elèctrica Dharma. Aquell dia jo hi era i els que diumenge passat s’encarregaven de la logística, les entrades i de tot el que fa falta per muntar un bolo com cal, també. I Joan Fortuny, l’etern saxo de la Dharma, també. Han passat tres dècades i tots estem igual. L’ànima del KOK Miquel Solà segueix com el primer dia (ara no s’afaita tant), jo -pobre de mi- poc o molt també i en Joan en té 70 i diumenge semblava que seguís ancorat al 1994 o abans i tot. El secret? Si arribeu al final de l'article ho sabreu. La Dharma no es va plantar als Hostalets per fer un concert més. Hi va anar de festa i conscient que hi havia celebració grossa, ja que no cada dia s’arriba al bolo número 100. I com que el format era el de tenir els músics a un pam de nas, per encabir-hi a tothom no van fer un passi sinó dos. Un a les 5 i un altre a les 7. I tots plens de gom a gom d’un públic majoritàriament granadet que per unes hores va recular fins al segle passat al ritme de L’àngel de la dansa, Esperant l’autobús, el Ball de l’àliga de la Patum o el Catalluna2 que els músics van dedicar a l’Esteve i el Josep, els dos germans Fortuny que ja són morts. La posada en escena era sorprenent. La banda, com si estigués en un assaig i al menjador de casa, estava situada al bellmig del Rockòdrom i el públic l’embolcallava pels quatre vents. La bateria sonava en acústic, els instruments de vent també, la guitarra de Pep Rius per l’amplificador, i el baix, el teclat i les veus se sentien per un parell de monitors situats al terra. Els músics estaven en cercle en teoria d’esquena al públic però a l’hora de la veritat no era així ja que semblava que tots plegats ens haguéssim reunit en una espècie de sopar comunitari familiar. I en Joan, cul d’en Jaumet, tot i tenir cadira sovint passejava entre la gent menys en els temes més reposats com el "Polorum" del Llibre Vermell de Montserrat que la Dharma havia revisitat el 2002. En to còmplice i proper, els membres de la banda també van fer circular un porró mentre improvisaven tonades populars com En Patufet, el No volem ser o nadales com el Fum, fum, fum o El petit vailet. També hi va haver una estona per recitar versos del llibre El soroll després de Kerouac de l’enyorat Josep Fortuny i, com que som a les portes de Nadal, es van permetre fer una versió d'El desembre congelat marca de la casa. I pels nostàlgics van repescar èxits dels seus inicis com el Muntanyes russes o el mític Inana que, amb el públic dempeus, va servir per fer veure que s’acabava un concert que, evidentment, es va tancar als bisos amb La presó del rei de França. Ah! I pel mig també va aparèixer un pastís amb un 100 fet d’espelmes amb els herois del KOK. Alguna llàgrima, emoció i la sensació i la certesa que l’aniversari va ser rodó. Pel bolo 200 proposo que tornin a convidar la Dharma. Joan Fortuny segur que estarà igual. I per si algú encara té dubtes, el secret de l’eterna joventut només té un nom: música. Llarga vida al KOK!

Festa al menjador de casa amb la Dharma

Els cent concerts del KOK

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

El primer Wagner a Vic

‘Sardana Superstar’, d’Arnau Tordera, tanca a Torelló un any de gira i premis

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”