Són 70 episodis, 70 capítols breus que formen un fresc per explicar un territori singular a través, sobretot, de la seva gent. Això és Històries de la Vall de Camprodon (Ed. Gavarres), de Josep Clara, el llibre que dissabte es presentava a l’Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. L’autor, professor emèrit de la Universitat de Girona, recorda en el pròleg que aquest espai geogràfic “a voltes ha estat definit com a comarca”, i que en algunes propostes de divisió territorial ho arribava a ser.
“Són històries, no història, tot i que d’aquesta també n’hi ha”, explicava Àngel Madrià, l’editor de Gavarres. El llibre forma part de la col·lecció El Caliu de la Memòria, però la memòria a la que ha recorregut l’autor és sobretot la de la documentació. Però d’aquesta n’ha extret sobretot “l’aspecte social, allò que fa referència als problemes de la gent”. Els continguts s’agrupen en 11 capítols, que fan referència sobretot als segles XIX i XX. Amb atenció a les guerres (de les carlinades a la Guerra Civil, i la dictadura), el paper important de l’Església i el dels cossos armats en una terra de frontera, i els inicis de l’excursionisme i el turisme. Però també amb capítols dedicats a conflictes i accidents, de les primeres vagues obreres a l’aiguat de l’any 1940, i al qual Clara anomena comportaments dissortats, que inclou quatre crims violents. Sense oblidar la relació de bèsties i persones, fonamental en un lloc de muntanya. Tot plegat es complementa amb una bona aportació de fotografies històriques de qualitat, i amb rigor documental, com va remarcar en la presentació el periodista Jaume Fabre.
{{ comment.text }}