Fa cinc anys, Aina Núñez va decidir deixar Osona i la seva activitat en el món audiovisual per perseguir el seu somni: ser bailaora de flamenc. Se’n va anar a Sevilla per formar-se, per aprendre i per viure de ple en l’ambient que havia mamat des de petita a la Peña Flamenca de Manlleu, de la qual el seu pare, Rafa Núñez, havia estat fundador. Ara Aina Núñez s’ha convertit en la primera bailaora professional de flamenc osonenca, i amb la formació Qartaba Trio va actuar fa uns dies al festival Flamenco Joven de Manlleu i a la Jazz Cava de Vic.
Encara recorda el dia. Era el 30 d’abril i acabava d’estrenar a Manlleu el documental La niña del rincón, una història de la Peña Flamenca des d’una mirada personal, íntima. “L’endemà agafava les maletes i marxava a Sevilla amb la intenció d’estar-hi uns mesos”. Però continua allà, ara a Còrdova, i amb el flamenc com a motor vital. La decisió l’havia pres també a cop calent, un dia després d’actuar a Manlleu amb un dels quadres de ball de la Peña Flamenca: “Vaig sortir de l’escenari dient jo vull això”. Un punt d’inflexió. “I no vull només una classe a la setmana”.
A Sevilla ho va compensar amb escreix: tres o quatre classes al dia, més dues o tres hores de ball. “I començar a demanar actuacions amb músics”. Al principi, ho compaginava amb algunes feines audiovisuals, vídeos professionals sobre els músics o bailaores que coneixia. “Però vaig veure que les dues coses no podien ser, que m’havia de llançar a la piscina”. A fons. Al cap de poc, li arribava ja una proposta per anar a fer classes de flamenc a Moscou, començaven a sortir actuacions… “Els primers anys van ser precaris”. I l’esforç ha donat el seu fruit: ara a Còrdova, compaginant estudis de dansa al Conservatori, classes i actuacions, és bailaora professional. I ha creat la seva formació estable, amb el pianista Alfonso Aroca i la cantaora Elena Morales. Tots s’havien conegut a Barcelona, bressol de flamenc innovador, i s’han retrobat a Andalusia. “Havia de fer quelcom més estable, un projecte més sòlid per assajar a llarg termini, per fer repertori… no tant de tablao”. La presència del piano, en lloc de la guitarra, marca la diferència. “Alfonso Aroca és pianista de jazz però quan toca flamenc, toca flamenc de debò”, diu Aina Núñez. I l’espectacle que estan preparant per a un futur proper –tenen cita el dia 4 de juny a L’Atlàntida– té també un toc personal, “basat en la meva vivència a Còrdova explicada a través del ball”. Abans d’això, marxarà al Japó quatre mesos per fer-hi classes, fruit d’aquesta curiosa –en part inexplicable– passió japonesa pel flamenc.
