Els gegants de Castellterçol, els únics romànics de tot Catalunya

A Castellterçol tenen els únics gegants d’estil romànic de tot Catalunya. Són la Griselda i en Tallaferro i es remunten a l’any 1954, quan un grup de veïns van fer un donatiu per aconseguir-ne uns que representessin el poble. No volien, però, gegants comuns, motiu pel quan els van encarregar –juntament amb sis nans– a un artista i no un taller especialitzat. Joan Sagalés, un dels impulsors del projecte, ho va demanar al polifacètic Alexandre Cirici. Escriptor, arquitecte, fotògraf, ceramista… era amant dels oficis tradicionals i va encarar com un repte el disseny proposat des de Castellterçol. Va comptar amb l’ajuda de l’escultor i antropòleg Eduard Rius Serra, que es va cuidar dels caps dels gegants. Va ser durant el procés de creació que es va escollir el romànic com a temàtica de la nova parella. La forta presència d’esglésies romàniques al Moianès, encapçalades pel monestir de l’Estany, van fer optar Cirici i a tots els membres que impulsaven la construcció per aquest estil i diferenciar-se, així, dels clàssics de l’època. El material dels caps i de les mans és de pasta de paper i l’estructura original, de vímet, un esquelet que encara conserven i que permetia fer un ball més airós. Ignasi Fargas, actual cap de colla, explica, amb tot, que ara fa 20 anys van crear rèpliques dels dos gegants, ja que l’estructura de vímet estava molt deteriorada. Avui en dia els gegants originals només surten a ballar durant la festa major. Els noms s’inspiren en el poema de Jacint Verdaguer Canigó. En Tallaferro porta a les mans una espasa que representa l’ordre i un llibre que representa la llei, recordant els senyors feudals dels comtats catalans. La Griselda hi té, en canvi, elements relacionats amb el poble, com una almorratxa a l’estil de les que porten les balladores de l’emblemàtica Dansa del Ciri de Castellterçol. Durant la construcció dels capgrossos, Cirici va deixar anar el vessant més filosòfic i de retrat de la societat catalana. Per això en va crear tres parelles: els ètics, que simbolitzen l’acció; els estètics, en al·lusió a la sensibilitat, i els dialèctics, al pensament. Cadascuna de les parelles està formada per un bo i un dolent. Hi ha l’Enamorat, el Savi, el Poeta, el Colèric, el Concupiscent i el Sofista. Dos dels dolents caricaturitzen persones que queien malament al creador: Miguel d’Unamuno i Eugeni d’Ors. Els sis capgrossos van passar justament l’any 2023 pel taller i se’n van crear rèpliques amb l’objectiu de preservar els originals. Carme Plans, secretària de la colla, explica que també tenen dos elements emblemàtics. El primer és una sardana composta per Joaquim Costa, un dels màxims representants de la cobla catalana, que casualment vivia a Castellterçol quan es va estrenar els gegants. La ballen cada festa major. L’altre és una tradició més moderna: la colla gegantera tanca des de fa 26 anys la festa de la vila amb una cercavila peculiar on els gegants, en aquest cas les rèpliques, surten pels carrers estirats o de cap per avall. Traca final que en un principi va causar una forta commoció. Pel que fa a la celebració del 70è aniversari, Fargas diu que tot just estan començant la temporada i planificant calendari. Preveuen algun acte commemoratiu de petit format.

Els gegants de Castellterçol, els únics romànics de tot Catalunya

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

“La música és la manera que he trobat per canalitzar les emocions”

Gegants contemporanis

Projecten a Monistrol un cementiri multiconfessional xinès

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Constituïda la Mancomunitat del Lluçanès, amb Ramon Padrós de president

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe