Els gegants de Castellterçol, els únics romànics de tot Catalunya

A Castellterçol tenen els únics gegants d’estil romànic de tot Catalunya. Són la Griselda i en Tallaferro i es remunten a l’any 1954, quan un grup de veïns van fer un donatiu per aconseguir-ne uns que representessin el poble. No volien, però, gegants comuns, motiu pel quan els van encarregar –juntament amb sis nans– a un artista i no un taller especialitzat. Joan Sagalés, un dels impulsors del projecte, ho va demanar al polifacètic Alexandre Cirici. Escriptor, arquitecte, fotògraf, ceramista… era amant dels oficis tradicionals i va encarar com un repte el disseny proposat des de Castellterçol. Va comptar amb l’ajuda de l’escultor i antropòleg Eduard Rius Serra, que es va cuidar dels caps dels gegants. Va ser durant el procés de creació que es va escollir el romànic com a temàtica de la nova parella. La forta presència d’esglésies romàniques al Moianès, encapçalades pel monestir de l’Estany, van fer optar Cirici i a tots els membres que impulsaven la construcció per aquest estil i diferenciar-se, així, dels clàssics de l’època. El material dels caps i de les mans és de pasta de paper i l’estructura original, de vímet, un esquelet que encara conserven i que permetia fer un ball més airós. Ignasi Fargas, actual cap de colla, explica, amb tot, que ara fa 20 anys van crear rèpliques dels dos gegants, ja que l’estructura de vímet estava molt deteriorada. Avui en dia els gegants originals només surten a ballar durant la festa major. Els noms s’inspiren en el poema de Jacint Verdaguer Canigó. En Tallaferro porta a les mans una espasa que representa l’ordre i un llibre que representa la llei, recordant els senyors feudals dels comtats catalans. La Griselda hi té, en canvi, elements relacionats amb el poble, com una almorratxa a l’estil de les que porten les balladores de l’emblemàtica Dansa del Ciri de Castellterçol. Durant la construcció dels capgrossos, Cirici va deixar anar el vessant més filosòfic i de retrat de la societat catalana. Per això en va crear tres parelles: els ètics, que simbolitzen l’acció; els estètics, en al·lusió a la sensibilitat, i els dialèctics, al pensament. Cadascuna de les parelles està formada per un bo i un dolent. Hi ha l’Enamorat, el Savi, el Poeta, el Colèric, el Concupiscent i el Sofista. Dos dels dolents caricaturitzen persones que queien malament al creador: Miguel d’Unamuno i Eugeni d’Ors. Els sis capgrossos van passar justament l’any 2023 pel taller i se’n van crear rèpliques amb l’objectiu de preservar els originals. Carme Plans, secretària de la colla, explica que també tenen dos elements emblemàtics. El primer és una sardana composta per Joaquim Costa, un dels màxims representants de la cobla catalana, que casualment vivia a Castellterçol quan es va estrenar els gegants. La ballen cada festa major. L’altre és una tradició més moderna: la colla gegantera tanca des de fa 26 anys la festa de la vila amb una cercavila peculiar on els gegants, en aquest cas les rèpliques, surten pels carrers estirats o de cap per avall. Traca final que en un principi va causar una forta commoció. Pel que fa a la celebració del 70è aniversari, Fargas diu que tot just estan començant la temporada i planificant calendari. Preveuen algun acte commemoratiu de petit format.

Els gegants de Castellterçol, els únics romànics de tot Catalunya

Vins que fan història: verema amb la parella que ha rehabilitat Sant Miquel, a Oló, i en treballa les vinyes

“El problema és que per a la societat els nostres infants no són mai víctimes, sinó estigmatitzats”

El futur dels drons es debat al Moianès

Collsuspina estrena el primer gronxador inclusiu del Moianès

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província