“Per a la gent de l’any 1950, el cinema era la finestra al món, i els que hi sortien eren gairebé déus”

L’any 1950, Hollywood va desembarcar a Tossa de Mar. El rodatge de la pel·lícula ‘Pandora i l’holandès errant’, amb Ava Gardner i James Mason, va representar una autèntica revolució en una Costa Brava a la qual no havia arribat encara el turisme de masses. Aquest episodi va inspirar l’escriptor i periodista Jordi Solé (Sabadell, 1966) la novel·la ‘L’any que vaig estimar Ava Gardner’, amb la qual ha guanyat la darrera edició del Premi Prudenci Bertrana. Mai millor dit, aquesta és una història de pel·lícula...Evidentment, és una situació de cine. Imagini’s: Tossa de Mar, any 1950, un poblet de mar... Ja s’hi havia fet una pel·lícula un o dos anys abans, una producció espanyola, però no havia tingut res a veure amb la magnitud d’aquesta. L’altra se la van mirar així de lluny, i en canvi aquesta va ser una revolució per a la població. I com va ser que uns americans de la gran indústria de Hollywood decidissin anar a fer un rodatge tan lluny, i es fixessin precisament en Tossa?Bàsicament, va ser gràcies a un industrial català que es deia Alberto Puig Palau, el tío Alberto de la cançó de Joan Manuel Serrat. Ell havia estat a Hollywood de jove, havia tingut relació amb alguna estrella i fins i tot havia arribat a sortir en una pel·lícula... que quan va sortir, el seu pare en va comprar totes les còpies per no passar la vergonya d’haver de veure l’hereu fent el saltimbanqui. En un sopar, va coincidir amb el director Albert Lewin, que li va comentar que volia rodar una pel·lícula, Pandora i l’holandès errant, a Itàlia o Grècia. I Alberto Puig li va dir que es deixés estar d’Itàlia i Grècia i anés uns dies a casa seva, a Palamós, perquè li ensenyaria llocs millors que qualsevol dels que ell hagués pensat. Lewin li va fer cas, hi va anar, va conèixer Tossa... i veni, vidi, vinci! La imatge de la vila marinera, el castell... ja entenem el senyor Lewin. Per a la gent del poble, què va representar aquell desembarcament del gran cinema a casa seva? I no penso només en el muntatge, sinó a poder veure en carn i ossos les estrelles que coneixien de la pantalla.Avui hi estem acostumats. Anem al cine molt sovint i si no, el tenim a casa en pantalla. En múltiples pantalles. Però per a aquella gent que no tenien televisió, el cinema era la finestra que tenien oberta al món. I els que hi sortien eren gairebé déus. De sobte, els tenen allà. Ava Gardner ja havia fet una pel·lícula en el paper d’una deessa grega que s’encarnava, i aquí li va passar de debò. Ava Gardner, James Mason… Nosaltres podem tenir-ne una idea, si som cinèfils. Però per als que no ho sàpiguen: qui eren i en quin moment es trobaven de les seves carreres?Ava Gardner estava en la rampa cap a l’estrellat, ja gairebé hi era. I James Mason havia estat l’actor més popular a Anglaterra feia un parell d’anys. Això l’havia animat a fer el salt cap a Hollywood, on no li estava anant tan bé com es pensava. Però tot i això era un actor de molta solvència i carisma. Algú va dir d’Ava Gardner que era “l’animal més bell del món”…En aquell moment que era a Tossa, encara no! Vaig estar temptat de posar-ho a la novel·la però encara no tocava! Tenim tots aquests personatges reals del món del cinema, i els de ficció que crea el relat. La gent de Tossa.Bàsicament hi ha el protagonista de la història, Pol Mas. Un jove que en aquell moment té 14 anys, gairebé 15, i és un gran aficionat al cinema. I la seva mare, la Heather, una vídua de la Guerra Civil, una anglesa que s’ha quedat a viure a Catalunya. El gran avantatge que té en Pol respecte a tota l’altra gent de Tossa és que parla l’anglès perfectament. La seva mare és l’encarregada de cuina d’un hotel, a la novel·la L’Àncora, on s’està part de l’equip de la pel·lícula, i té feina a donar menjar a tanta gent. En Pol, en canvi, pot estar per als hostes. L’amo de l’hotel li demana si els pot facilitar la feina. Per això el noi entra en contacte amb Ava Gardner des del mateix moment que arriba a Tossa. I s’estableix una relació que li canviarà la vida. En Pol fa d’intèrpret…Si. Imagini’s la idea d’Ava Gardner passejant i parlant tranquil·lament amb la gent de Tossa. No funcionava, perquè ella no parlava ni un borrall de res que no fos anglès. Necessitava algú que l’ajudés a moure’s… i a partir d’aquí em va sortir una altra història. Queda fascinat, s’enamora perdudament d’Ava Gardner!El difícil devia ser no enamorar-se’n. Una de les primeres coses que vaig fer per al llibre va ser llegir-me la seva autobiografia. Allà la sents parlar amb la seva pròpia veu, i em va donar la sensació que era una persona divertida, que sabia riure d’ella mateixa, que sabia mentir quan tocava… en fi, que no només era guapa. Així és com ens la descriu a la novel·la. Fins i tot que es va relacionar amb la gent del poble.Sí, així com James Mason era algú correcte, però que es va recloure a la casa que li van deixar allà, i com a molt sortia a passejar amb la seva dona i la seva filla, Ava Gardner era més propera, anava de festa i a comprar, no tenia mai un no per a ningú… Per cert, va costar posar-se en la pell d’aquest adolescent que viurà un amor absolutament enlluernat amb l’actriu?No excessivament. Perquè quan jo tenia l’edat d’en Pol, el meu amor cinematogràfic era Brooke Shields, que tenia més o menys la meva edat. Si s’hagués plantat a Sabadell i m’hagués tocat conèixer-la de prop, segur que les hormones també m’haurien jugat una mala passada. Em va costar més ficar-me en la pell d’altres personatges, com la mateixa Ava Gardner. Va haver-hi també una història d’amors i de gelosies. Avui aquest rodatge hauria estat carn de premsa rosa. Amb un torero entremig!Un ídol del moment com era Mario Cabré. Un torero català (segons ell, ser torero i català era ser dos cops torero). Segons les crítiques de l’època, era un diestro de molta classe però el fet de ser d’aquí no l’ajudava gaire. De fet, era també actor, era poeta, i es va fer després molt popular com a presentador de televisió en un programa que es deia Reina por un día, això el va fer una de les cares més conegudes dels anys 60 a Espanya. Només de baixar Ava Gardner de l’avió se’ls va començar a relacionar, es va organitzar un embolic terrible… i va arribar als Estats Units, a oïdes de Frank Sinatra, que al cap de poc es convertiria en el marit de l’actriu. Sinatra era terriblement gelós. Es va plantar primer a Barcelona i després a Tossa, i es temia que hi hagués un xoc de trens… que al final es va evitar. Pel que he pogut saber de Mario Cabré, la sang no hauria arribat al riu per part seva, però potser sí per la de Sinatra. La gent de Tossa també es va aprofitar d’aquells americans que venien carregats de dòlars. Amb un punt de sornegueria… Si se’ls havia de llogar la barca, miraven de treure’n un petit profit.Resulta que aquell any la pesca no era gaire bona, i a Tossa vivien bàsicament d’això. Flaqueja la font d’ingressos principal, però imagini’s que t’arriba un equip de rodatge i comença a pagar extraordinàriament bé. No en dòlars, en pessetes, però en quantitats que, per a ells i segons el canvi, eren ridícules però que aquí estaven extraordinàriament bé. Per cert, la primera escena de la pel·lícula, amb uns pescadors, és en català. Vaig veure la pel·lícula en versió original i em va sorprendre. Vaig anar a buscar la versió doblada en castellà i vaig veure que s’havia mantingut. O sigui, que Pandora i l’holandès errant devia ser de les poquíssimes pel·lícules de l’època on es va sentir el català encara que fossin només quatre o cinc frases. Va ser important en el coneixement de la Costa Brava i en el fenomen del turisme que no trigaria gaire anys a arribar?Això els canvia la vida, a Tossa i a la Costa Brava en conjunt. És un punt d’inflexió que converteix un lloc que coneixia encara poca gent en un destí turístic de primera magnitud. Vostè desprèn passió pel cinema. Parlar-ne com en parla a la novel·la implica una notable cinefília, i fins i tot una mitificació d’aquell Hollywood daurat dels anys 50.En soc totalment culpable. Soc un malalt de cinema des de ben petit. De fet, als meus pares ja els agradava molt, el pare tenia una col·lecció de fotos signades d’actors i actrius de Hollywood. Abans tu enviaves una carta des de Sabadell demanant-ho, i te l’enviaven. Fins que un dia va decidir llençar-ho tot… l’única cosa que no li perdono al pare. Però tot això feia que jo, als actors i actrius, els tractés pel seu nom. I la passió pel cinema m’acompanyarà sempre. Hi ha pel·lícules sobre el rodatge de pel·lícules, en el cinema. Ha pensat que L’any que vaig estimar Ava Gardner pogués donar peu a una d’aquestes?Vaig pensar en La nit americana mentre estava escrivint la novel·la, la pel·lícula de François Truffaud que es basa en un rodatge. És tot un gènere, el cinema dins del cinema. Els drets estan a la venda… n’estaria encantadíssim! Ava Gardner, després d’aquest rodatge, va tenir altres èpoques de relació amb Espanya. A Madrid s’hi trobava molt bé, tot i que ja en una època menys lluminosa de la seva vida.Quan va arribar aquí tenia 28 anys, era la primera vegada que sortia dels Estats Units i va descobrir un món nou. Va anar també a França, a Anglaterra… Tant allà com sobretot aquí, l’ambient li donava una llibertat que no tenia als Estats Units, una manera de viure més anònima. Als 28 anys, quan era a Tossa, Ava Gardner devia tenir encara l’esperança de viure una vida més o menys convencional, de casar-se i fer una família… no va poder ser. Sabem que va avortar una vegada, possiblement dues, i això li va impedir de ser mare. La relació amb Sinatra, tot i que va ser l’amor de la seva vida, va ser una relació apassionada però tòxica. Quan Ava Gardner va tornar, al cap de sis anys, era una altra persona amb una altra idea al cap, la de viure la vida. En un moment donat, Ava Gardner va donar prioritat a viure la vida com a ella li agradava abans que a la seva carrera.

“Per a la gent de l’any 1950, el cinema era la finestra al món, i els que hi sortien eren gairebé déus”

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

Pizza de verdures

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic