Aquesta setmana ens apropem al límit est de la comarca, a les terres baixes entre el Montseny i les Guilleries. Parlem de Sant Sadurní d’Osormort, un municipi amb un nucli de població petit, però una extensió relativament gran i plena de masies repartides en recs, vessants, boscos i rieres.
Amagada a la vall de la riera Major, que creua el vessant oest del Montseny i que connecta Osona amb la Selva, hi ha l’antiquíssima església de Sant Sadurní, documentada des del segle X. Entorn d’aquesta parròquia s’estén la vall d’Osormort, que com podeu comprovar conté encara el topònim del poble que trobem a l’altra banda de la serra: Osor.
Aquí és on apareix la part interessant; les primeres mencions d’aquestes valls i aquest poble estan escrites “Ausor”, com el poble iber que poblava l’actual Osona i que li va donar el nom en el mateix procés de reducció que podem observar entre “Ausor” i “Osor”. En antics documents romans, Osor es descriu com a “Fines Ausor”, o sigui “el límit dels Ausor”, marcant que fins allí arribava el territori d’aquest poble.
Pel que fa al sufix, la segona part del nom, mort, és comú en diversos llocs abandonats i que tenen nuclis amb els quals comparteixen nom a prop; Coromines en destaca “Andorramorta”, “Sagramorta” o el curiosíssim cas d’“Ultramort” a l’Empordà. Cal dir que a bona part de la comarca, aquest municipi es pronuncia “Uzuzmort”.
No hi ha un gentilici per als habitants d’aquest poble, així doncs se’ls anomena senzillament “de Sant Sadurní d’Osormort”.
Consorci per a la Normalització Lingüística d’Osona
