Gerard Casas: De Manlleu a Boulder

Ara fa dos anys, quan en tenia 21, Gerard Casas (1995) va deixar de viure a casa els pares. Es podria haver independitzat a Barcelona, on ha passat més de mitja vida i estava estudiant Enginyera Informàtica, però va decidir creuar l’Oceà Atlàntic i anar-se’n a Boulder, una ciutat de 107.000 habitants de l’estat nord-americà de Colorado. La tria no va ser aleatòria: a la universitat de Boulder, així com a la Davis o a la d’Irvine (totes dues a Califòrnia), hi podia fer el treball de fi de grau amb una beca. L’estada havia de ser d’un semestre, però excepte vacances ja no ha tornat a Catalunya. Entre aquest juny i el juliol acabarà el màster i al setembre començarà a treballar en una empresa que dissenya els algorismes per ordenar les piulades de Twitter segons les preferències dels usuaris. De petit Casas ni tan sols sabia que existia Boulder, però sí que havia viatjat diversos estius als Estats Units per fer de monitor de campaments i aprendre anglès. Reconeix que “Califòrnia, amb Silicon Valley, és la meca de les empreses d’informàtica, però aquí també hi ha Google, Twitter o Microsoft i es treballa molt la part d’enginyeria”. Vist amb perspectiva, està convençut que la va clavar. I no perquè Boulder sigui una ciutat atractiva pel turisme urbà, sinó perquè està situada a 1.500 metres d’altitud i rodejada de muntanyes on cada dia pot sortir en bicicleta, a caminar o escalar, que és una de les seves aficions. Aquest ventall de possibilitats el resumeix parlant de qualitat de vida: “A casa no tenia tot això tan a prop i no era conscient de fins a quin punt ho necessitava”. No és el primer ni tampoc serà l’últim que explica que el que més enyora de Catalunya és el menjar. Dir que als Estats Units no hi ha de tot seria una mentida, però assegura que no té res a veure amb “les truites, les patates braves o un bon àpat a La Fonda d’Alpens”. Els embotits tampoc igualen els catalans: “La meva mare em va portar un bull de Manlleu i me’l vaig menjant de mica en mica per acabar d’assaborir-lo”. Com a punts forts de la ciutat destaca el clima, uns 300 dies de sol per 65 de precipitacions (sovint en forma de neu), i l’opció d’arribar en bicicleta a qualsevol punt. Quant temps més s’estarà a Boulder ni ell mateix ho sap, però la intenció és una bona temporada: “Un màster als Estats Units t’obre les portes de les empreses d’aquí i és el moment d’agafar experiència”. A la llarga, tot i això, té clar que vol tornar a Catalunya. La família, els amics i el paladar hi tenen molt a veure.

Gerard Casas: De Manlleu a Boulder

Èxit del primer Cicle Mirades Singulars d’arts escèniques a Centelles

Tot a punt per al retorn dels ‘descamisats’

Redescobrint el Vic barroc

Orgull de festa major a Tona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s