Gerard Casas: De Manlleu a Boulder

Ara fa dos anys, quan en tenia 21, Gerard Casas (1995) va deixar de viure a casa els pares. Es podria haver independitzat a Barcelona, on ha passat més de mitja vida i estava estudiant Enginyera Informàtica, però va decidir creuar l’Oceà Atlàntic i anar-se’n a Boulder, una ciutat de 107.000 habitants de l’estat nord-americà de Colorado. La tria no va ser aleatòria: a la universitat de Boulder, així com a la Davis o a la d’Irvine (totes dues a Califòrnia), hi podia fer el treball de fi de grau amb una beca. L’estada havia de ser d’un semestre, però excepte vacances ja no ha tornat a Catalunya. Entre aquest juny i el juliol acabarà el màster i al setembre començarà a treballar en una empresa que dissenya els algorismes per ordenar les piulades de Twitter segons les preferències dels usuaris. De petit Casas ni tan sols sabia que existia Boulder, però sí que havia viatjat diversos estius als Estats Units per fer de monitor de campaments i aprendre anglès. Reconeix que “Califòrnia, amb Silicon Valley, és la meca de les empreses d’informàtica, però aquí també hi ha Google, Twitter o Microsoft i es treballa molt la part d’enginyeria”. Vist amb perspectiva, està convençut que la va clavar. I no perquè Boulder sigui una ciutat atractiva pel turisme urbà, sinó perquè està situada a 1.500 metres d’altitud i rodejada de muntanyes on cada dia pot sortir en bicicleta, a caminar o escalar, que és una de les seves aficions. Aquest ventall de possibilitats el resumeix parlant de qualitat de vida: “A casa no tenia tot això tan a prop i no era conscient de fins a quin punt ho necessitava”. No és el primer ni tampoc serà l’últim que explica que el que més enyora de Catalunya és el menjar. Dir que als Estats Units no hi ha de tot seria una mentida, però assegura que no té res a veure amb “les truites, les patates braves o un bon àpat a La Fonda d’Alpens”. Els embotits tampoc igualen els catalans: “La meva mare em va portar un bull de Manlleu i me’l vaig menjant de mica en mica per acabar d’assaborir-lo”. Com a punts forts de la ciutat destaca el clima, uns 300 dies de sol per 65 de precipitacions (sovint en forma de neu), i l’opció d’arribar en bicicleta a qualsevol punt. Quant temps més s’estarà a Boulder ni ell mateix ho sap, però la intenció és una bona temporada: “Un màster als Estats Units t’obre les portes de les empreses d’aquí i és el moment d’agafar experiència”. A la llarga, tot i això, té clar que vol tornar a Catalunya. La família, els amics i el paladar hi tenen molt a veure.

Gerard Casas: De Manlleu a Boulder

“En el nostre entorn és difícil que no hi hagi cap partidari de l’extrema dreta. Doncs per què no parlar-hi?”

Promeses de la dansa

Torelló, de Festus

El So de les Cases celebra els 10 anys

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens