Germà Aire i Power Burkas estrenen al MMVV

Formen part d’una mateixa generació que es mou al voltant de la trentena i van néixer musicalment ja fa més d’una dècada. Són joves veterans que porten anys construint trajectòries sòlides al marge dels principals circuits comercials i sense preocupar-se per editar discos amb freqüència, però quan ho fan reben elogis unànimes. Possiblement ells no acceptarien l’etiqueta de grup de culte, però ho són. I ara coincideixen presentant els seus nous treballs al Mercat de Música Viva: Germà Aire ho farà aquest divendres amb Gornal i Power Burkas dissabte, amb Naïf, potser.
El títol del disc de Germà Aire fa referència, de fet, a una casa que van compartir com a espai d’assaig diversos grups osonencs durant uns anys, entre ells Mates Mates, banda de la qual formaven part Luca Masseroni i Andreu Ribas –la base de Germà Aire– i L’Hereu Escampa o els ja desapareguts Est Oest i Mates Mates. Tot un entramat amb moltes interconnexions, també amb els Power Burkas, encara que no assajaven al mateix local. Gornal és, entre altres coses, “un homenatge a allò que ja no hi és”, diu Masseroni. Tot aquest nucli s’acabava trobant cada any al mític Festival Hoteler, a Can Pamplona, que coincidia en el temps (que no pas en el tarannà) amb el MMVV. I després, alguns han acabat creant La Clota, primer com a lloc físic de concerts a les Adoberies i ara com a espai mental de creació lliure.
Els Germà Aire són resultat de tot això, però molt més: amb Joan Paré als teclats i Joan Godayol, Gudi, a la guitarra –un pare musical de tota la generació– han aixecat una proposta musical que té les fites de Ball del cel (Famèlic, 2014) i Sempre (Famèlic, 2018) i que alguns han definit com a pop metafísic, amb tots els matisos que sempre cal posar a les etiquetes. Aprofundint en aquesta línia arriben els nou temes de Gornal, gravats l’any passat a l’estudi del Teatre de Cal Eril amb Joan Pons, amb qui sempre han treballat com a productor. El cercle es tanca, perfecte. Les lletres de Gornal són la concreció en música de sentiments, emocions, moments… “i enigmes”, afegeix Masseroni. “Allò que realment m’interessa”. La mà del productor es nota en un disc amb poques capes de pistes superposades, però una riquesa de detalls que es capta escoltant més d’una vegada cada cançó per anar-hi trobant detalls. El MMVV és la plataforma des d’on s’enlaira un disc que es presentarà formalment a Barcelona el 17 d’octubre, a la Fabra i Coats
Que les vides de Germà Aire i Power Burkas són força paral·leles ho demostra que aquests també presenten el seu tercer disc, després de Llarga vida al tarannà (2016) i Mai nego l’oci (2019). Són 11 temes amb un so “compacte, nocturn i brutalment convincent”, com diu ni més ni menys que Quimi Portet, que signa la nota de presentació de Naïf, potser (com és habitual en el grup, títol extret d’un fragment d’una de les cançons). “El disc s’ha fet a poc a poc, i es nota el canvi del grup, com hem crescut”, explica el cantant i baixista Marcel Pujols, un dels quatre membres del grup al costat de Martí Ferrer (bateria), Aleix Marban (guitarra) i Claudi Dosta (guitarra), que aquest dissabte no podrà actuar i serà substituït per Joan Paré. Sí, el mateix Joan Paré que toca amb Germà Aire.
El disc dels Power Burkas es va gravar també l’estiu passat, més tard del que haurien volgut per culpa de la pandèmia, a l’estudi Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta vegada, han comptat amb uns convidats especials: el grup osonenc de música amaziga Inumazigh, als quals van convidar a participar en un dels temes, Lalabuya. O millor dit, van deixar que se’l fessin seu. “Els coneixíem, però ens van acabar de decidir després de veure’ls actuar a les Adoberies fa dos anys”, explica Pujols. Novetat també és la introducció de secció de vents en algun dels temes, que possiblement es farà més extensiu en el directe. En la gravació, han volgut mantenir intencionadament el toc de garatge que ha tingut la banda des dels seus inicis, el detall d’imperfecció que donen a les cançons “una contundència clàssica i genuïna, i n’augmenten considerablement l’octanatge i el factor termo-nuclear”. Quimi Portet dixit.