Més de quatre anys han transcorregut des del debut discogràfic de Guillem Ramisa amb Els tons pàl·lids. Quatre anys d’evolució per al músic, compositor i escriptor rodenc que l’han portat cap a un disc “més melòdic, amb una instrumentació diferent”. El presentarà aquest dissabte a Vic, en un concert a l’espai ETC, després que durant la setmana ja hagi donat a conèixer a través de les xarxes dues de les cançons del nou treball, Cala’m foc a dins i Dos punts encesos.
El disc, gravat en bona part al mateix estudi de Ramisa, completat a l’estudi de La Iaia i masteritzat a Boss Hong Studio de Ham-en-Artois (Pas de Calais, França), aplega 11 temes, tots propis excepte una versió del clàssic Hallellujah de Leonard Cohen. “És un disc amb el mateix univers poètic, però diferent del que he fet abans per la instrumentació, és més melòdic”, explica Ramisa. Ha gravat de nou alguns temes del disc anterior, però els considera gairebé nous perquè “hi ha una instrumentació nova, la que havien de tenir al primer disc i no van tenir”. Dues cançons, Els dies blaus i La sala d’espera, provenen de poemes publicat al llibre El món ample (2013). En la gravació, Ramisa ha comptat amb la col·laboració de Bernat Gurt (bateria), Pau Sitjà (guitarra) i Jordi Crosas (baix). Els dos primers l’acompanyaran en els directes, on el baixista serà Sergi Vilarrasa. “També ens ha ajudat molt en Jordi Torrents, de La Iaia”.
Aquest sol hi és per tots ha nascut, en part, gràcies al micromecenatge que li va permetre obtenir 2.000 euros “per al màster i les còpies”.
