“Hem aconseguit que els joves vinguin a teatre i s’ho passin bé”

La Sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida estava gairebé plena divendres a la nit per veure el retorn a Vic d’A.K.A., el muntatge teatral que s’hi va estrenar el 9 de febrer de 2018. Després de gairebé quatre anys i més de dues-centes representacions, és un dels èxits més sonats que una obra de petit format ha aconseguit en el teatre català contemporani. La vigatana Montse Rodríguez, actriu, directora i professora de teatre, és una de les responsables d’aquesta trajectòria. L’obra parla d’identitat, de racisme, de pertinença, de les crisis d’un adolescent avui. Al cap de quatre anys, temes vigents?Sí. Sempre dic que estem molt contents que fa quatre anys que estiguem fent bolos. I que encara demanin que l’anem a fer a més llocs. Alhora dic malauradament, perquè significa que temes com el racisme o la manca de respecte a l’altre en general són vigents. Tant de bo l’obra no es pogués fer més perquè tot això hagués passat. L’obra és d’abans de la pandèmia. Però ara hem vist que els adolescents com el protagonista han patit molt en aquesta crisi.Parlem de la identitat en general, però en l’adolescència és quan construïm els nostres valors i fonaments, qui volem ser i a quin grup pertanyem. En una època com ara, en què no ha estat possible construir aquesta identitat perquè no han pogut tenir unes relacions socials naturals –físiques–, s’ha creat una problemàtica greu. Les xarxes acompanyen, però la realitat de l’abraçada i la conversa és una altra. Segur que en la preestrena a L’Atlàntida no imaginaven el que vindria després. A.K.A. demostra que hi ha projectes teatrals petits que poden fer forat?De fet, jo considero que aquí vam estrenar. Després, va haver-hi sis funcions més i l’estrena a Barcelona, a la sala Flyhard, que havia produït l’obra. Era un projecte tan petit que vam començar Daniel J. Meyer, l’autor; Albert Salazar, l’actor, i jo assajant en un centre cívic i sense que ningú sabés que existíem. Ja sabem que en el teatre és complicat fer moltes funcions, perquè el que cal és crear públics, però amb una producció petita és possible arribar lluny si la feina està ben feta. I tot i això, n’hi ha de ben fetes que no tenen aquest recorregut... jo mateixa ho he viscut. Quina és la clau perquè amb A.K.A. hagi passat?Connectava amb els adolescents, i també amb el públic adult. El text d’en Daniel toca moltes branques. Premis Max, Butaca, Teatre Barcelona... Ha arribat el reconeixement. Primer et deixa bocabadada, tu mateixa hi estàs acostumada. Després penses que has de continuar fent la feina amb la mateixa pulcritud, amb premis o sense. Han fet canvi d'actor a mig camí. En un monòleg com aquest, tot un repte... Albert Salazar se'ns va fer gran! Lluís Febrer es va incorporar el setembre de 2020 després d'un càsting entre 160 nois. Ell va ser el millor. No era fàcil: en el càsting em fixava en molts detalls perquè l'Albert tocava totes les tecles: ha de tenir rendiment f´ísic, ha de ballar hip-hop... i sobretot ha de tenir una qualitat d'interpretació molt gran, perquè l'actor aguanta un monòleg durant una hora i mitja explicant una situació emocional dura. A més havíem fet la funció a mida de l'Albert, assajant amb ell. Amb en Lluís vam assajar tot un mes, i el dibuix és el mateix però sí que ha pogut respirar en l'obra. En les coreografies, per exemple, adaptant-les a la seva corporalitat. Hi està deixant la seva empremta i per això l'obra es manté viva, perquè no s'ha limitat a copiar. Què li ha portat l'obra com a directora? Abans, havia fet Ricard de 3r, amb text de Gerard Guix. I va ser un bon punt de partida. Ja vam tenir bones crítiques i ho vaig gaudir molt. Aquesta, per mi, era un repte: el text em va explotar, em va meravellar! Però era difícil perquès està ple d'acotacions, les diu el mateix personatge. Com ho faig jo, si el protagonista ja diu que "entro a l'habitació, m'estiro al llit i agafo el telèfon"? Això va fer trencar el cap per veure com ho muntàvem. La pressió la tens igual mentre treballes, quan crees sempre estàs en crisi, però el resultat m'ha donat seguretat: la de pensar que havia sabut connectar amb el que el públic demana, i respectant la meva manera de fer i el meu imaginari. L'obra té recorregut? Sí, tenim actuacions fins al maig, gairebé setmanals. Anem al Teatre Poliorama pel febrer i ho farem en anglès, i després a la Sala Villaroel, altra vegada en català i castellà. Quan tinguem una funció de cada idioma en una sola setmana, l'autor pot parar boig... Com que hem fet saber que l'obra continua viva, ja hem tancat actuacions per al mes d'octubre de 2022. I les matinals estan funcionant molt bé: els estudiants de Batxillerat cada any canvien. Quan es parla de captació de nous públics, és això... Això és el que ens ha fascinat, a en Daniel i a mi. Col·laborem perquè hi hagi aquest públic, en una edat en què és tan difícil de captar. A vegades en veus un al matí que torna al vespre amb els pares o amb uns col·legues. Que vinguin els joves i que s’ho passin bé, en una edat en què estan molt fora del teatre, és el millor que hem aconseguit. Hi ha nous projectes?A.K.A. m’ha absorbit molt, però ara tenim dos projectes nous. Hem fet companyia, la producció d’aquesta obra és nostra. Tenim el text de les noves obres i l’equip, falta trobar productors.

“Hem aconseguit que els joves vinguin a teatre i s’ho passin bé”

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès