“Hem d’atreure els potencials turistes cap a les zones d’interior”

Carles Banús, alcalde de Tavèrnoles i vicepresident del Consell Comarcal s’ha estrenat aquest mandat com a president d’Osona Turisme, l’ens que s’encarrega de promocionar el turisme de la comarca posant de bracet els sectors públic i privat. Banús analitza en aquesta entrevista el present i el futur del sector a la comarca, en un moment de crisi profunda com l’actual. El sector turístic també ho està passant malament amb l’aturada per la crisi de la Covid-19, oi? Sens dubte, el sector de l’hostaleria i el turisme és un dels més afectats per la pandèmia de la Covid-19. Tinguem present que des del primer dia, el 13 de març, van haver de tancar els establiments i, d’acord amb les dades de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, a primers de maig el sector presentava un 88% dels assalariats afectats per un ERTO. A més, hi ha la incertesa de quan i com podran anar arrencant… Sí, dependrà en tot moment del procés de desescalada que es vagi duent a terme. En la fase 1 els establiments de restauració podran obrir amb el 50% d’ocupació de les terrasses, i els hotels i establiments turístics també podran fer-ho, però sense utilitzar espais comuns. A partir de la fase 2 es podran utilitzar zones interiors i comunes, però en un terç de la capacitat assignada. Tot plegat es fa difícil saber quan es podrà recuperar al 100% el funcionament ordinari del sector; a més, caldrà veure la reacció dels clients a l’hora d’accedir novament als establiments. Semblaria que la dificultat de viatjar gaire lluny a curt termini pot jugar a favor del turisme interior. És la gran aposta que ha de fer el sector en aquests moments d’incertesa, saber atreure els potencials turistes cap a aquestes zones d’interior. Osona sabrà aprofitar aquesta oportunitat? La comarca està preparada per fer-ho. L’oferta turística d’Osona presenta un ventall prou ampli com per satisfer moltes de les expectatives dels turistes catalans. En aquest sentit, crec que el sector turístic d’Osona es troba davant una oportunitat única de mostrar l’autenticitat de la nostra comarca. A Osona el turisme encara té poc pes específic dins l’economia local? Malauradament, l’impacte econòmic que suposa el turisme per Osona no és massa representatiu, d’aquí la importància d’Osona Turisme per crear sinergies entre el sector, ampliar possibles ofertes combinades i créixer en representativitat econòmica global de comarca. Osona Turisme, que es va reformular l’any 2012, és un ens que aplega tant el sector públic com el privat. És clau, aquesta col·laboració per reforçar aquest àmbit? Des d’Osona Turisme apostem per dos factors clau a l’hora de definir les diferents accions. El primer factor és la cooperació entre els diferents agents públics, i això ho hem aconseguit ja que el 95% dels municipis formen part de l’ens. I el segon factor seria una estreta col·laboració público-privada. Aquí he de dir que ens està costant més consolidar-ho. O sigui que encara hi ha poca implicació del sector privat? Més que la manca d’implicació, crec que al sector privat a la comarca li està costant associar-se entre ells per ser encara més competitius. Des d’Osona Turisme necessitem que el sector privat s’involucri d’una manera gremial, essent partícips des d’un primer moment en la presa de decisions en l’àmbit turístic a Osona i així ajudin a prioritzar les diferents actuacions que es promouran des d’Osona Turisme. Ha faltat, en general, visió comarcal del turisme? Precisament Osona Turisme reformula la seva essència arran del desmantellament dels diferents consorcis de promoció turística. Ha estat la manera de poder visualitzar Osona en l’àmbit turístic d’una manera més holística, on la totalitat de la comarca suma i amplifica cadascuna de les diferents especificitats dels territoris que la componen. Com es podria ser més competitiu? Des d’Osona Turisme s’ha encarregat un pla de màrqueting turístic de la comarca on, entre d’altres coses, s’analitzen quines fortaleses presenta l’actual model i quins aspectes cal incorporar per ser més competitius. Citi alguna fortalesa. Per exemple, ens trobem que la comarca presenta un molt bon posicionament estratègic, ben connectada, a pocs quilòmetres de Barcelona i amb Vic com a important pol d’atracció, així com una reconeguda notorietat pel que fa a la seva gastronomia i producció local. I alguna debilitat? Del pla de màrqueting se’n desprèn que caldria una major segmentació de l’oferta turística de la comarca i poder propiciar que l’oferta privada d’allotjament actués com un autèntic motor turístic d’Osona. A quin model de turisme ha d’aspirar Osona? Personalment crec que Osona ha de promoure accions encaminades a potenciar un turisme de qualitat, un turisme sostenible i un turisme innovador. Qualitat, sostenibilitat i innovació són els valors que han de vertebrar el turisme de la comarca i posar en rellevància aquells aspectes que fan d’Osona una comarca autèntica. El sector del turisme rural ha de ser un dels emblemes d’una comarca que té entre els seus atractius el paisatge i les arrels pageses? En els seus orígens el turisme rural, també conegut com a agroturisme, tenia una doble funció: acollir turistes a les cases de pagès i permetre uns ingressos complementaris a les famílies que compaginaven l’activitat agrícola amb la turística. Avui en dia la situació ha canviat dràsticament i el turisme rural ha hagut de professionalitzar-se obligant-se a assolir uns nivells de serveis i comoditats similars als d’altres activitats d’allotjament. Segurament el canvi de paradigma que s’acabarà establint després de superar la situació de la Covid-19 ajudarà a revalorar els paisatges i els encants dels territoris que es representen des del turisme rural d’Osona. En aquests moments hi ha, com a gran projecte comarcal a desplegar, l’“Osona: paisatge, tradició i cultura”, que va rebre 1 milió d’euros dels Feder. Quina previsió hi ha per desplegar-lo? Se’n veuran alterats els terminis amb la crisi del coronavirus? El projecte “Osona: paisatge, tradició i cultura” agrupa 14 municipis de la comarca en quatre línies d’actuació diferenciades: una xarxa de miradors, una mostra d’art urbà, l’activitat de triescape (que combina geocatching, gimcana i escape room) i els centres d’interpretació. A banda d’haver pogut agrupar diferents iniciatives municipals, la rellevància del projecte és que aquest suposarà una inversió de més de 2,5 milions d’euros per la comarca, amb aportacions dels fons europeus Feder (1,1 milions d’euros) i del Pla de Foment de Turisme de la Generalitat (400.000 euros). La previsió és que el projecte quedi completament desplegat a finals del 2021, tot i que caldrà veure si hi haurà possibilitats de pròrroga per l’aturada provocada per la crisi del coronavirus. De quin projecte impulsats per Osona Turisme aquests últims anys es mostra més satisfet? Dels projectes executats potser m’agrada destacar el d’“Osona, Territori Camper”, que ha permès adaptar diversos espais públics en 12 municipis per poder-hi pernoctar amb autocaravanes. Per una banda, perquè és un projecte que ha aconseguit que municipis tan diferents com podrien ser Vic i Vilanova de Sau executessin una mateixa actuació turística; i per altra banda, perquè és un projecte que continua viu ja que la resta de municipis poden anar-s’hi sumant a mesura que s’adeqüin nous espais.

“Hem d’atreure els potencials turistes cap a les zones d’interior”

Sant Vicenç torna a escenificar El Divino el Dissabte de Rams

Pep López, 50 anys de música

Vic, de nou en silenci, durant la Processó dels Armats

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

David Ávila i Salvador Barcons, els millors toreros del Mercat del Ram

'Pere Casacuberta, esprint trencat' s'estrena a la gran pantalla