“Hi ha molts mercats medievals però no tenen l’entorn del de Vic”

De qui va sortir la idea?Aquesta és una història que recordo molt bé. En aquella època, des d’ImpeVic teníem bona relació amb la Fundació Castells Culturals de Catalunya, que presidia Carlos de Montoliu, baró de l’Albi, que també era el propietari del castell de Montsonís. Un dia ens hi van convidar, perquè hi feien unes representacions teatralitzades de l’època medieval. Vam quedar un dissabte i al final jo no hi vaig poder anar, però sí Xavier Mercadal, que era el gerent d’ImpeVic. El dilluns de seguida em va trucar i em va dir que ho havia trobat molt interessant… I van decidir fer-ho a Vic?Aquell any havíem decidit agrupar totes les activitats que es feien a l’entorn de Nadal a Vic per publicitar-les conjuntament, i buscàvem alguna cosa potent per arrencar la campanya. La idea d’un mercat medieval ens va semblar una bona oportunitat i vam contactar amb l’empresa que ho organitzava. Ja se’n feien en d’altres poblacions, llavors?Sí, però crec que molt pocs. Nosaltres com a mínim no n’havíem sentit a parlar mai i ens va fer gràcia, la proposta. Vam pensar que es podria fer a començaments de desembre, per encetar la campanya de Nadal, i a la plaça Major. A la Plaça?Quan vam contactar amb l’organitzador i ens va venir a veure així l’hi vam exposar. Ell de seguida ens va demanar que li portéssim un plànol de Vic. Se’l va estar mirant i, per sorpresa nostra, ens va dir que no, que a la Plaça no li veia. “Això s’ha de fer en un entorn autènticament medieval, pels carrers del centre històric, i seguint un itinerari”, va proposar. S’esperaven un èxit tan immediat?Com dirien en castellà, “el éxito sorprendió a la pròpia empresa”. Recordo que col·loquialment sempre deia, nosaltres que volíem jugar a primera divisió, i en algunes fires ho havíem aconseguit, aquesta que era una mica una bestiesa, de menys nivell, és el que ha tingut més èxit de participació. Quines diria que han estat les claus, d’aquest èxit?D’entrada penso que les dates. Sempre dic, fent broma, que és aquell moment en què els boletaires ja no poden anar a caçar bolets, com diuen els de Barcelona, i encara no es pot anar a esquiar. Són tres o quatre dies que a la gent els agrada sortir… Precisament els principals visitants són gent de l’àrea metropolitana…Exacte. Jo, que durant molts anys m’he mogut molt per Barcelona, quan els deies que eres de Vic molts et deien “jo cada any vaig al Mercat Medieval”. I aquesta és una altra de les claus de l’èxit, el fet d’estar estret. Com?Sí, ens agrada anar a llocs on hi ha molta gent. Si veus dos restaurants de costat i un està ple i l’altre buit, a quin anem? La gent porta gent. L’entorn del nucli antic hi fa molt, és clar.Sí. Aquest circuit medieval pel nucli antic agrada molt. Precisament, al meu entendre, en el moment que el Mercat s’ha ampliat en d’altres espais de la ciutat ha sigut una equivocació. Ara se n’han fet molts, de mercats medievals: fas unes paradetes, vesteixes una colla de gent de pseudomedievals i ja pots dir que és un mercat medieval, però no tenen l’entorn històric que té Vic. Per a alguns vigatans el Mercat també és sinònim d’incomoditat. Van tenir queixes, en aquest sentit?En la meva època el rebuig fort dels vigatans van ser els primers anys del Mercat de Música Viva; en canvi del Medieval, potser perquè també era aquesta entrada a les festes de Nadal, que porten optimisme i alegria, la veritat és que no vam tenir aquest rebuig. Si van haver-hi queixes van ser molt minoritàries; va ser un mercat molt ben acceptat. L’any abans de néixer el Mercat Medieval s’havia creat ImpeVic, organisme autònim hereu del Patronat de Fires i Mercats. Un dels objectius era, precisament, reactivar tot aquest àmbit de ciutat de fires i mercats?Quan vaig entrar a l’Ajuntament vam parlar amb en Jacint [Codina, que aleshores havia assolit l’alcaldia], per veure què hi podia aportar jo i li vaig donar una idea, que ell va veure molt bé de seguida: aplegar totes les competències de l’àmbit econòmic, que s’havien anat exercint des de comissions o delegacions unipersonals a diferents regidors, i centralitzar-les sota un mateix organisme autònom; així va néixer ImpeVic. En l’àmbit de les fires l’objectiu que ens vam marcar va ser organitzar una fira o activitat firal cada mes; i vam estar bastant a prop d’aconseguir-ho. N’hi ha alguna que li hauria agradat impulsar o que es quedés a mitges?Crec que tot el que ens vam proposar més o menys ho vam fer. N’hi va haver una que no va reeixir per culpa de la crisi, que va ser una fira immobiliària, amb només un parell d’edicions… El que sí que em va doldre, molt, és no haver sabut conservar el Fòrum Gastronòmic, que ara està a un nivell altíssim. Pensa que nosaltres aquí hi vam jugar fort; la primera edició hi van posar 10 milions de pessetes; no és broma. També em sap greu que no es consolidés l’Europorc, que més que una fira era un congrés, molt especialitzat, una proposta molt potent. Crec que els que ho havien de continuar no van saber captar la importància que tenia. Sota la seva presidència també es va obrir el recinte firal del Sucre. Un equipament que resultava clau?Ens en sentim molt orgullosos perquè, a més, ho vam poder finançar –a través d’una operació d’enginyeria financera, que en diríem– amb fons de la Unió Europea. És una de les coses que en vaig quedar més content dels vuit anys a l’Ajuntament. Poder tenir un recinte firal fix, com tenia Manresa, per exemple, va ser un gran pas endavant. Sí que és veritat, pel que fa la ubicació, que vam haver d’aguantar algunes crítiques, sobretot del sector del comerç, que ens deien que els havíem buidat la ciutat de Vic. Enyora aquella etapa de política municipal?Per mi va ser una experiència fabulosa; ho repetiria, segur. Els que ens ha agradat la política, no per pujar amunt sinó com a espai de debat, de discussió i que ens agrada fer coses, sí que ho enyores, ho portes a dins. Com veu la ciutat avui? Ha canviat molt en aquests gairebé 20 anys després de deixar el consistori?En molts aspectes sí, però no tots positius. Crec que hi ha coses que potser en aquell moment Vic era més oberta. Potser llavors es respirava més modernitat i obertura.

“Hi ha molts mercats medievals però no tenen l’entorn del de Vic”

La Tuta, la nova geganta ‘boja’ del barri de la Riera de Vic que homenatja el passat adober

Més de 220 balladors a la 82a edició de l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona

Centelles recupera la música del Ball del Pi

Olost recupera la trobada gegantera després de 10 anys

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic