La centellenca Fina Vila (Vic, 1948) torna a sorprendre el lector encuriosit amb allò que més domina: la radiografia del món rural, en aquest cas, un recull de vivències transformades en format d’assaig, ‘El despertar del món rural a la postguerra’ (Pagès Editors, 2011), que ajuden a testimoniar el que va viure una generació que “va aixecar el país sense lamentacions ni subvencions”, definia l’autora en la presentació de l’obra. El llibre respon algunes preguntes de com es vivia a pagès durant els anys posteriors a la Guerra Civil (1936-39). “Com resaven?, com estalviaven?, com s’estimaven? I com rondinaven quan havien de pagar impostos”, es pregunta l’autora.
La sala de la Societat Coral la Violeta, de la qual ella també forma part, va acollir aquest emotiu homenatge a tota una generació –que la mateixa Fina Vila ja havia agafat com a fil conductor del llibre Onze germans i una guerra (Símbol, 2004)– que ha patit a les seves carns “les transformacions polítiques del país”. De fet, els 11 protagonistes de la primera obra són una continuïtat narrativa amb el llibre que es va presentar diumenge, fruit de quatre anys de recerca bibliogràfica i de testimonis orals d’un temps “en blanc i negre”. 11 germans que entre el primer i l’últim gairebé hi ha 20 anys de diferència i que han viscut en temps de monarquia, república, guerra, dictadura i democràcia. Però, de fet, aquesta segona obra no només compta amb els testimonis derivats de la família Vila-Farrés, de Santa Cecília de Voltregà, “sinó que n’hi ha de nous fruit d’una nova recerca”, explica Fina Vila. A nivell argumental, l’autora divideix l’obra en dues parts diferents: “La primera part està destinada a les dificultats del món rural després de la guerra; la segona està dedicada als maquis. Quan el món rural comença a despertar del conflicte bèl·lic, arriben els maquis i això és un problema per la pagesia”.
Fina Vila explica que “Osona era terra de pas cap a la frontera” i per això la presència de maquis va ser important. Però “no hi va haver enfrontaments directes. Des dels primers desplegaments militars el 1945, entre la Garriga i Vic, els militars els van fer fonedissos”, comenta Vila. A més, tal com ella mateixa escriu, “alguns militars es van acabar quedant a viure a la comarca perquè hi van trobar oportunitats laborals”.
