“Jo no sóc escultor professional”, adverteix Evarist Dodas, cinquena generació d’una nissaga de picapedrers, mentre contempla la gran escultura que ha esculpit i que ha instal·lat a la mateixa empresa que dirigeix, Pedres i Marbres Dodas, amb seu a Gurb. Es tracta del seu particular homenatge a la figura del picapedrer, un ofici que, segons ell, “s’està perdent”.
L’escultura, amb un volum de tres metres d’alçada, un metre i mig d’amplada i un de fondària, escenifica la figura d’un picapedrer esculpint una dovella a mig construir, “que està sortint d’un gran dau de pedra”, detalla. Un dau que pesava inicialment 14 tones i que ara, un cap esculpit, en pesa 6. Com a material ha usat pedra de Folgueroles, que, tot i que “no és la més adient”, admet, l’ha escollit com a deferència al seu poble natal i on el seu rebesavi, precisament, va començar l’ofici de picapedrer l’any 1869.
L’afició d’Evarist Dodas per la vessant més escultòrica d’un ofici que ell considera “bàsicament artesanal” li ve de ben jove. “Quan tenia 20 anys ja havia fet algunes petites escultures amb pedra, prou dignes”, rememora. Aquesta afició, però, va quedar aparcada durant anys per la dedicació plena a la feina de l’empresa. Ara, el fet de poder comptar amb el suport dels seus fills li ha permès disposar “d’una mica més de temps per reflexionar”. D’aquesta “afició”, insisteix, n’estan sortint algunes peces que elabora amb fang. Moltes les acaba destruint, però de mica en mica es proposa “coure’n algunes per anar-les guardant”.
Una d’aquestes peces va ser la base d’aquesta escultura dedicada a la figura del picapedrer, la primera “de grans dimensions” que afrontava. L’escultura ha quedat instal·lada a la mateixa finca de l’empresa, i Dodas no té inconvenient que “tothom que vulgui la baixi a veure”.
Evarist Dodas, que es declara un “enamorat de la pedra”, és la cinquena generació d’una família de picapedrers que arrenca a Folgueroles l’any 1869 –tot i que les arrels familiars estan documentades des de 1731 a Espinelves, on encara hi ha actualment un mas i una riera amb el seu nom–.
Fa més de 30 anys va obrir el taller al quilòmetre 71 de l’antiga carretera N-152, en terme de Gurb, i de les feines dels últims anys destaquen les intervencions i rehabilitacions d’art romànic en esglésies i monestirs. A partir de 1987, l’empresa també va dedicar una divisió a la construcció de piscines. El futur de l’empresa és avui a les mans dels seus fills, la sisena generació de la nissaga.
