S’acaba l’acte. Una estudiosa de Verdaguer dona més informació al periodista: “Tu no saps com ens ha ajudat, a tots els verdagueristes, el catàleg que va fer en Pere Tió (Vic, 1951). Està penjat a internet”. Efectivament, i porta per títol Manuscrits verdaguerians de poesia lírica i religiosa (1892-1902). Verdaguer escrivia moltíssim, i fer una ordenació dels seus papers preservats a la Biblioteca Nacional de Catalunya és una feina ingent. Pere Tió la va fer a la manera com feia tota la feina: amb rigor i discreció. Una més.
Per això el Temple Romà de Vic es va omplir divendres, i va quedar gent a fora perquè els romans no el van fer prou gran pensant en un homenatge a Pere Tió.
Ple de gent que agraïa al filòleg i professor tot el que ha fet com a professor, com a verdaguerista, com a activista. Anys de classes a l’institut Jaume Callís formant noves generacions en l’amor per la llengua i la literatura. Molts estudis sobre Verdaguer on destaquen l’edició d’Al cel –la perla de la maduresa del poeta– per a l’Obra Completa, o l’antologia Pobresa sobre el Verdaguer més preocupat pels desfavorits.
I també la Ruta literària per la ciutat de Vic, o la tria de textos per al musical Verdaguer, ombres i maduixes… De dalt a baix: erudició, docència, divulgació.
Pep Paré, també professor i també filòleg, parlava de la “rara unanimitat” que desperten algunes persones escollides, de les quals Pere Tió n’és una. Potser perquè tot ho ha fet des d’una bonhomia que Paré qualificava de “carneriana”.
Pol Serrabassa, també filòleg i professor i deixeble seu de no fa gaire anys, parlava del Pere Tió “que ens va ensenyar a llegir, a entendre i interpretar”. I el que és més important, ara que s’evidencien els dèficits de comprensió lectora en els joves: “A demostrar que havíem entès allò que havíem llegit”. Perquè és possible, va dir Serrabassa, “garantir la comprensió sense renunciar a l’intel·lecte”.
Els actors Margarida Tió i Jordi Arqués van posar veu a textos literaris –no només de Verdaguer– estimats per l’homenatjat, i l’acte va acabar amb Arnau Tordera cantant poemes de Verdaguer, el darrer dels quals va ser Lo cor de l’home és una mar, potser la cançó més emblemàtica de Verdaguer, ombres i maduixes.
D’aquest espectacle estrenat a L’Atlàntida l’any 2016 es va dir que només el podia haver pensat algú que tingués un domini profund de la seva obra. Algú com Pere Tió, “que coneix tot Verdaguer”. Amb la salut delicada, per la malaltia de Parkinson que fa anys que pateix, Pere Tió va assistir a l’acte des de primera fila i va agrair, al final, l’homenatge que havia rebut.
{{ comment.text }}