Jaume Ayats recull la història del cant popular als Països Catalans

No hi havia cap estudi que fes una panoràmica sobre el cant popular als Països Catalans. L’etnomusicòleg Jaume Ayats (Vic, 1960) ha omplert el buit amb un llibre que explica com el cant havia estat present en tots els moments de la vida i en gairebé totes les activitats socials. Es cantava igual que es parlava, i ha reflectit molt bé els canvis socials: des del segle XIX cap aquí, el cant es va perdent i es delega en “els que en saben”. Érem un poble que cantava molt, com altres pobles mediterranis. Cantar era gairebé com parlar, “una de les expressions més normals de l’intercanvi comunicatiu cara a cara”. Cada situació de la vida quotidiana era propícia a adaptar-la al cant, i així es va crear un riquíssim pòsit cultural que el musicòleg Jaume Ayats explica a Els cants tradicionals als Països Catalans (Els Llibres de Caramella), el primer estudi que es publica sobre aquest àmbit. En el seu cas, és el compendi de tots els coneixements acumulats en mig segle d’investigació, iniciada amb el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. De reculls i cançoners, n’hi ha molts. De folkloristes que han recopilat lletres i músiques arreu, no n’han faltat. Però més enllà d’acumular, cal donar una interpretació al que ha representat “el fet de cantar i les situacions de cantar”, i aquest és el propòsit del treball. L’àmbit geogràfic és el dels Països Catalans (“sense eufemismes”), i el temporal va de mitjans del segle XIX fins a finals del segle XX, un moment de gran transformació social: “El cant mostra aquesta transformació”. Potser si ens preguntem quantes nadales hem cantat aquests dies, o si ho vàrem fer a la sobretaula del dinar familiar, entendrem què vol dir Ayats. A casa es cantava, i no només en dies assenyalats. Es cantava a la taverna, a la fàbrica, al camp o a l’església, “adaptant-ho a la situació o a la gent”. Fins que la transformació social empeny a delegar el cant en “els que en saben”. El cant esdevé espectacle i allò que era banal passa a ser excepcional. Encara passa, això, en algunes societats. “A l’Àfrica, tothom que té veu canta i tothom que té cames balla”, diu Ayats, una idea que les generacions precedents haurien compartit. Era normal el cant a veus, sense aprenentatge formal. “Els cors Clavé ho van tenir molt bé perquè partien d’una situació en què la gent ja sabia cantar polifònicament.” Ayats afirma que “a un país que no sap cantar a veus no li pot ensenyar”. Als Països Catalans, això està documentat des del segle XIII: Ramon Llull ja ho explica. I avui encara es pot veure en llocs com Sant Julià de Vilatorta. “Aquella manera de cantar era a cada poble.” Però es va abandonar. La repressió després de la Guerra Civil va fer emmudir les tavernes, i en l’àmbit religiós el kumbaià i les misses amb guitarres van acabar amb els stabat i misereres. Per sort, Ayats creu que creix la necessitat de crear situacions de cant, també entre joves, on siguin protagonistes i no només espectadors. Cant a la feina, cant i infants, cant a la festa El llibre divideix les situacions del cant en tres grans capítols. A cada un s’analitza qui canta, com ho fa, i les estructures literàries i musicals. D’una banda, els cants de feina i els narratius: cants agrícoles i balades de bandolers com Serrallonga o Bac de Roda. Després, els cants per als infants o dels infants mateixos: cançons de bressol i cançons de joc, fins ara poc considerades com a cant tradicional. El tercer grup és el dels cants de festa i vida comunitària. Ayats identifica més d’una trentena de formes: corrandes, nyacres, garrotins, albades, jotes, cobles, cançons de pandero… També hi inclou els cants religiosos: els llatins del cor, “la llengua de Déu”, i els goigs en català, on ja canten dones, a la perifèria del ritual estricte. És un llibre que es llegeix i s’escolta, amb codis QR per sentir i veure els cants. Poble que canta, mai no mor.

Jaume Ayats recull la història del cant popular als Països Catalans

Ex Abrupto enlluerna amb una versió lliure de la Sibil·la a Moià

La Coral Canigó enceta etapa

Prop de 300 persones acomiaden Les Tietes Queques després de 22 anys de música

Nyandú retorna amb el seu concert de Nadal després de sis anys

LA PREGUNTA

La reacció d’Europa en el cas Veneçuela és adequada?

El Vigatà, una icona degradada al centre de Vic que dibuixa el seu futur com a nous habitatges

Una gota de sang per detectar insuficiència cardíaca en 10 minuts

Neva a Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès

Ander-Camilo, primer osonenc de l'any 2026

"Detenir coneguts? Fins i tot vaig detenir un familiar"

Detingut després d’ensenyar sense voler la droga als Mossos d’Esquadra

Accident a la collada de Toses

Acaba l'etapa pròleg del Dakar, amb problemes per a Nandu Jubany

El grup Costa pren el control d'Esfosa

La neu podria arribar dilluns a cotes baixes d'Osona