Trenta anys parant l’orella, armat de paper i bolígraf, recollint paraules, dites i frases fetes, han donat com a resultat l’estudi filològic més exhaustiu que mai s’ha fet sobre el català de la Plana de Vic i, per extensió, d’Osona. Tres dècades de pacient feina que Jaume Medina, filòleg, escriptor i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha recollit en El parlar d’una família vigatana (Llibres de l’Índex, 2014), dos volum amb gairebé 800 pàgines que són, segons la definició del mateix autor, “un llibre únic… si no únic, raríssim”.
En efecte, l’àmbit d’estudi de Jaume Medina no ha estat el d’un nombre extens de parlants, sinó l’estricte àmbit familiar. Però amb una peculiaritat: rastrejant els seus avantpassats, ha arribat fins al 1700 sense descobrir-ne cap que no fos osonenc. De Vic, en les últimes generacions, i abans d’aquestes, de diferents pobles de la comarca: Riuprimer, Collsuspina, Granollers de la Plana, Calldetenes… “El més llunyà, un tal Pere Medina que consta que viu a Alpens l’any 1720”, explica. Per tant, una família sense contaminació de fora la comarca, que es pot considerar representativa del parlar osonenc. “No hi ha cap diferència entre el parlar de la ciutat (Vic) i el de la família”, afirma Medina en el pròleg.
El primer volum comença amb una introducció sobre la família i la seva activitat –l’esparteria Casanovas del carrer Nou de Vic– en el context d’un Vic monolingüe malgrat el franquisme (Jaume Medina és nascut l’any 1949). La descriu com una ciutat “d’una prodigiosa riquesa de llenguatge, pràcticament incontaminada, amb uns quants potents i arrelats castellanismes”. Jaume Medina recull també, en el primer volum, un extens llistat de refranys. El segon està dedicat a les locucions i frases fetes i al repertori lexicogràfic, una mena de diccionari vigatà. Malgrat l’exhaustivitat del seu treball, és conscient que “en qüestions de llengua, mai no s’arriba a tocar fons, és immens”.
Els dos volums del filòleg vigatà mostren “la riquesa, la varietat de registres i la vitalitat lingüística” del català de Vic i d’Osona, per contrast amb un model de llengua actual “més aviat pobre i supeditat a uns patrons estranys”. Resident a Barcelona des de fa anys (“hi exerceixo de vigatà”, precisa), analitza la situació actual del català amb menys optimisme que els filòlegs que el consideren salvat i fora de perill: “Mirat des de Vic, potser sí que no corre perill, però mirat des de Barcelona és diferent”. I també és crític amb alguns aspectes de la normalització lingüística que més aviat han portat a la uniformització, amb “formes que són correctes, que són al diccionari, però que no són les populars”. En aquest sentit, reprèn la tesi del seu últim llibre, La lenta agonia del català o l’ús de la llengua als mitjans de comunicació (Llibres de l’Índex, 2014) i posa de relleu l’“abisme” que hi ha entre el model de llengua d’aquests mitjans i la parla encara viva en les famílies monolingües.
Els dos volums d’El parlar d’una família vigatana s’han publicat amb suport de l’Ajuntament i de la mateixa família Medina Casanovas, i es poden trobar en llibreries de Vic.
La feina d’un savi discret
Jaume Medina acaba de complir 65 anys i no pensa jubilar-se de la seva càtedra universitària fins que l’obliguin a fer-ho, als 70 anys. I tampoc deixar de publicar llibres, amb una regularitat sorprenent. Ni una greu malaltia que acaba de superar no ha frenat el seu treball constant però discret. En els últims anys, ha donat a llum una notable quantitat de títols: Carles Riba i Joan Maragall, o la moral de la paraula (Llengua Nacional, 2011), Estudis de literatura catalana moderna i altres assaigs, Sobre Ramon Llull i De l’edat mitjana al dos mil (Llibres de l’Índex, 2013), que recullen treballs inèdits o publicats de forma esparsa sobre literatura catalana o clàssica. També ha traduït l’Elogi de la follia d’Erasme de Rotterdam (Llibres de l’Índex, 2013) i les Bucòliques de Virgili (RBA-La Magrana, 2013). Això sense deixar de banda la seva obra poètica personal, amb Cobles devotes, un aplec de la seva poesia religiosa. A la fotografia, Medina al seu estudi, a Vic.
{{ comment.text }}