Joan Vilamala, de Folgueroles, ha fet l’‘Auca de les Degollades’

La nit del 21 al 22 d’agost de 1858 –fa poc se’ n va complir el 164è aniversari– es va produir un dels crims més horrorosos de la història d’Osona. Tres noies de Folgueroles que –com moltes dones de la seva època– anaven a peu a treballar a la fàbrica van ser assassinades per dos homes de Roda de Ter que les esperaven emboscats. Ho van fer amb ganivet, tallant-los el coll, i per aquest motiu el crim ha passat a la història com el de les degollades. Ara el filòleg folguerolenc Joan Vilamala, aficionat a la creació d’auques, n’ha fet una sobre els fets: l’Auca de les Degollades, seguint l’antiga forma en què se solien explicar fets rellevants durant el segle XIX. Vilamala, que es defineix a ell mateix com a aucaire, en té ja més de tres-centes de fetes des que s’hi va aficionar. En el cas del crim de les noies de Folgueroles, però, la seva tasca va més enllà, i n’està preparant un estudi complet que sortirà publicat en un llibre a finals d’aquest any. El crim va passar a prop de la casa del Cós de Tavèrnoles i per això a vegades també es coneix amb aquest nom. Al contrari de la imatge que tenim avui de les auques, relacionades amb esdeveniments festius i sempre amb un to t’humor, en el seu moment eren un mitjà per explicar-ne de tot tipus, fins i tot els luctuosos o de sang i fetge (sobre els que hi havia, per cert, un gran interès). “De l’assassinat de les noies de Folgueroles en van quedar sis romanços de l’època”, diu Vilamala. I se sap que va arribar a tenir ressò fins i tot a França. Un corresponsal de Vic del Diario de Barcelona va donar el primer la notícia, i a partir d’aquí se’n van fer ressò fins a una quinzena de diaris espanyols. Els romanços i les auques, tots en vers, rivalitzaven amb la premsa incipient: “La gent no sabia llegir, recitava... eren en el fons una forma d’alfabetització”. Els autors dels assassinats, els rodencs Pere Masferrer i Sebastià Solà, van ser descoberts quan volien fugir cap a França, jutjats i executats al garrot vil el 28 de desembre de 1858, al cap d’uns mesos. “I el mateix dia de l’execució ja se sap que en corria una auca”, diu Vilamala. L’assassinat del general Prim o l’atemptat amb bomba al Liceu són altres fets de sang que es van traslladar a les auques, que podien ser també una forma de burla d’un personatge o una eina per a la catequesi, dues de les seves múltiples utilitats. L’Auca de les Degollades encara no existeix en versió de paper, però ja es pot veure a la pàgina web de Joan Vilamala, La paret de les auques (auques.cat). Com explica l’autor al principi, un dels motius d’haver-la dibuixada i d’estar investigant la documentació històrica dels crims és que la narració d’aquests li havia arribat per boca del seu avi. L’impacte va ser tan gran que es transmetia entre folguerolencs de generació en generació. “I va ser el primer cop que el nom de Folgueroles va transcendir més enllà del poble, abans de Verdaguer”. L’auca de puiglagulla Un record d’infantesa entranyable associa Joan Vilamala amb les auques, aquesta forma tradicional d’explicar una història en dibuixos (sempre en un nombre divisible per quatre) i en versos (que solen ser quatre, apariats i de set síl·labes). De petit, solia anar amb la família a l’aplec de Puiglagulla, on el seu pare comprava l’auca que s’hi feia. “La llegíem i la rellegíem, ens cridava l’atenció que vèiem allà el català escrit, cosa que no passava a l’escola”. Però no va ser fins més tard que ell es va posar a fer-ne, buscant algú que s’encarregués dels dibuixos. Una de les primeres és la que va dedicar a Jacint Verdaguer, publicada a Folgueroles l’any 1998.Sobre escriptors i gent del món de les lletres catalanes en té moltes, la darrera de les quals l’ha dedicada a Joaquim Carbó amb motiu del seu 90è aniversari. Però també n’hi han demanades per a actes institucionals o per a celebracions familiars, com aniversaris de casament. “I si no, ja soc jo mateix el que em poso els temes”. També té, és clar, l’Auca de les auques, on explica què és aquesta singular i catalaníssima forma d’expressió. Vilamala considera que, de fet, les auques “són el precedent dels còmics”. Vinyeta i text, encara que aquí estiguin un a sota de l’altre. Dels Esquirols a Verdaguer, passant per les auques Folgueroles La creació d’auques és només una de les diferents activitats per les quals és conegut Joan Vilamala. Va ser membre del grup Els Esquirols, professor d’institut a Manresa i és també un estudiós verdaguerista, membre del patronat de la Fundació Verdaguer. Actualment deu ser el català que més auques ha creat. A la fotografia, Joan Vilamala a Vallfogona, a mitjans d’agost, amb l’auca que va dedicar a aquest poble.FolguerolesJordi Vilarrodà

Joan Vilamala, de Folgueroles, ha fet l’‘Auca de les Degollades’

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

Formatges d’‘Oscar’

La Farga de Bebié: la decadència d’una de les colònies tèxtils més grans del Ter

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona