Jordi Palau: De Ripoll a Ginebra

Creu que Catalunya és una terra fantàstica, però això no li ha impedit que ja des de ben petit estigui fascinat per viatjar lluny de casa nostra. El ripollès Jordi Palau, de 41 anys, no sap ben bé d’on li venen les ganes de voltar pel món, però de moment ja porta deu anys vivint a Ginebra, on a més ha format una família. L’any 2001 va estar-se tot un estiu estudiant a la costa oest dels Estats Units, a San Francisco. Analitzant-ho amb el pas del temps creu que aquell va ser “el moment en què vaig ser conscient que volia tornar a marxar per conèixer llocs nous”. Això no va passar fins sis anys més tard, quan amb la seva parella van tornar a creuar l’Atlàntic per passar tres anys a Amèrica estudiant. D’aquests la meitat van ser a Chicago i l’altra, a Boston, amb tres mesos de parèntesi treballant a Santiago de Xile. El màster el va completar el maig de 2010, “una època complicada per als qui ens acabàvem de graduar i buscàvem feina”. La idea que portaven de cap era quedar-se un temps als Estats Units, perquè de fet tampoc tenien massa clar on anar. Va ser aleshores quan li va sortir feina a una multinacional americana que tenia seu internacional a Ginebra. “Suïssa era un país que sempre ens havia atret molt a tots dos, però potser per a una etapa posterior de les nostres vides”, explica Palau, que no dubta a definir-se com un apassionat dels esports de muntanya. En tot cas s’hi va establir i ara diu amb certa recança que “ha estat una mica un país trampa”, perquè un cop hi van arribar ja els ha estat impossible marxar-ne. Es tracta d’un lloc amb una gran qualitat de vida, tranquil, on tot plegat simplement funciona: la sanitat i les escoles, “que tenen un bon nivell”, puntualitza. I a més és relativament a prop de Ripoll, a menys de set hores en cotxe, sempre que no trobi la frontera tallada. El nivell de vida és car, però també hi té un bon sou. Tot plegat li ha permès poder seguir viatjant molt. De fet després de deu anys continuen sense tenir cap intenció de marxar-ne. Actualment tenen un fill de 4 anys, que començarà l’escola a Ginebra. Electronic Arts, una empresa que la gent coneix popularment com a EA, és on treballa ara mateix. Hi desenvolupen i comercialitzen videojocs, un sector on abans de ser-ne professional en va ser aficionat. Els seus pares van comprar el primer PC al Jordi quan tenia 12 anys, i des d’aleshores sempre hi ha practicat algun joc, encara que no fos de forma obsessiva. La feina la té concretament al departament de finances, “on porto la planificació financera de vendes digitals”. Es tracta d’una tasca amb un alt component d’estratègia. En tot cas i malgrat que sempre hi pot haver algun contratemps, creu tenir la feina ideal: “Una indústria que m’agrada, un bon ambient i la possibilitat de viatjar sovint a San Francisco, on tenim la central mundial”.

Jordi Palau: De Ripoll a Ginebra

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin