Eren 3/4 d’11 de la nit del 12 de juny. Faltaven més de dues setmanes per la Crida però al centre de Vic ja hi començava a haver moviment de colles. Un grup de sis Vermells passejava tranquil·lament pel Passeig quan, de sobte, es va topar amb una desena de Verds.
Portaven la samarreta del Merma, el cap de llúpia que els representa, i es tapaven les cares amb mocadors del seu color. S’havien dedicat a despenjar els llaços de plàstic roig que els Vermells havien lligat a les columnes de la plaça Major i als fanals. I els portaven a sobre.
En trobar-se, els dos grups es van enganxar, amb la sana competitivitat que està caracteritzant l’ambient previ de la Crida. En el cas dels Verds, també aixecaven els llaços vermells com si es tractessin de trofeus de guerra. Els dos grups van acabar fent-se una foto plegats, mentre el de Vic nord van continuar la seva ronda nocturna.
La resposta dels de Vic llevant no trigaria a arribar: dies després penjaven una careta al Merma que imitava la cara del ministre d’Educació del govern espanyol. “Som Werts, som del Merma”, s’hi podia llegir.
Les xarxes socials també han bullit aquests dies. Els de Vic nord, per exemple, hi han penjat vídeos com el que subtitula, amb poca fidelitat, les intervencions d’un suposat plató de La terrassa, d’EL 9 TV. Hi fan dir als Negres que el seu vaixell pirata ha naufragat al Gurri i que tenen “trànsfugues”.
Els de la Vella, al seu torn, van fer una “acció nocturna” a principis d’aquesta setmana: van penjar una bandera espanyola prop del passeig de la Generalitat on es podia llegir la paraula “Nen”, ja que titllen els de Vic llevant –pel seu color– de ser de la Roja.
La Crida s’ha convertit, amb només dues edicions, en l’autèntic buc insígnia de la renovada festa major i serà el plat fort d’aquest primer cap de setmana festiu. Dissabte, a partir de les 7 de la tarda arrencaran les tres rues pels diferents barris, a ritme de xarangues.
El clímax es produirà a 1/4 de 10 del vespre, quan conflueixin a la plaça de la Catedral. Després de la lectura de la Crida hi haurà un sopar popular, un concert de xarangues i un fi de festa amb els Raggatunning. També s’ha anunciat “alguna sorpresa”. S’hi haurà de ser.
La Crida va estrenar l’any passat el seu propi himne, que va compondre l’osonenc Jordi Sitjes, juntament amb un ball per a cada un dels tres caps de llúpia. Aquest any s’ha fet un pas més i s’han editat aquestes músiques en un CD, en la gravació del qual hi han col·laborat 9 músics i un cor de 12 joves.
“Les cançons no les dono mai per tancades”, adverteix el mateix Sitjes, que ja ha introduït alguns arranjaments a les peces que es van poder escoltar l’any passat. També es canviarà algun detall del protocol de dissabte a la nit.
Així, a l’entrada de les colles a la plaça de la Catedral se sentirà l’himne sense la lletra, que només es cantarà després de la Crida. La banda de l’Emvic tornarà a ser l’encarregada d’interpretar les músiques, a ritme de corranda, vals-jota o galop.
Sitjes, exmembre de La Tropa, interpreta diferents instruments de vent, i puntualment l’acordió, i toca actualment amb la Cobla Genisenca. També compon músiques populars.
Seu és també el ball de la Mulassa, l’himne dels Sagals o els arranjaments de la Xaranga de Vic. Del CD se n’han editat 500 exemplars, que s’estan distribuint gratuïtament. Sitjes es mostra “molt agraït” amb tota la gent que ha col·laborat en el projecte i, sobretot, “que la comissió de festes sempre s’ho hagi agafat molt seriosament”.
