“La cultura no l’hem de valorar per la quantitat sinó per la qualitat”

Prats de Lluçanès ha recuperat un espai històric, el Teatre Cafè Orient, que ha reobert aquest setembre després de més de 30 anys sense activitat. Maria Faura, tècnica de Cultura, i Jordi Batriu, regidor de Cultura, parlen de les potencialitats del renovat espai, que compta amb una sala de 270 butaques i una capacitat d’unes 450 persones a peu dret. El Teatre Orient finalment és una realitat. Ha costat?Jordi Batriu: Sí, ha costat. Des del 2014, quan aquest teatre va passar a mans municipals a través d’una permuta, fins al dia d’avui han passat molts anys. Ha estat un procés llarg i estem contents que avui finalment el teatre sigui una realitat. Satisfets amb el resultat?J.B.: Sí, estem contents. A més, la jornada de portes obertes que hi va haver el dia abans de la gala inaugural va servir una mica per valorar resultats. Hi va passar molta gent i els comentaris que ens feien eren molt positius. Què suposa per Prats la reobertura del Teatre Orient?J.B.: És un projecte de poble, que va molt més enllà de fer una obra que pot agradar més o menys. És un teatre, un lloc de trobada i un restaurant, un espai per a l’Escola de Música, un local d’assaig, un lloc per a les entitats... És una suma de molts elements que el fa molt i molt interessant. I també és un projecte de comarca, volem que els diferents municipis del Lluçanès també se’l sentin seu. La inversió ha estat d’uns 2 milions d’euros, el 70% dels quals es finança amb subvencions. Què diria a la gent que pensa que aquesta inversió és excessiva?J.B.: Quan ho anàvem a fer sabíem que valdria molts diners. Vam dir: “La fem, però que ens costi els menys possibles”. I com es fa això? A través de subvencions. O sigui que ha costat diners però hem intentat rascar d’absolutament tot arreu. De quina manera la reobertura de l’Orient impactarà en la vida cultural del poble?Maria Faura: Canvia una mica l’ecosistema cultural pel fet que tindrem una programació professional estable, amb una periodicitat mensual, sigui de teatre, de música, de circ, de dansa... També de propostes d’entitats del municipi i que volem integrar en aquesta programació. Per tant, canvia, passem a tenir una sala amb condicions, ben equipada, amb una bona visió i la grada retràctil, que dona moltes possibilitats. Això ens permet ser molt versàtils per poder programar tot tipus de coses. A més, hi ha la resta d’espais interiors. Prats té un calendari cultural molt actiu i ara s’hi suma aquest nou equipament que esperem que tingui molta vida. La programació de la primera temporada aposta pel talent local. Aquesta serà la tendència?J.B.: Jo crec que el talent local és i serà una prioritat. Per tant, prioritat per als artistes locals però oberts a tot per sorprendre i generar expectativa.M.F.: Intentarem que tothom s’hi senti identificat. Volem una programació de poble que sigui també arriscada i que tingui una mirada per a tots els públics: la infància, l’adolescència, els joves i amunt. Hi tindrà cabuda tothom. Potser no en aquesta primera temporada perquè el calendari no dona per a més, però intentarem que ningú en quedi fora. L’objectiu serà omplir el teatre?J.B.: Tots mirem els números, si s’ha omplert una funció o la rapidesa amb què s’han venut les entrades. Però a banda d’això sempre intento fer l’exercici de saber si ha agradat, si el missatge s’ha entès... Però bé, jugarem a tot i de moment la resposta és bona. La gala inaugural es va vendre bé, es va quedar molta gent fora, prova d’això és que es va retransmetre pel canal de YouTube de Prats. I per a l’obra que es representarà al novembre de Josep M. Miró ja no queden entrades. L’hàbit de consum actual és anar cada vegada més a última hora, per tant si es compra una entrada per al mes de novembre vol dir que hi ha interès.M.F.: La sensació és que la gent en té moltes ganes i s’està demostrant amb les entrades. Jo també sempre dic que la cultura no l’hem de valorar per la quantitat sinó per la qualitat. Quins usos tindrà la primera planta?J.B.: La planta primera, que ha quedat finalitzada, és molt diàfana. D’entrada els dijous l’Escola de Música i Arts hi té ja programades les classes de teatre. Pot anar molt bé per a assajos, també per a actes de petit format, coses més íntimes que no demanin obrir la sala gran. I també hi podran tenir cabuda esdeveniments privats de la part de restauració. Quins són els plans per a la segona planta, que no està finalitzada?J. B.: Podem dir que la segona planta és un regal. Un dia l’arquitecte va venir i ens va dir que l’edifici donava per a una segona planta. Però els diners es van acabar i de moment està per fer. Li tocarà a algú altre.

“La cultura no l’hem de valorar per la quantitat sinó per la qualitat”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

Adeu a Cal Faura

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic