La dieta de peix del segle VII

El projecte de rehabilitació del conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt ha proporcionat diversos resultats arqueològics. Entre aquests destaca la localització i anàlisi de restes de peix que consumia la comunitat eclesiàstica que hi vivia al segle VII. D’aquesta manera, Aiguafreda de Dalt s’ha convertit en un jaciment d’una gran importància, en ser l’únic de la zona interior de l’antiguitat tardana a la regió on s’han trobat restes de peix, segons explica Jaume Oliver, responsable del projecte i investigador acadèmic. Aquesta rellevància ve donada perquè hi ha un gran buit de coneixements sobre la pesca entre els segles V i X a la península Ibèrica, sobretot al nord-est, en comparació amb altres zones com Itàlia. Aquesta importància ja és reconeguda internacionalment, com ho demostra la publicació de l’article “Fishing and the Church: Ichthyoarchaeological analyses of the Visigothic settlement of Aiguafreda de Dalt site (Catalonia, Spain, 7th c.)” a la revista Journal of Archaeological Science: Reports el 2025, amb Arnau Brosa-Planella com a investigador principal i diversos coautors d’universitats i centres de recerca. Durant les excavacions es va identificar un abocador de deixalles domèstiques datat al segle VII (580-650 dC). “Entre el material recuperat hi havia un conjunt ictioarqueològic que s’ha analitzat per entendre les pràctiques pesqueres i les formes de consum de peix de l’època i del lloc”, explica Oliver. Les característiques principals del conjunt mostren una pesca essencialment costanera, amb presència molt reduïda d’espècies d’alta mar. “També apareixen peixos d’aigua dolça. Podria ser del Congost, o del Ter o de llacunes properes.” L’altra característica és que tot el conjunt està dominat pel pangre i la pandora. “Hi ha una gran diversitat d’espècies secundàries característiques d’un consum quotidià”, assegura l’investigador. En definitiva, aquest estudi ha permès “perfilar les pautes de captura i consum de peix d’una petita comunitat eclesiàstica d’interior, situada a les faldes del Montseny”. Aquest fet és rellevant si es té en compte que el peix estava desapareixent pràcticament de la dieta quotidiana, tal com mostren altres estudis. L’estudi d’Aiguafreda de Dalt és un dels primers treballs detallats sobre la pesca tardoantiga a Catalunya. “Els resultats posen en relleu la influència dels factors culturals i econòmics en les pràctiques pesqueres, suggerint que la jerarquia eclesiàstica de l’alta edat mitjana va tenir un paper clau en l’organització de la pesca i del comerç a escala supralocal”, diu Oliver. Més de deu anys de treballs “És una altra mostra de la importància del lloc d’Aiguafreda de Dalt”, diu Jaume Oliver. Els treballs in situ i la recerca dels últims deu anys sobre aquest conjunt monumental del terme d’Aiguafreda (a la fotografia) han permès avançar molt en el coneixement de la seva història, que es remunta al segle IX, quan l’abadessa Emma hi consagra la primera església de Sant Martí. El projecte més important pendent és la rehabilitació de l’església actual, d’origen a principis del segle XII, i la recuperació de la mina de la font Fresca.

La dieta de peix del segle VII

La “maduresa juvenil” de Lluís Solà

Biblioteques, què en fem dels CD?

El Casino de Campdevànol reobre després dels treballs de rehabilitació

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies