“La fotografia ens converteix en una societat voyeurista”

Fotògrafa, cineasta i escultora, la britànica Alison Jackson explora des de fa més de 20 anys el culte als famosos. Ho fa a través de fotografies molt realistes fetes per dobles de personatges coneguts, molts d’ells de la reialesa britànica, però també d’artistes com Elton John o polítics com Donald Trump. Una selecció d’aquestes imatges s’exposen a Granollers dins el festival Panoràmic, en la primera exposició d’aquesta importància que se li fa a l’Estat espanyol. Vostè que ha exposat a tot el món, no havia fet una mostra d’aquesta envergadura fins ara a l’Estat espanyol. La sorprèn aquest fet?Sí, és veritat, és la primera vegada que exposo aquí a Espanya. Però no em sorprèn, sempre hi ha d’haver una primera vegada per tot. A més, és fantàstic estar a Barcelona, és una ciutat que m’encanta. A l’Estat espanyol també hi ha una monarquia amb una família reial, però no es coneix cap artista que hagi fet un projecte semblant al seu. A Gran Bretanya hi ha més permissivitat en aquest sentit?A Anglaterra, el que passa és que els encanta el gossiping, és a dir, parlar per darrere les espatlles de la gent sobre la seva vida privada. Potser sí que són menys tradicionals en aquest aspecte. Potser no hauria d’estar fent aquest treball, però bé, l’estic fent. Però sembla que està buscant dobles del rei Felip i de la princesa Elionor. Té algun projecte en marxa al país?Sí. M’agradaria trobar els dobles de la princesa Elionor i del seu pare. Trobo que és molt interessant el fet que els monarques no siguin escollits, sinó que hereten la corona. M’interessa molt aquest tema de les herències. No sé si has vist mai tota la parafernàlia que es crea al voltant de la reialesa britànica, amb els cavalls, la vestimenta, com es donen les mans... tota la imatge que es crea al seu voltant. Tot el teatre que es genera al voltant de la monarquia és molt interessant per mi, sobretot pel fet, com ja he dit abans, i com passa amb l’espanyola, que és una cosa que no és escollida, sinó heretada. Doncs crec que a la monarquia anglesa fins i tot li pot resultar interessant tot aquest treball, que consisteix a alimentar la fantasia que es genera al seu voltant, així encara s’alimenten més tots aquestes aspectes lligats a la seva posició. Ha tingut molts problemes legals amb la monarquia?No, no n’he tingut. La família reial no acostuma a prendre accions legals. De fet, el príncep Harry és el primer de la família que ho ha fet. I és que crec que tampoc és sobre el treball que jo faig, sinó que és sobre el fet de com nosaltres perseguim i alimentem tota aquesta parafernàlia. I a fora de Gran Bretanya? Donald Trump no ho havia intentat?Va existir la possibilitat que Trump emprengués accions legals abans que la imatge (es refereix a una fotografia d’ell amb membres del Ku Klux Klan) sortís a The Guardian, però finalment no va fer res. El que va fer va ser enviar-me amics seus perquè jo els entrevistés, amb fotografies d’ell. Volia que jo tingués informació seva a través d’aquells amics, que em fessin arribar aquelles fotografies privades. El que volia fer Donald Trump era utilitzar-la com a vehicle. L’objectiu final d’aquesta fotografies sempre és provocar l’espectador?M’encanta que les fotografies siguin provocadores, i trobo molt avorrit que algú vegi una fotografia i passi de llarg. El que busco una mica és això que et passa quan veus una cosa i et crida l’atenció i et demanes: “Ostres, què és això? Potser no ho hauria d’estar mirant”, però no pots parar de mirar-ho. Així, serveixen per alimentar el voyer que tots portem a dins?Per naturalesa, som molt voyeuristes. La fotografia ens fa ser-ho, és un catalitzador perquè esdevinguem voyeuristes. Però per molt que perseguim una persona a través d’una fotografia, no la podrem atrapar mai, perquè no hi és. No la podem tenir, i sempre desitgem allò que no podem tenir. Et penses que coneixes una persona a través d’una fotografia però en realitat no deixa de ser la forma com la presenten el seu publicista o els mitjans de comunicació. Perseguim persones, i d’aquesta manera la fotografia ens converteix en una societat voyeurista. És divertit, i jo m’hi fixo tota l’estona perquè és la meva feina. Podem dir que la fotografia és mentida? El mateix títol de l’exposició ja diu “Truth is dead”.No, no diu tota la veritat. Sembla que ens ho haguem de creure perquè ho estem veient, però al final és només una perspectiva més. Un exemple seria la fotografia The young girl is dead, amb una noia morta i envoltada de foc. A la fotografia sembla que no està viva, però resulta que sí. La fotografia sempre ens pot fer creure alguna cosa que no és. Deia que la fotografia només és real uns segons, quan es prem el gallet?Quan els polítics es fan una fotografia només és real durant aquells 30 segons en què s’està tirant la foto. Al cap d’un moment d’haver-la fet, ja estan fent una altra cosa que pot ser totalment contrària al que feien en el moment de prendre la fotografia. Explica que va començar a fer fotografia perquè odiava la fotografia.Sí, tot gira al voltant del mateix. Ho vaig dir en el sentit que no et pots creure el que la fotografia diu, no és fiable. Per això vaig dir que odiava la fotografia. Perquè vivim en un món d’incrèduls, no de tontos, però sí. Jo me’n ric dels iconoclastes. La fotografia crea un món de falsedats. Després de tants anys treballant aquest culte a la celebritat es pot dir que vostè s’ha convertit també en una celebritat més?No suficientment. Les veritables celebritats han hagut de treballar molt i molt dur per ser on són. Però un cop et trobes en la seva posició, ja no has de treballar més. L’únic que has de fer és anar a un estudi fotogràfic durant vuit hores i fer mil imatges, i després marxar de vacances. Té alguna fotografia preferida?Una de les meves favorites és la que es veu la Camila fent el que més li agrada, beure, fumar i esperar pacientment. Té moltes dificultats a trobar dobles?Sí, moltes, és realment terrible. A vegades, quan li dic a una persona que s’assembla a Donald Trump m’ha intentat colpejar. Tot el món vol ser Trump, però a vegades em costa molt trobar els dobles. Amb Trump també em va passar que el doble es va convertir en el monstre que era el real. El doble va passar a ser una divinitat, tothom es volia fer fotos amb ell, i de sobte em vaig trobar que vaig haver d’estar un any i mig sense poder treballar amb ell. Va ser un malson. Els dobles els troba sempre al carrer?Treballo amb agències, però la majoria de vegades els trobo pel carrer. Ara, a més de l’Elionor i el rei Felip II estic buscant dobles de la cantant Rosalía, de Joe Biden i de Trump a Espanya i a Anglaterra. També se m’ha fet molt gran la doble que tenia de la princesa Diana de Gal·les, i en necessitaria alguna més jove. Ahh, i també busco doble d’Audrey Hepburn i de Brigitte Bardot.

“La fotografia ens converteix en una societat voyeurista”

Crítica de cinema | ‘Cónclave‘, d’Edward Berger

Els valencians Smoking Souls pleguen definitivament

El so de caminar | Simplement contemplar

Els millors minuts de la nostra vida | Dissabtes, macarrons i Superlópez

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Mor un jove de 27 anys en un accident laboral a Moià

Mor una veïna de Prats de 22 anys en un accident a l'Eix del Lluçanès

Un detingut per intentar atracar una joieria de Tona

Un detingut a Sant Hipòlit per apunyalar la seva parella

Demanen 13 anys de presó per al conductor que va provocar la mort d'una noia a la C-17 el 2018

Crema completament un cotxe a Manlleu

Una ferida en un accident a l'N-260 a Campdevànol

Mor l'exdirector del Mercat de Música Viva Marc Lloret

Mor la conductora d'un cotxe a l'Eix del Lluçanès

Cinc detinguts per haver robat a tres establiments d'Osona en una nit