“La historiografia ha tractat molt malament en Trucafort”

L’historiador sabadellenc Carles Raurell ha obtingut el Premi Plana de Vic, atorgat pel Patronat d’Estudis Osonencs, per una biografia de Gabriel Torrent, en Trucafort, un bandoler nascut a Sant Martí Sescorts –en una casa per determinar– a finals del segle XVI, la figura del qual ha passat molt desapercebuda a Osona mateix.Com és que es va decidir a resseguir la vida d’en Trucafort?Perquè en llegir un llibre molt interessant de Xavier Torres sobre els nyerros i els cadells de Vic vaig veure que apareixia un tal Jaume Raurell, del Brull, germà d’un avantpassat meu, com a membre de la quadrilla d’en Trucafort. Aleshores em va picar la curiositat d’investigar la vida d’aquest bandoler del qual s’havia escrit molt poca cosa. Va ser un repte començar a investigar-lo i veure que hi havia prou documentació com per fer-ne una biografia.Representa que Gabriel Torrent va prendre el relleu al seu germà, capitost del bàndol dels cadells?No és ben bé així. El seu germà Bernat, conegut com el Galant de la Goula, no era pas capitost dels cadells, sinó que era membre de la companyia dels germans Coixart (que també es mereixerien una bona biografia) i dels bandolers de Roda. El seu bandolerisme va ser molt curt. Fou penjat a Vic. La decisió de fer-se bandoler ve determinada per la falta de recursos per guanyar-se la vida. Un cop mort el germà gran, els dos germans Trucafort (Gabriel i Pau), orfes de pare i mare, seguiren les seves passes i entraren a formar part de la quadrilla dels germans Coixart.Però vostè s’ha centrat només en un dels germans, Gabriel…En el treball hi ha un capítol sencer dedicat a Pau Torrent de la Goula. El bandolerisme de Pau no va ser tan important com el del seu germà. Destaca un parell d’anys formant part d’una quadrilla amb altres bandolers cadells, els quals moltes vegades s’intercanviaven no tan sols amb la quadrilla del seu germà sinó també amb altres de la mateixa parcialitat. A partir de 1614 desapareix del mapa i ja no l’he trobat més en la documentació analitzada. Gabriel és el que ha transcendit a la història. Quan es parla d’en Trucafort es parla de Gabriel, encara que en diverses ocasions els dos germans anaren junts, sobretot al començament de la seva activitat. Amb Bernat, el germà gran, no coincidiren mai bandolejant ja que quan Bernat fou ajusticiat els dos germans petits eren encara molt jovenets.Per què ho deixaven tot per llançar-se a l’aventura?De fet, ells no eren propietaris. Eren masovers. Primer a Sant Martí Sescorts i després a La Goula de Torelló. Els seus pares eren molt pobres. Els fills no hi veien sortida, per això eren presa fàcil de les quadrilles del voltant. Preferien una vida d’aventura, diners fàcils, que no pas quedar-se al mas i morir-se de gana.D’on li ve el sobrenom de Trucafort?Aquest és un enigma que no hem pogut descobrir. Apareix ja el 1609 amb aquest sobrenom. De fet, els sobrenoms o mots solien posar-se per un fet puntual que la persona feia en algun moment de la seva vida. A un bandoler se li va cognominar El Sou, perquè se li va trobar una moneda a la butxaca. Tots dos germans, Pau i Gabriel, se’ls anomenava els germans Trucaforts. Si fem volar la imaginació no costa gaire imaginar-se per què els deien així.Quines haurien estat les seves gestes principals?Potser el robatori dels carros de la moneda que es transportaven de Madrid i Saragossa cap a Barcelona. Acció de difícil execució i que no va causar ni una rascada a ningú dels que hi van participar. No podem parlar de gestes sinó més aviat d’accions delictives: segrestos, robatoris, revenges…Durant uns anys va ser el bandoler més buscat del país, oi?Sí. A partir de 1612 i fins a la seva execució el 1616, va portar de corcoll el virrei i els seus comissaris, ja que se’ls escapava contínuament i no el podien atrapar. La quadrilla era molt bona coneixedora dels territoris que trepitjava. Altres bandolers també eren molt buscats, però el que més Trucafort. Quan fou detingut, el virrei estava exultant d’alegria.Com va morir?Un cop sentenciat, fou degollat a Barcelona i el seu cos fet quartos.Els finals d’aquests personatges sempre tenen un punt d’èpica…Doncs ell no. L’èpica li posa la literatura. La realitat és molt diferent d’allò que ens expliquen les novel·les i les aventures. Sempre s’ha dit, per això, que el bon final del bandoler és l’execució pública i ser un exemple que atemorís la resta de delinqüents.Per què no va ser tan conegut com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda? Aquí a Osona mateix se’l menciona ben poc.Doncs és una pena, perquè el seu bandolerisme és tant o més important que el dels altres dos. Per això és que m’he decidit fer aquesta biografia. Tant Rocaguinarda com Serrallonga eren nyerros. Doncs ara tindrem un cadell. Per una banda, Serrallonga té el seu procés íntegre i això ha donat molt de si. Es coneixen detalls personals que fan atractiva la seva biografia. La literatura i el cinema han afegit la resta; per tant, Serrallonga ha passat a la posteritat com l’arquetip del bandoler aventurer. Quant a Rocaguinarda, el Quixot li ha donat la immortalitat.La historiografia tampoc deixava massa bé el personatge.Exactament, la historiografia ha tractat molt malament Trucafort, destacant d’ell només aspectes negatius com la crueltat o la venjança i que per aquest motiu no ha tingut el ressò popular dels altres. En el meu treball intento desmuntar aquesta apreciació.Serrallonga ha estat perpetuat com un bandoler fins i tot un punt seductor. Quins mites arrossega Trucafort?Trucafort no és seductor, per això dic en el treball que és el màxim representant del bandoler popular de trinxera. Els mites que arrossega Trucafort són absolutament negatius: cruel, venjatiu, sanguinari. Intento demostrar que els bandolers eren com eren, vull dir que no eren sants, però ni uns ni altres. Hi ha un mite antic que deia que de bon començament Trucafort era un comissari que perseguia Rocaguinarda. Aquest mite alguns historiadors han dit que era fals. Jo el recupero i intento demostrar que potser no era tan fals.Hi ha alguna llegenda vinculada al personatge?No, que jo conegui. Només he llegit que un personatge de la mitologia catalana de nom Trucafort era representat per un home alt com una muntanya que es feia servir per fer por als nens, però en aquest aspecte fantàstic no he aprofundit.Tots els bandolers tenen un punt d’herois, però en el fons eren uns autèntics sanguinaris?L’heroisme, com he dit, el posa la literatura. En realitat eren persones que per algun motiu o altre es veien impel·lits a dedicar-se a la vida bandolera. La falta d’oportunitats, la pobresa de les cases, ganes d’aventures. La violència formava part del fenomen bandoler. Moltes vegades desconeixem les motivacions que els porten a cometre assassinats que a nosaltres ens semblen gratuïts. S’hauria d’analitzar cas per cas. La revenja de fets ocorreguts en el passat o els encàrrecs fets per nobles per tal de liquidar adversaris en podrien ser algunes de les causes.Ha pensat fer-ne un llibre, d’aquesta història d’en Trucafort?Doncs la veritat em faria molta il·lusió. Desitjo que el Patronat d’Estudis Osonencs el pugui publicar al més aviat possible. Crec que el coneixement de la història d’aquest bandoler s’ho val i serviria, si més no, per posar-lo en el lloc que li correspon.

“La historiografia ha tractat molt malament en Trucafort”

Festa al menjador de casa amb la Dharma

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

Tradició i cultura a Prats

L’art de ferrar cavalls

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles