“La imaginació és com un múscul”

Fa 30 anys naixia a Tona Guixot de 8, una pionera empresa que promou el joc, en el sentit més propi del terme, a partir d’artefactes carregats d’imaginació i construïts exclusivament amb materials reutilitzats. Darrere hi ha l’esperit inquiet del tonenc Joan Rovira, impulsor i ànima d’aquesta empresa de caràcter familiar, que el 2012 va fixar la seva seu a Can Benguerel, de Taradell. Avui els seus jocs han recorregut bona part del món.Guixot de 8 neix el 1991. S’imaginava arribar fins aquí, 30 anys després?Sí. Guixot de 8 neix el 1991, al cap de 10 anys de la Fira de la Pesseta, a partir d’un encàrrec de l’Ajuntament de Rubí. Llavors vaig pensar que la cosa podria durar tres o quatre anys i que podríem visitar les poblacions de la rodalia. Han recorregut una trentena de països captivant amb els seus jocs petits i grans. La reacció de la canalla és igual a tot el món?Ara portem visitades unes 1.500 poblacions diferents, en 40 països repartits pels cinc continents. En algunes hi hem estat una sola vegada, però en d’altres hi hem anat molts cops per motius diferents o ja som fixos en determinades celebracions, com la festa de les escoles a Ginebra, on anem cada any. Jo crec que la reacció de la gent és la mateixa arreu. Canvia més el fet de tenir els jocs al centre de la ciutat que a la perifèria més que no pas entre una ciutat i una altra, entre un país i un altre. Quan ens fem grans perdem aquesta capacitat d’imaginar i sorprendre’ns?La imaginació és com un múscul. Com més la fem servir més en tenim. El que passa és que a partir dels 5 anys ja no la fem servir tant i es va debilitant. Crec que ens hauríem de convèncer que tots els problemes tenen solució, una altra cosa és que siguem capaços de trobar-la, però hauríem de ser força tossuts per no abandonar a la primera de canvi.Fins ara ha creat més de 500 jocs diferents. La creativitat és infinita?Sí, he fet uns 500 jocs, el que passa és que no tots són diferents. De jocs diferents en dec haver fet uns 300. No sé si la creativitat és o no infinita. El que sé és que no li veig el final. Faig un joc i molt sovint ja en veig un altre. I com que sé que les idees es caduquen he de fer alguns passos per poder-la conservar, si no al cap de poc aquella idea es torna estèril. Podríem dir que vostè ha viscut de la seva imaginació i això no ho pot dir tothom…Sí, tant econòmicament, que fins ara he pogut anar pagant les diferents hipoteques que he contret al llarg d’aquests anys, com emocionalment, m’he sentit bé amb aquesta feina. És una feina que em permet pensar, somriure, relacionar persones que no es coneixen i de passada rebo un determinat reconeixement. Els jocs estan fets a partir de material procedent de les deixalleries. Avui es parla molt més de reciclatge, però fa 30 anys van ser pioners, en això…I tant que ha canviat. Ara tot és reciclat, fins al punt que moltes vegades no fem servir correctament les paraules. Li diem reciclat a una cosa que canvia d’ús. Nosaltres fem jocs amb materials reutilitzats. Amb una bicicleta vella fem un ocell, no ho fem amb materials reciclats. Per sort la consciència ha canviat, però cal més educació en aquest tema. L’embrió de tot plegat va ser la històrica Fira de la Pesseta, a Tona… Al seu poble vostè hi va viure una etapa política convulsa. Quin record en guarda, d’aquells anys?Sí, som fills de la Fira de la Pesseta, de la malaurada Fira de la Pesseta. Nosaltres, amb una bona colla d’amics, vam inventar la Fira de la Pesseta i el poble de Tona va certificar que era un bon invent. Del meu pas per la política municipal guardo molt bons records, però em quedo amb la recollida porta a porta. Tona va ser el primer poble de l’Estat a implantar el sistema, a fer-ho bé i a fer-ho fàcil i ara ja hi ha molts pobles i algunes ciutats que ho fan. L’any que ve farà 10 anys que es van traslladar a Can Benguerel, a Taradell, on ha creat l’autèntica casa de Guixot de 8.Sí, el temps corre. Va ser una sort trobar un espai com aquest. Ara amb la inauguració d’aquest nou espai exterior, batejat com a Espai de Joc i Art, es completa el projecte?De fet no ha estat mai un projecte. Però sí que hem anat omplint tots els espais de la fàbrica de Can Benguerel. Queden petites coses i algunes adaptacions en algun espai que encara no hem abordat. Al nou espai no hi falten les escultures més crítiques i reflexives amb alguns dels grans problemes que arrossega la humanitat. És pessimista, en aquest sentit?A mi, tal com va el món no m’acaba d’agradar, i per això m’agrada posar el dit a la nafra allà un puc. No sé si soc pessimista. Sé que malgrat tot hem avançat però que ho podríem fer més. La intenció és obrir-lo com un parc públic?Sí, vull que la gent de Taradell el senti com un parc urbà i que en pugui gaudir sense haver de demanar hora. Guixot de 8 és, també, un projecte de família? Tindrà continuïtat?Espero que sí.

“La imaginació és com un múscul”

Molló tindrà uns cavallets inspirats en la Tria de Mulats

Mor el director de fotografia Tomàs Pladevall, rodenc d’adopció i figura clau en el cinema català

Com triar la millor varietat de patata en cada cas

Ghost of Yotei

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

"Ja no parlem de sospites, són fets provats"

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

Una xarxa que falsificava bitllets falsos de 50 euros esquitxa Torelló

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

40 anys de la gran nevada

Un ferit lleu en un accident entre tres camions a la C-25 a Gurb

Roben, de nou, el Falatell de Torelló i ja s'ensuma l'olor de Carnaval

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana