Marcos Cánovas | La intel·ligència artificial (IA) ha entrat amb força en els centres docents. Com sabem, es tracta d’un recurs amb un potencial enorme que serveix tant per fer coses bones (aprendre) com dolentes (com presentar com a propi el text generat per una màquina). Però la integració de la IA en l’ensenyament va més enllà del que fa l’alumnat pel seu compte i pot entrar de ple en la planificació de les assignatures.
Si situem la perspectiva docent en l’educació superior, resulta aconsellable tenir present la IA, perquè l’alumnat no deixarà d’utilitzar-la i, sense supervisió, segurament ho farà de manera poc adequada. La IA, i concretament els anomenats models de llenguatge extens (MLE, referits habitualment com a LLM, Large Language Model), pot formar part de la resolució d’activitats convenientment planificades. En un article recent d’aquesta secció, “L’impacte de la IA: el deute cognitiu i l’homogeneïtzació del llenguatge”, ja s’advertia que la IA és una eina eficient per aconseguir correcció gramatical, però pot anar en detriment de la creativitat i l’autenticitat dels textos. Cal, per tant, ajustar-ne l’ús als objectius d’aprenentatge i assegurar també la pràctica de l’escriptura sense IA.
D’altra banda, la IA pot ser un auxiliar en l’avaluació de textos creats per l’estudiantat i oferir retroacció sobre continguts i correcció lingüística. A partir d’aquí, l’estudiant, amb l’acompanyament docent, pot portar a terme una reflexió formativa derivada de l’anàlisi que hagi fet l’eina d’IA. Es tracta d’una retroacció complementària a la que tradicionalment ha anat a càrrec del professorat o altres membres del grup classe.
Un nivell addicional d’ús de la IA és el que s’orienta a una professió. Aquí ja no es tracta de la IA com a auxiliar per resoldre tasques, sinó d’aprendre com s’integra a una activitat laboral determinada en l’àmbit de l’ensenyament universitari, la formació professional o els cursos de postgrau i d’especialitat. Un exemple seria la IA aplicada a la traducció, vinculada als processos de traducció automàtica o a l’anàlisi i revisió textual.
Finalment, s’ha de considerar la IA com a eina de treball del professorat. Des d’aquesta perspectiva, permet generar documentació amb continguts de suport, com infografies, explicacions sobre un tema o resums. També ajuda a preparar activitats: si pensem que ja és habitual disposar d’aules virtuals en gairebé tots els nivells d’ensenyament i que aquestes inclouen qüestionaris, a partir de la IA es poden generar les opcions de preguntes i respostes per configurar-los, entre altres tipus d’activitats.
Cal fer, naturalment, una supervisió atenta per evitar els errors i assegurar que les propostes de la IA corresponen al que és necessari en cada cas, però l’aproximació conscient i proporcionada –i també crítica– per part del professorat pot proporcionar bons resultats d’aprenentatge a l’alumnat i aportar eines per optimitzar la tasca docent.
Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
