La joia modernista de Campdevànol es vesteix de gala

A la intersecció de l’avinguda de Pau Casals amb la carretera de Gombrèn de Campdevànol s’alça un edifici amb una torre imponent. Es tracta de la casa Mossèn Tor, un edifici modernista amb elements del noucentisme que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i conserva elements propis del modernisme com les obertures curvilínies i els motius decoratius consistents en mosaics de ceràmica i barbacanes de fusta. El xalet Mossèn Tor es va projectar l’any 1908 per Antoni Coll i Fort, l’arquitecte municipal de la vila, que també exercia a Ripoll, Sant Joan i Ribes. De fet, Coll i Fort va dissenyar altres edificis de la comarca com la casa del doctor Agustí a Ripoll, la Casa Pàmies de Ribes o la Casa Vila de Camprodon. El permís per fer el xalet es va demanar a l’Ajuntament a finals de l’any 1923 i es va inaugurar el setembre de l’any 1924 com a residència del mossèn Tor. També se la coneix com el xalet Fossas, en honor al seu constructor, Miquel Fossas. La casa ha estat tancada des de 1983 després de la mort de Frederic Forment, un dels seus propietaris d’aleshores. L’edifici, doncs, ha estat 38 anys acumulant pols i en silenci. Flirtejant amb la ruïna. Ara això s’ha acabat gràcies a l’Associació Campdevànol, Cultura i Compromís, un grup de 45 persones –la majoria jubilades– que de forma desinteressada volen donar vida als espais de Campdevànol. El seu president és l’artista Evelí Adam i ha estat el puntal perquè la casa Mossèn Tor recuperés la vida. “Hi ha gent que hi ha posat un gra de sorra, ell palades”, deien en la presentació el secretari i el tresorer de l’entitat, Xavier Elias i Ramon Cuenca, respectivament. L’associació es va fundar a l’agost, però Adam treballa per restaurar la casa des del juliol. Quatre mesos d’una iniciativa popular que recorda “a com es va crear l’Hospital de Campdevànol”, deia l’alcaldessa, Dolors Costa. Aquest dissabte, a partir de 2/4 de 8 del vespre, s’inaugurarà oficialment. La propietat pertany a Ca la Paquita i la idea és que se signi un conveni en favor de l’associació de 10 o 15 anys perquè en pugui fer ús. L’edifici consta de quatre plantes i d’una vintena d’estances –10 habitacions– i té una superfície d’uns 300 metres quadrats. Això sense comptar el jardí, que en té més de 500. En total, uns 900 metres quadrats on destaquen les ceràmiques i pintures de l’exterior juntament amb alguns elements neoromàntics, com la glorieta del jardí de la part posterior de l’edifici. La casa Mossèn Tor ofereix una riquesa volumètrica notable derivada de l’articulació de cossos que la componen. La façana en general i l’acurat disseny dels seus elements de detall la converteixen en una bona mostra d’arquitectura modernista. El procés de restauració ha estat feixuc i va començar pel jardí, que es va haver d’arreglar a fons, ja que l’herba arribava a les tanques i “hi vam portar set tones de terra”. També s’hi va fer un accés perquè hi entri la gent amb cadira de rodes. A l’interior, Adam va començar netejant de dalt a baix. Hi havia un munt d’insectes i “gairebé se’ns mengen”. Primer es va arreglar la teulada perquè s’hi escolava aigua i després va treure el paper de les parets perquè estava podrit. Del mobiliari no se’n va poder aprofitar res, tot i que van trobar els llits fets. Cal recordar que la casa es va llogar a la Fonda de Ca la Paquita, situada a l’altra banda de la carretera. La proximitat amb la fonda va permetre utilitzar les habitacions de la casa per als seus hostes i fins i tot llogaven habitacions als treballadors esporàdics de les empreses del municipi. L’any 1981, la reverenda Luciana Peña va vendre la propietat de la casa als amos de la fonda, Frederic Forment i Carme Pujol. La planta baixa es va dedicar a fer-hi banquets i reunions i la segona, a habitacions. Tornant a la restauració, van rascar les parets per poder pintar. En principi, la façana només s’havia de repassar, però es va decidir fer tota nova. La il·luminació de l’edifici és espectacular; sobretot de nit. El més destacat és la feina de posada a punt que s’ha fet amb la glorieta, “que estava destrossada perquè no tenia pràcticament teulada i la canal estava al terra”. Per decorar el jardí, s’hi han instal·lat una dotzena d’escultures del bisbalenc Josep Canals i tres més a l’interior. L’Ajuntament també hi ha aportat el seu gra de sorra amb la cessió d’un fons d’art, un piano del centre cívic, hores de feina de la brigada, subministrament de material, la instal·lació del cablejat, l’assessorament per demanar subvencions i la difusió de la iniciativa. Tots els voluntaris hi han aportat diners de la seva butxaca. “És una aposta pel patrimoni i la cultura”, apunta Costa. De fet, l’espai serà polivalent i s’hi podran fer tallers, exposicions, ubicar-hi un centre d’atenció turística o l’escola de música. De moment, per Nadal ja hi ha prevista alguna sorpresa.

La joia modernista de Campdevànol es vesteix de gala

Mushkaa, The Tyets, Figa Flawas, Els Pets i Doctor Prats actuaran a la 5a edició del Cabró Rock

Aprenem català des de l’hindi – Les persones (01)

El Salvat-Papasseit dels infants

Manlleu invoca Sant Antoni com a protector del bestiar, una commemoració religiosa i popular

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un ambient de Primera