L’Espai Públic Teatre La Lira de Ripoll ha estat guardonat amb un premi del Foment de les Arts i el Disseny (FAD) en la categoria Ciutat i Paisatge, que es van entregar dijous passat a la nit.
Just ara fa 10 anys que RCR Arquitectes i Joan Puigcorbé (PAAS) van començar a competir en un concurs d’idees que va organitzar l’Ajuntament de Ripoll per tal de tirar endavant un dels projectes més emblemàtics –i alhora polèmics– de la vila.
Segons Puigcorbé, “el fet que fos una intervenció de caràcter públic, on es recuperava un espai per la ciutat, sempre ens va encoratjar a continuar i a defensar la intervenció”.
Ara aquesta feina s’ha reconegut amb un dels prestigiosos premis FAD, el primer del Ripollès.
Precisament el jurat dels guardons també ha valorat això mateix: “L’aportació a la millora urbana del paisatge de davant del riu a Ripoll i la seva capacitat de transformar un buit urbà amb un lloc cèntric, útil i dinamitzador”.
De fet, és un espai molt utilitzat perquè les entitats hi puguin fer les seves activitats, i per actuar com a comodí, en cas de pluja.
Això és el que més valora Joan Puigcorbé, que estigui “habitada i utilitzada contínuament és la corroboració de l’encert de generar un espai d’aquesta mena, incloent la voluntat política del moment”.
I és que decidir què s’hi feia a La Lira no va ser fàcil.
Cada grup polític de l’Ajuntament tenia la seva proposta, però no hi havia manera de posar-se d’acord.
Finalment, amb el bipartit (ERC i PSC) manant a l’Ajuntament, es va decidir convocar un concurs d’idees, del qual va sortir vencedor el projecte presentat conjuntament per RCR Arquitectes i Joan Puigcorbé (PAAS).
L’arquitecte de Ripoll explica que aquest és un projecte, com d’altres que han fet en els darrers anys, de coautoria, “i això vol dir que treballem conjuntament, a dues mans, en tot el procés, intervenint el 100% ambdues parts en totes les decisions”.
Per això considera que el premi FAD és el reconeixement a un esforç “de tots els actors que han apostat pel projecte públic amb una arquitectura sensible al lloc, i personalment em satisfà que hi hagi un reconeixement al treball de tot un equip de gent (tot el despatx de Ripoll, PAAS, i tot el despatx d’Olot, RCR) que van treballar de valent”.
Per últim, Puigcorbé afegeix que el fet que el nom de Ripoll estigui dins del recorregut d’obres d’arquitectura contemporània “de qualitat” pot ajudar “a esperonar d’altres professionals a continuar treballant des de comarques”.
Per la seva banda, l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, reconeix que es tractava d’un premi important, però insisteix que “el disseny pot estar molt bé, però aquest no sempre és compatible amb la utilitat de l’espai i, en aquest cas, el seu manteniment”.
Tot i així, apunta que el FAD també es pot convertir en un reclam per Ripoll “més enllà del romànic” i que, per tant, formi part d’un recorregut arquitectònic del segle XXI.
Munell afegeix que també hi ha visitants que “recorren el món buscant coses singulars, i La Lira en podria ser un exemple”, i que aquesta obra sumada al monestir i al fet que s’acabi declarant la portalada Patrimoni de la Unesco “fa que Ripoll estigui en el món de la cultura gràcies al seu patrimoni”.
L’actual portaveu de l’oposició però alcaldessa de Ripoll en el moment que es va tirar endavant el projecte, Teresa Jordà (ERC), es mostra molt contenta amb el premi de La Lira.
“És una gran satisfacció tenir un premi d’aquest nivell a Ripoll”, diu.
Jordà destaca que aquest projecte va permetre recuperar “l’essència del poble, perquè ha continuat essent un lloc de trobada” i que està basat en el ferro, “que és denominació d’origen de Ripoll”.
La republicana diu que aquest premi permetrà que la gent vagi a Ripoll per visitar el monestir “però ara també La Lira”.
Jordà reconeix les crítiques dels arquitectes perquè no van deixar-los acabar del tot el seu projecte: “Tot i ser una obra molt subvencionada els diners no ens van arribar”, explica, “i això sumat a la pressió a què ens va sotmetre CiU (estava a l’oposició), a qui no els va agradar mai el projecte”.
