“La nostra és l’única revista local que queda al Moianès”

Dos escolapis van ser els impulsors de les dues èpoques de la revista Modilianum, que es va fundar el 1960 i es va reprendre el 1989, oi?J.C: La primera època la va impulsar l’escolapi Llogari Picanyol, qui va fundar la revista l’any 1960. Era una revista que sortia tres vegades l’any dedicada a la història de Moià i que es va publicar fins a la mort de l’escolapi l’any 1968, amb un número pòstum l’any 1969. La revista va desaparèixer, però pels que ens interessava la història va ser un referent i així, l’any 1989, quan es van commemorar els 150 anys de la crema de Moià a la primera guerra carlina, un grup (en aquells moments de joves estudiants d’història encapçalats per un altre escolapi, en Rossend Casallarch), vam decidir reprendre una segona època de la revista Modilianum. Un any després es creava l’entitat com a Associació Cultural Modilianum. Durant la primera època la revista estava centrada en la història de Moià i la segona època es va concebre com a revista d’Estudis del Moianès, amb l’edició de dos números l’any més gruixuts que abasten tots els pobles de la comarca. Les temàtiques dels estudis científics que publiquem són sobretot al voltant de les ciències socials, però també hi ha alguna edició de ciències naturals. Ara està a impremta el número 67. Un altre dels projectes que tenen entre mans des de l’associació és la revista La Tosca. Quan i per què van emprendre aquest projecte?J.C: La Tosca, que és una revista d’informació local, va néixer el 1947. En un moment donat la gent que se’n cuidava, entre els quals hi havia mossèn Josep Ruaix, qui també és membre de Modilianum, van expressar que necessitaven un relleu. Nosaltres ho vam emprendre perquè no morís ara fa 11 anys.J.F: El primer número que vam publicar va ser el de la inauguració del CAP, el gener del 2012. El Dionís feia poc que havia entrat d’alcalde. Els que ho van iniciar eren majoritàriament historiadors?J.C: Sí, i també hi havia historiadors de l’art, bibliotecaris, gestors culturals i altres perfils. Amb quin objectiu van decidir recuperar la revista?J.C: Els que ho vam iniciar, en Ramon Tarter, la Roser Portet, l’Eduard Gómez, en Rosend Casallarg, la Maria Carme Bermudez i jo mateix, teníem com a referent la revista de la primera època i volíem fomentar que continuessin sortint regularment els estudis. Segurament, si allò hagués passat ara, en comptes de posar-nos el nom d’Associació Cultural Modilianium ens hauríem posat de nom de Centre d’Estudis del Moianès, que és la funció que estem duent a terme. Com s’organitzen per escollir els temes que tracten a Modilianum?J.C: Com que el format és d’articles científics, busquem persones que estudiïn qüestions relacionades amb la comarca i que es puguin animar a publicar-ho.J.F: Sobretot ens nodrim també dels temes que tractem en jornades divulgatives que organitzem nosaltres mateixos. A posteriori ens serveixen per nodrir-nos d’articles originals. Alhora intentem que serveixi per fomentar el coneixement de la comarca.JC: Normalment, un dels dos números de l’any intentem que surti d’alguna jornada organitzada per nosaltres. De fet, la jornada d’estudi sobre l’estiueig al Moianès que havíeu de fer l’octubre del 2020 la van ajornar per la pandèmia, fins al 2021. Al voltant de quina temàtica girava la d’aquest estiu passat?J.F: Va ser un projecte impulsat conjuntament amb el Consell Comarcal i la Universitat Ramon Llull. Les jornades van girar sobre el patrimoni arquitectònic històric i contemporani, a través de l’organització d’una universitat d’estiu. L’objectiu era posar en valor l’arquitectura de Moianès.J.C: Ja n’havíem organitzat d’altres, però en aquest cas la vam fer pensant també a editar un número per la revista Modilianum. Sortirà pròximament?J.C: Al juny. Com se subvencionen?J.C: Modilianum compta amb el finançament dels subscriptors i també rep subvencions de l’Institut Ramon Muntaner i del Consell Comarcal. Tal com estan els mitjans en paper té molt mèrit tirar endavant dues revistes. S’han trobat amb manca de recursos?J.C: Sempre hem intentat ser conservadors, en l’àmbit econòmic. Si veiem que no és rendible o que econòmicament no ho podem mantenir, no ho fem. L’economia de l’entitat en si mateixa no és un problema, però sí que ho és si volem innovar.J.F: Per exemple sempre hem dit que La Tosca hauria de ser en color, però no ens hi atrevim. A part de les revistes que funcionen amb les subvencions estàndards, organitzem altres propostes en funció del que creiem que pot tenir més èxit. Fa 21 anys que editem un calendari de Modilianum. Recollim fotos històriques de Moià i les documentem. Muntem paradeta i això també ens serveix per convèncer gent que encara té arxius fotogràfics del poble a casa seva i, alhora, ens dona visibilitat.J.C: La Tosca és molt coneguda a tot el poble, però Modilianum com a revista arriba a un sector molt més limitat. Amb el calendari el nostre nom arriba a molta més gent. I amb aquest projecte també financem les despeses corrents de l’entitat. Representa també un sacrifici per a nosaltres perquè vol dir que tots els caps de setmana de desembre muntant parada (a banda de vendre’s al Museu i a les llibreries), però és molt enriquidor perquè també representa un intercanvi d’opinions amb tota la gent que passa. El calendari no l’havia vist mai en directe i no me l’imaginava tan gran. És xulo!J.F: Algun any s’ha posat sobre la taula canviar-lo de format, però hi ha molta gent que el col·lecciona. Com recopilen les fotografies del calendari?J.C: En Manel Alzina (una de les persones que havia col·laborat amb la revista des del principi i que fa uns anys va morir) tenia una col·lecció de fotografies que havia anat recollint i això ens ha bastit sempre d’una base. Una gran part són fetes d’ell i d’altres provenen de donacions o col·leccions personals. També hem consultat l’arxiu fotogràfic Renom. Ara ja fa un temps que està digitalitzat i se’n poden adquirir algunes fotos. Això també ens ajuda. Amb quin nombre de subscriptors compten ambdues publicacions?J.C: A Modilianum són uns 180 i a La Tosca n’hi ha uns 600. Vist amb perspectiva, potser hauria estat millor fer socis a Modilianum perquè, a banda d’editar la revista, organitzem altres activitats, però es va iniciar com a subscriptors i ja s’ha quedat així. Només de Moià o de tota la comarca?J.C: El gran guix és de Moià, però també n’hi ha de la resta de la comarca. Quants números s’han editat de cada publicació?J.C: Ara sortirà el número 67 de Modilianum i de La Tosca ara estem fent el número 814. Però aquesta xifra de La Tosca és acumulada des del 1947, eh! Des que ho vam entomar nosaltres portem uns 90 números publicats.J.F: A part d’això de tant en tant també publiquem algun llibre, però sense una periodicitat fixa. Darrerament, l’Elvira Permanyer ha publicat un llibre sobre el teatre a Moià i un altre sobre un actor fill de Moià. Jo mateix vaig publicar un llibre sobre la Setmana Santa a Moià. També editem quaderns de divulgació i n’hem fet sobre les Coves del Toll, sobre Rafael de Casanova, etc. Una altra de les iniciatives que duem a terme són exposicions. En recordo especialment una que vam fer amb fotografies antigues del públic que hi havia al ball de Sant Sebastià, fa molts anys, propietat del fons Renom. Nosaltres les vam recuperar i vam fer una exposició amb lones impreses on identificàvem cada una de les persones. En total vam recuperar uns 1.000 noms! Va ser una bogeria. Com en fan la distribució?J.C: Els subscriptors els reben a casa seva i també es poden adquirir a les llibreries de Moià i Castellterçol. Em comentaven que part de les temàtiques de la revista Modilianum sorgeixen de les jornades de patrimoni organitzades periòdicament. En el cas de La Tosca es reuneixen periòdicament per decidir temàtiques?J.C: El contingut d’ambdues publicacions és molt diferent. La Tosca és una revista d’informació local i publiquem vuit números l’any. El consell de redacció ens reunim una vegada cada mes i mig, per decidir les temàtiques.J.F: Valorem com ha anat el número anterior i quins temes cal tractar al següent.J.C: I abans de cada número s’envia la data de tancament tant a entitats com a persones col·laboradores. D’aquests n’hi ha de fixos i més esporàdics, a part del que fem els membres del mateix consell de redacció.J.F: Sobretot fem una selecció de temes d’actualitat. Es plantegen una digitalització completa de La Tosca?J.F: Al web hi ha tots els números de la nostra època en PDF i part de l’anterior, però no disposem d’un espai web actualitzat i els articles publicats peça per peça i, per tant, tampoc estem fent xarxes socials.J.C: Amb el funcionament actual veiem complicat aplicar-ho. Ara tenim una estructura molt pautada amb tasques concretes cada mes i mig. En un hipotètic format amb un web actualitzat s’hauria de mantenir diàriament o setmanalment i se’ns faria més complicat. Creieu que amb aquestes publicacions contribuïu a generar teixit cultural i social?J.C: Sens dubte.J.F: El que es coneix de la història de Moià i del Moianès és, en bona part, gràcies al contingut que generem des del Centre d’Estudis del Moianès. Segons quins temes toquem, sí que pot influir.J.C: Jo remarco el fet que Moià compta amb una revista local (La Tosca) des del 1909. Mai s’ha deixat de rebre, tot i que en algun moment ha canviat de nom o ha sigut més breu. Per tant, hi ha una gran part de la gent que l’espera amb moltes ganes. Aquest fet, fins i tot, ens condiciona l’evolució dels formats perquè hi ha una part important dels subscriptors que la col·leccionen.J.C: A més, ara precisament ens hem quedat com a única revista local del Moianès d’aquesta tipologia. Acaba de plegar La Calderina de Calders, després de 10 anys en funcionament, i l’any passat va tancar El Clot, de Monistrol de Calders, que feia 30 anys que s’editava. Vostès tenen previst seguir?J.C: Amb aquestes coses mai se sap, però la intenció és seguir.J.F: El projecte compta amb estabilitat econòmica i sempre sobren més pàgines que no ens en falten, però ens agradaria poder-li donar més qualitat. Quin és el seu objectiu principal com a associació?J.C: Des de Modilianum és contribuir a divulgar el coneixement històric i social del Moianès i dels seus pobles. I, des de La Tosca, a banda d’informar també volem marcar perfil. Quan s’estava impulsant el projecte de nova comarca, des de La Tosca vam fer campanya a favor.J.F: Val a dir que la creació de la comarca és una obra col·lectiva dels polítics (actuals i històrics). Però sí que és cert que el moment que es va plantejar referèndum no tothom ho veia com un projecte assequible i, des de La Tosca, hi vam apostar fort impulsant un manifest comú entre diverses entitats. Quins altres moments destacables s’han tractat a La Tosca?J.C: La primera entrevista que va concedir Josep Monràs després d’haver deixat l’alcaldia, sense haver-ne volgut donar abans a cap mitjà de comunicació.J.F: Quan vam assumir la direcció de la revista va ser una mica dur, entre altres qüestions perquè fins llavors La Tosca no parlava de política municipal i nosaltres teníem clar que s’havia de poder parlar de tot.

“La nostra és l’única revista local que queda al Moianès”

La reforma del Cirvianum s’endarrerirà pel recurs d’una de les empreses

La guia d’activitats per al cap setmana

L’òpera ‘La gata perduda’ obre a Vic una gira en versió ‘suite’

Sis propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Dos ferits lleus en un accident a la C-17 a les Masies de Voltregà

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Incendi en el garatge d'una casa de Roda

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Un dels rams que es pot veure des de la carretera paral·lela a la C-17, on hi va haver l'accident

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Un cotxe bolca a Vic després de xocar contra un altre